Jo li dic:

- Tens una cara a eslau que no te l'aguantes

I ell em diu:

- Què vols dir, què vol dir cara a eslau

- Doncs això - li responc - que tens cara a eslau

- I quina és la cara a eslau?

- Doncs la teva. Així, com la teva

Com no vols tenir cara a eslau? Si ets mig polonès i mig serbi

Després em mira i em diu

Bé, de fet no em diu res, només em mira. Sóc jo que li dic

- Què mires

- Miro què deu ser cara a catalana

- I amb qui em compares, quants catalans i catalanes coneixes tu

- Doncs a tu.. i a en Xavi, en Puyol, i aquests..

- Ah! I quina és, doncs, la cara a català?

- Crec que aquests ulls que tens.. són com els d'en Xavi. I potser el somriure

- Bah

I es posa a riure