Vaig arribar a l'aeroport de Warszawa amb un coneixement del polonès bàsicament nul, o molt limitat. Sabia declinar en tots els casos (menys en vocatiu, i mira que m'agrada el vocatiu), però de parlar, ben poc. Així doncs, i com que el cel estava molt ennuvolat, i com que no sabia gaire on parava la meva residència, vaig agafar un taxi. Va ser una bona idea, perquè al cap de poc d'haver pujat, es va posar a ploure. Vaig escriure alguna cosa, més tard, a la llibreta, sobre aquella pluja, perquè era molt estranya, però ara no recordo què la feia estranya (ni tampoc tinc la llibreta a mà). Però la recordo des del taxi, crec que tenia la sensació que m'estaven regant, o alguna cosa així. En fi, la meva residència d'estudiants, on havia de passar tres setmanes, era al mig d'un bosc, a un quilòmetre caminant de la parada de tramvia més propera. Per sort ho sabia ja d'entrada, i no em vaig espantar quan el taxi va entrar al bosc i va anar tirant fins als edificis de la universitat i la residència. En aquell moment la pluja havia parat una mica i només plovisquejava. Eren les tres de la tarda i vaig voltar i voltar per aquells edificis intentant trobar la residència, però no hi va haver manera. Ningú em feia cas, més aviat em miraven i prou, jo deia "gdzie jest dom rekolekcyja" ("on és la residència"), i em van enviar a l'altra banda.
(mira, si resulta que en tinc una foto i tot)
Finalment vaig trobar el lloc, i després de molts esforços (el porter no parlava anglès), vaig fer entendre que havia arribat un dia abans, però que ja havia avisat, que era a la llista, que on era la meva habitació. Al final vaig entrar a l'habitació i, després d'inspeccionar-la i fer un pipi, em va venir gana. Quan em disposava a anar a preguntar al porter on podia menjar i on podria rentar la roba i aquestes coses, va arribar l'Inma, una noia de murcia la mar d'estupenda que, quan li vaig obrir la porta, va dir-me "Hola" i jo vaig pensar "què cony, qui és aquesta noia, per què diu Hola"
Amb l'Inma vam baixar a recepció i vam descobrir que el menjador tancava a les 6, i que no podíem menjar allà tampoc, perquè no ho havíem demanat. (ah, quant de sucre que els hi vam robar, més tard!!).
(una altra foto, del menjador de la residència. El primer dia que hi vam anar ens vam preguntar què eren aquelles boles de damunt la taula, gelat de vainilla i de fruites del bosc per esmorzar?? després vam veure que eren boles de margarina i melmelada, feien coses molt rares, com per exemple això:)
Vam preguntar si hi havia algun lloc per menjar i ens van dir que no. Vam voltar i voltar, a sota un edifici (després va resultar que era el bar de la universitat) hi vam trobar un bar, però només hi havia una taula molt ben parada amb tot de monjos i capellans sopant, o sigui que vam recular discretament
O sigui, que no hi havia res per menjar i jo tampoc portava res, ingènua de mi. L'Inma va dir-me que tenia unes quantes galetes a l'habitació, i vaig dir-li que estupendu, però que moriríem de gana igualment. Resignades (recordeu que érem a un quilòmetre a peu de la parada de tramvia més propera, i plovia, i estàvem cansades, ningú ens entenia, tots ens fotien fora i era una gran merda tot plegat) vam tornar a l'habitació. Per sort havia tornat la tercera companya d'habitació, la Krystel, que ja feia una setmana que habitava a aquella desoladora residència. Ens va dir: no patiu, que a dues parades de tramvia hi ha un supermercat i encara deu ser obert
Però, però (jo estava escandalitzada), no hi ha res més a la vora? de què viu la gent que està a la residència durant el curs? i tampoc hi ha res on rentar la roba? *
No, res més a la vora. O sigui que vam anar al supermercat de dues parades (crec que de fet, eren tres)
No sabíem què agafar. Tampoc hi havia res per cuinar, només una gerra d'aquelles per escalfar aigua. A la nevera, però (i ja veieu per on vaig, suposo) hi havia amanides-marranada i amb l'Inma ens vam mirar i vam dir, bé, comprem una amanida d'aquestes....
També vam comprar pa tallat (que es va acabar florint), embotit fumat, formatge i una bossa de patates Lays con sal
Així que vam tornar a l'habitació, vam obrir les finestres i vam asseure'ns amb els peus a fora (donava a un terrat d'aquells que no s'hi pot anar). I cullerada tu, cullerada jo, vam partir-nos l'amanida-pastarada amb l'Inma
Ja us he dit que tot plegat no tenia cap mena d'interés, però avui també em menjaré una mica d'aquella pastarada
no és ni la d'aquell dia ni la d'avui, però sí que és una autèntica amanida-pastarada típicament polonesa
*efectivament, no hi havia ni una trista rentadora en tota la residència, o sigui que totes les samarretes i les calces van passar per la pica de l'habitació, i els pantalons i les faldilles van aguantar tres setmanes sense que els toqués el sabó ni l'aigua
** el motiu del títol és que salata en polonès vol dir enciam, i salatka vol dir amanida. O al revés. Qui ho pot recordar això!!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada