Com ja deureu recordar (no pot fer pas gaire estona que ho heu llegit), Polònia s'estava desmembrando (aquesta paraula segur que només existeix en espanyol) i evidentment, les amenaces externes no van tardar a aparèixer. Els tàrtars i els mongols estaven a l'asecho, i del no-res (ara us dic d'on) van aparèixer els tataxan! els teutons (veig que ja vaig parlar en un post dels teutons. Hi torno, així repasso. Perquè és evident que això és una manera com una altra d'estudiar)
Resulta que els teutons
(a la imatge hi tenim un tipical teuton)
Els teutons eren uns monjos il·luminats que havien agafat l'espasa per anar a recuperar terres cristianes i com que creien que la terra europea no era prou santa, van tornar cavalgant a través dels càrpats per la plana de Vojvodina i instal·lar-se a Hongria. Com ja haurieu de saber, Polònia estava desmembrada i cada comte volia més i més tros de terra. Un d'aquests comptes, que vivia cap al nord, va fixar-se en la terra dels prussians, un petit fragment de costa on hi habitaven uns quants pagans, bona gent. El comte va dir: ei! com mola! ja sé què faré! I va fer un truc als teutons, que a Hongria ja no hi eren gaire volguts. Els va dir: ei, que hi ha unes terres aquí, amb uns pagans, què us semblaria si.... I no va tenir temps d'acabar la frase que els cavallers teutons cavalcaven entre els Càrpats, i després Polònia amunt, per la gran plana europea, esquitxant-se les vores dels vestits amb l'aigua dels rius. Finalment van avistar el mar, van enflairar l'aroma i van girar, tots alhora, el rostre cap a la seva dreta. Pagans, allà! - van cridar, i amb cinquanta anys, el nord de Polònia i la terra dels prussians orientals (l'actual kaliningrad), tot allò ja era seu. El compte es va haver de fer fotre
Com que els polonesos, sorprenentment, no eren catòlics d'una manera gaire matada, aquell grup de sants allà dalt era força molest
i fins aquí el s13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada