A vegades, encara que no ho sembli, escric alguna cosa així una mica més en serio. Encara que també m'invento coses del que dic

L'únic edifici que Le Corbusier té a Moscou

L’arquitectura, des del meu punt de vista, ha evolucionat en diferents aspectes, però hi ha una pregunta bàsica que sempre s’ha mantingut: l'estructura de l’edifici ha de ser visible o és millor que l’espectador no pugui endevinar si està mirant una paret mestra o un envà qualsevol?

Als antics temples grecs hi trobem només estructura, exactitud i proporció, però a l’Imperi romà era el contrari: els arcs i columnes del colosseu de Roma servien només per decorar l’edifici, i l’estructura era feta de totxos i formigó. A les esglésies gòtiques tornem a trobar estructura pura: l’única decoració és la llum del sol, que entra a través de grans finestres. Contraforts, arcs,... què és això, si no és l’estructura de l’edifici? I a l’època barroca, trobem només decoració, mentida, teatre. Fins i tot en molts temples la cúpula estava dibuixada!

A l’època de la revolució industrial apareixen nous pensaments, noves tècniques... Amb la construcció del Palau de cristall a Londres (construït el 1851) apareix un nou dilema: què és arquitectura i què és enginyeria, i encara no ha estat resolt! Però encara més important: què és art, i què és màquina i què és arquitectura.

Adolf Loos va dir: cal buscar una nova essència de l’home (també ho va escriure Robert Musil a “L’home sense atributs”), lligat a la màquina (Le Corbusier).

Tot això passava a Europa, a Estats Units.... Però i a Rússia? A Rússia també es parlava sobre l’estructura, les màquines, el nou art i sobre arquitectura, és clar.

B. Arvatov, un dels teòrics del Constructivisme, va escriure “... no dibuixis un bosc, fes créixer parcs i jardins; no decoris les parets d’un pis, pinta-hi al damunt...”, gairebé les mateixes paraules que Loos va escriure a l’article “Ornament i delicte”; i fins i tot una de les frases que va ser escrita o bé per Le Corbusier o bé per Mies van der Rohe (escric de memòria): “si no tens el millor marbre, construeix amb la millor pedra. Si no tens diners per la millor pedra, construeix amb el millor maó..”. Ja es veu doncs, que la idea es repeteix: la necessitat de sinceritat en l’arquitectura, i sinceritat significa Estructura, i no Decoració.

I sobre les noves tècniques? A.M. Ganom va dir que “el grup de constructivistes va establir el problema del moviment comunista en el valor dels materials... La tectònica, la construcció i la factura mobilitzen els elements materials de la cultura industrial*”, i en aquell mateix temps Le Corbusier va escriure els seus “Cinc punts de la nova arquitectura”, fet a partir de les noves tècniques i els nous pensaments de l’època.

I Le Corbusier i els constructivistes no només compartien aquestes idees, sinó també la idea de l’ús social de la tècnica i l’arquitectura en general. Per a Le Corbusier i els constructivistes era molt important aquest ús social. Agafem com a exemple les paraules de Maiakovski: “els carrers són els nostres pinzells, les places les nostres paletes”, és a dir, l’art al servei de la societat, o, per exemple, visitem l’edifici de Le Corbusier “Cité radieuse de Marseille” (va ser dibuixada per Le Corbusier amb l’ajuda de l’enginyer rus Vladimir Vodanski), que conté un jardí d’infància, un gimnàs, una sala de conferències, etc.

Però la idea més important i bonica que compartien Le Corbusier i els constructivistes era que l’art pot canviar el món. Com podien el Constructivisme i Le Corbusier no estar entusiasmats els uns amb els altres? Per això quan van convidar a Le Corbusier a construir la Casa Centrosoiuz ("centre d’unió", més o menys) a Moscou, segurament ell va estar molt content

Malgrat que la construcció d’aquest edifici va patir alguns problemes (la falta de material de construcció, el temps de construcció es va allargar,...), encara es poden trobar alguns elements típics de l’arquitectura de Le Corbusier.

Sobre aquest edifici va escriure: “a l’edifici hi ha dos temps. El primer: un corrent desordenat en l’ampli pla horitzontal al nivell terrestre, això és un llac; el segon: el treball estable, sense moviment, aïllat del soroll i les oscil·lacions: els serveis; fins a ells porten els rius, els mitjans de comunicació... L’arquitectura és circulació. Reflexioneu sobre aquestes paraules; denuncieu els mètodes acadèmics i confieu-vos als principis dels pilotis”. Moviment, pilotis... dos elements fonamentals.

No vaig poder entrar a l’edifici, i per això no puc comprovar aquestes paraules, però considerant les dificultats de la construcció de l’edifici, prefereixo les seves paraules que no pas els fets: qui sap què m’hauria trobat a dins!

La façana de l’edifici té menys interès que les seves idees. Es troba al carrer Miasnitskaia: aquí Le Corbusier volia expermientar amb un sistema de ventilació, però la instal·lació era cara i al final no el van poder posar. Ara hi ha una façana de vidre, només possible de fer gràcies a les noves tecnologies.

Però per reconèixer l’estil de Le Corbusier cal mirar a darrera: planta lliure, finestra longitudinal i façana lliure. Parts de l’edifici corbades, suport en columnes, utilització sincera dels materials i intenció d’utilitzar el teulat com a jardí.

Aquest no és el millor edifici que va construir Le Corbusier, està lluny de la Ville Savoye o l’església de Ronchamp, però s’ha de reconèixer que aquesta construcció a Moscou, sens dubte conté l’estil de Le Corbusier, tot i les dificultats que va haver de sobreviure.

*això està molt mal traduït, ho sento, és que ni tan sols en rus ho entenc gaire

-aquí teniu fotografies: http://www.flickr.com/search/?q=CENTROSOYUZ