dilluns, 14 de gener del 2008

Sisena part: Vespre o El seu perquè de les guerres

Vaig aprofitar un moment de silenci per preguntar-los:
- I Kosovo, què?
Es van posar a riure perquè suposo que feia estona que s'esperaven la pregunta. Una de les filòlogues, la Vesna, va aixecar els braços enlaire i va exclamar:
- Si és que al final de Sèrbia només en quedarà Belgrad!
I tots van sospirar

A en Dobri també li vaig fer preguntes sobre la guerra, sobre la de Croàcia. Li vaig dir perquè creia que hi havia hagut la guerra amb Croàcia
- Quan Iugoslàvia era un sol país, la gent es movia per dins seu i es barrejava, i des de sempre que hi havia molts serbis a la zona de Croàcia. Clar, si Croàcia se separava de Iugoslàvia, els serbis que vivien a aquella part del país passarien a ser una minoria dins del nou país! I els haurien putejat un munt, els croats... per això hi va haver la guerra! Per protegir aquelles minories!

L'Igor, l'amic de Ljubljana, ajudava a albanesos d'Albània i a albanesos de Kosovo a creuar la frontera d'Eslovènia amb Itàlia, i deia: "Kosovo, pàtria de Sèrbia!" i es posava a riure

Amb la Irena, la noia de Montenegro que estudiava espanyol a Belgrad, vam parlar dels eslovens i em va explicar una llarga llista d'acudits dolents sobre que petit que és Eslovènia, i jo no sabia què dir, perquè per països petits, Montenegro... Li vaig preguntar també si s'odiaven gaire, amb els croats
- No, de fet no. Home, suposo que sí un croat t'ha matat tota la família, llavors sí que l'odies.... Però no, jo de fet no els odio. Només els hi tinc una mica de mania, perquè són tots uns xulos