L'autobús de Kazan a Txeboksari va ser horrible. Tres hores de bus amb la calefacció que pràcticament no funcionava. Sens dubte allà dins estàvem a sota zero, ja que les finestres estaven recobertes de gel i per poder mirar a fora havia de rascar-lo i fer un foradet, que al cap de poc es tornava a glaçar. Si no vam morir allà de fred, ja no ens mata res! Una iaia va cridar: que això és un autobús, no una nevera!! I gairebé ens vam posar a aplaudir-la. Al final, però, vam arribar a Txeboksari
De Txeboksari n'és un amic de la residència, l'Andrei, i està a mig camí entre Kazan' i Nijni Nóvgorod. És la capital de la república de Txuvàixia, i de Txuvàixia són els txuvacs, com el nostre amic. El pare d'en Lenin va ajudar a col·locar escoles nacionals al territori (aquesta viquipèdia, que et fa voltar com una pilota!). Vam agafar un bus i vam anar fins a casa l'Andrei, després d'aturar-nos a comprar bombons per la seva mare
Tot just arribar al pis, descalçar-nos les botes i penjar l'abric i la bufanda, la mare i el pare de l'Andrei ens van fer entrar a la cuina i seure a la taula. Ja hi havia tres o quatre tipus d'amanida, (la típica ensaladilla russa, una altra de dolceta, una altra de remolatxa..), pastís de patata, purè de patates, bolets (com rossinyols i pinetells) i uns altres bolets blavosos que eren molt bons. Vam beure te, compota i licor casolà d'herbes. De postres, pastís. La mare de l'Andrei ens deia que érem molt boniques, ens acariciava el cabell i ens manava pressa, perquè a casa de la seva germana ja estava preparada la sauna (баня)
O sigui que vam pujar al cotxe i som-hi. Allà una senyora (la germana) la mar de simpàtica i insistent ens va fer entrar a una habitació, treure'ns la roba, posar-nos unes bates molt finetes, unes xancletes i sortir de la casa per entrar a la sauna. Vam deixar la tovallola i la bata a l'entrada i ens hi vam posar a dins, on ja hi havia la mare, la filla de la germana i una amiga. Érem cinc i no estàvem estretes, però molt menys amples. Pel terra hi havia palanganes, un banc alt per seure (el típic que us imagineu a les saunes de dos pisos), pots de xampú, cassons per tirar-nos aigua pel cap i una mena de forn amb carbó on hi tiraven aigua de tant en tant i d'on en sortia molt de fum i feia molta calor. No havia suat mai tant, em van fer lligar el cabell perquè el cap de poc ja el tenia bullint, ens vam rentar el cap, el cos, ens rascàvem la pell suada per fer saltar la brutícia dels porus i coses d'aquestes. Em van fer seure al banc de dalt de tot i gairebé vaig morir de la calor. O sigui que vaig sortir un moment a l'entrada (passava aire fred de fora, allà estàvem a -17ºC o així!) i el canvi d'aire i la baixa pressió habitual van fer que em maregés. Així que em van fer estirar a l'entrada, potes enlaire, damunt l'abric de la germana i tapada amb la bata. Aix! quina vida més burra, pensava.. Un cop recuperada, vaig entrar de nou i em van fer esbandir el cap i estirar-me damunt el banc per picar-me amb aquelles branques de bedoll. Haig de dir que, així en general, tot i que en vaig sortir molt neta i relaxada, la sauna no em va agradar gaire. Ara, si us trobeu mai en l'ocasió de poder-ho provar, no deixeu de fer-ho.....
Llavors van dir que ja n'hi havia prou, que estava molt primeta i la germana em va fer entrar a la casa, em va estirar a un sofà amb una manta al damunt i em va preguntar si portava calces netes, que si no en tenia me'n deixava unes. Després em va portar un te i al final vam anar tots junts a prendre més te, a menjar pastís, una mena de bunyols amb forma de croissants i arrós i formatge a dins i caramels de la fàbrica de caramels de la germana. Després em van fer trenes
Després vam menjar pastís i finalment, cap a la una de la nit, vam tornar a casa. Llavors vam deixar les coses i l'Andrei ens va portar a la discoteca de la ciutat Mega Galaxy. Quan ens va dir que hi havia una discoteca que es deia així, hi vaig haver d'anar!
És que, amics meus, poques coses més divertides hi ha al món que veure els russos ballar. En una sala hi havia miralls i les noies russes es posaven a ballar davant seu i es miraven ballar. Per exemple. A una altra sala vam conèixer dos cubans que estaven allà estudiant rus. Pensava que ja era estrany que nosaltres fóssim a Txeboksari, però que hi hagués aquells dos cubans!! Com hi vas a parar, al Mega Galaxy? Després vam veure com, del no-res, entre les noies que ballaven davant del mirall, un parell de nois es començaven a donar cops de puny i ens saludava un noi del Canadà que treballava de dj i també havia anat a parar allà
A les cinc ens vam posar a dormir i a les 10 ens va despertar la mare perquè deia que havíem d'anar a visitar la ciutat! Però ens va prohibir dutxar i ens va fer beure licor d'herbes casolà i menjar purè de patates, les amanides de la nit anterior, i cuixes de pollastre, i te. Després vam anar a visitar Txeboksari, que és menys interessant que les amanides de la mare i l'escena de la sauna.
Vam menjar pizza, vam creuar un pont des d'on es veia el Volga tot gelat i un home pescant en un forat, vam veure l'estàtua gegant de la dona amb els braços oberts, que té la mateixa cara que el president de la república txuvàixa i es va posar a nevar, o sigui que vam tornar a la casa perquè la mare ens havia preparat borsch. Recordeu que acabàvem de menjar pizza. La mare ens va fer asseure i ens va dir: ràpid, ràpid, menjeu el borsch, que d'aquí 10 minuts ja heu de marxar per agafar l'autocar! I després d'això, ens va posar a davant un plat tan ple de sopa.. tan ple!! I després, amanida de pastanaga. I compota! No sé com vam aconseguir empassar-nos-ho tot en cinc minuts.... Com que feiem tard vam haver de córrer. Nevava, estàvem molt tips, portàvem les motxilles a l'esquena, el terra estava gelat i havíem dormit quatre hores. No sé com ens ho vam fer, però vam arribar al bus, ens van posar una pel·lícula i vam marxar cap a Nijni Novgorod..
4 comentaris:
T'estan molt bé les trenes!
gràcies gràcies! :) :)
On pares? Ens veurem quan torni? voldria!
deu ser tant al·lucinant veure el Volga congelat!
Èlia!!!! sí que ho és sí!! :)
Publica un comentari a l'entrada