A les cinc ja era ben fosc i vam arribar a l'estació de trens de Kazan. Ens hi esperava l'Andrei i neu i gel al terra. Teníem un pis llogat per una nit a cinc minuts d'allà, dos dormint a cada habitació i 400 rubles per cap. L'Andrei havia vingut expressament de Txeboksari unes hores abans per trobar-lo, i pel que semblava no li havia costat pas gaire. La propietària i el seu marit vivien al mateix pis i quan li vam dir que volíem cuinar blinis per esmorzar ens va dir: per què? la cuina només l'heu de fer servir per preparar tes i cafès. I si voleu beure, que sigui poc. Després de deixar les coses a les habitacions vam anar a fer una volta. Kazan era bonic, de nit, però no m'hi vaig fixar gaire, anava seguint els altres i no m'hi sabria pas orientar. Vam creuar un riu, hi ha un kremlin amb una mesquita feta de fa poc (molt brillant per la nit), pujades plenes de gel, un carrer peatonal (ulitsa Bauman) i un gat molt gordo fet de metall. Vam menjar al carrer Bauman i vam jugar a pilota amb una bola de neu i gairebé ens atropella una de les màquines que netejaven el terra.
Després ens vam perdre, feia molt fred i el terra patinava molt, però al final vam arribar al pis i vam jugar (els russos semblen aficionats a passar les vetllades jugant a jocs diversos, de fer preguntes, endevinar personatges, fer postures.. o almenys als que conec els hi agrada molt!) i després dormir. Fins i tot vam inventar un còctel! (vodka amb sprite i suc de llimona)
L'endemà ens vam llevar i preparar uns ous (els vam aprendre aquest dia, i hi vam tornar a Kazan). La propietària ens va renyar mentre reia, que no podíem fer servir la cuina per cuinar, només per fer te, i molt menys la paella!! però reia i ja ho havíem fet servir tot plegat. O sigui que vam anar a passejar per la ciutat.
Vam visitar el Kremlin (vaig patinar i em vaig regirar el turmell, o sigui que no sé com vaig fer-m'ho per acabar de pujar aquella pendent infernal glaçada, amb iaies que vestien taló baix i que m'avançaven!). Hi havia uns palaus, uns museus (tots tancats) i la mesquita nova (Kazan és la capital dels tàrtars, que són musulmans). A la mesquita hi pots entrar si portes el gorro al cap, o la caputxa de l'anorac, o algun mocador, i dónes tres rubles a canvi de dues bosses de plàstic per posar-te a les botes i no embrutir el terra. Vam pujar al segon o tercer pis, que és l'únic lloc permès als turistes i curiosos, i vam mirar cap avall mentre un noi resava. Jo portava des del vespre anterior desesperada buscant el meu gorro negre, que m'abriga tan bé les orelles, i no hi havia manera. Però quan vaig inclinar-me per mirar el noi que resava, pluf, del cel, damunt la caixa de donacions que hi havia al meu davant, va caure el gorro negre, i no me'n vaig saber avenir. Vaig dir Opaa!! ja l'he trobat, i no hi havia manera d'explicar-se com havia pogut caure del no res. Després hi vaig trobar explicació, però ara no l'explico, apa
A fora vaig tornar a patinar, però no em vaig fer mal i va ser força graciós, perquè un peu va començar a relliscar i jo me n'adonava que estava caient i que no podia fer res per evitar-ho, per això vaig caure suaument, quedant-me asseguda al terra. Vam passejar pel Kremlin, tot estava tancat perquè era el nadal ortodox, per tan vam anar a dinar. Després de dinar vam córrer córrer, a recollir totes les coses i anar a buscar el bus que ens portava a Txebokasri i que, encara no ho sabíem, però seria tot un malson. Vam pujar a dins amb l'esperança d'escalfar-nos una mica
Després ens vam perdre, feia molt fred i el terra patinava molt, però al final vam arribar al pis i vam jugar (els russos semblen aficionats a passar les vetllades jugant a jocs diversos, de fer preguntes, endevinar personatges, fer postures.. o almenys als que conec els hi agrada molt!) i després dormir. Fins i tot vam inventar un còctel! (vodka amb sprite i suc de llimona)
L'endemà ens vam llevar i preparar uns ous (els vam aprendre aquest dia, i hi vam tornar a Kazan). La propietària ens va renyar mentre reia, que no podíem fer servir la cuina per cuinar, només per fer te, i molt menys la paella!! però reia i ja ho havíem fet servir tot plegat. O sigui que vam anar a passejar per la ciutat.
Vam visitar el Kremlin (vaig patinar i em vaig regirar el turmell, o sigui que no sé com vaig fer-m'ho per acabar de pujar aquella pendent infernal glaçada, amb iaies que vestien taló baix i que m'avançaven!). Hi havia uns palaus, uns museus (tots tancats) i la mesquita nova (Kazan és la capital dels tàrtars, que són musulmans). A la mesquita hi pots entrar si portes el gorro al cap, o la caputxa de l'anorac, o algun mocador, i dónes tres rubles a canvi de dues bosses de plàstic per posar-te a les botes i no embrutir el terra. Vam pujar al segon o tercer pis, que és l'únic lloc permès als turistes i curiosos, i vam mirar cap avall mentre un noi resava. Jo portava des del vespre anterior desesperada buscant el meu gorro negre, que m'abriga tan bé les orelles, i no hi havia manera. Però quan vaig inclinar-me per mirar el noi que resava, pluf, del cel, damunt la caixa de donacions que hi havia al meu davant, va caure el gorro negre, i no me'n vaig saber avenir. Vaig dir Opaa!! ja l'he trobat, i no hi havia manera d'explicar-se com havia pogut caure del no res. Després hi vaig trobar explicació, però ara no l'explico, apa
A fora vaig tornar a patinar, però no em vaig fer mal i va ser força graciós, perquè un peu va començar a relliscar i jo me n'adonava que estava caient i que no podia fer res per evitar-ho, per això vaig caure suaument, quedant-me asseguda al terra. Vam passejar pel Kremlin, tot estava tancat perquè era el nadal ortodox, per tan vam anar a dinar. Després de dinar vam córrer córrer, a recollir totes les coses i anar a buscar el bus que ens portava a Txebokasri i que, encara no ho sabíem, però seria tot un malson. Vam pujar a dins amb l'esperança d'escalfar-nos una mica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada