(de Kobarid a Bovec no hi ha gaire tros)
i el post ara segueix des de Most na Soči, o el bar de la seva estació, que és a uns quants quilòmetres del poble, amb una Laško al davant, que va mig litre de cervesa per ampolla però que és molt suau
Estàvem anant cap a Bovec. A Bovec hi vaig ser molt feliç. El paisatge d'anada.. es pot imaginar. Però me'l salto i anem a parlar de Bovec. Primer deixeu que instal·lem les motxilles a un apartament estupendu (37€ el dos), amb un propietari que ens va donar xocolatines i una iaia amb els ulls molt enfonsats
Si dic que Bovec està entre muntanyes, no estic segura que la vostra imaginació reconstrueixi l'escena tal i com la vaig veure jo. Construïu una plana. Poseu-hi un poble al mig. Agafeu unes quantes muntanyarres. Col·loqueu-les al voltant del poble. Resultat = Bovec. Tres voltes pels carrers i ja te'ls coneixes tots. Hi ha una església dalt d'unes escales, i darrere un cementiri que fa pujada, i a dalt unes altres escales, on t'hi pots asseure mentre alguna iaia posa flors noves a alguna tomba i tu t'omples els ulls d'enormes muntanyes. Aquelles muntanyes sortien tan de cop de la plana, que podies anar fins a la seva base i tocar-les amb la mà
I vaig anar a tocar-ne una, enfilant-me pel costat d'un rierol com si fos una cabreta, enfangant-me les bambes i enganxant-me en tots els arbusts. Vaig anar a la muntanya, vaig mirar enlaire i vaig fer "plaf! he tocat una muntanya". El cel es va tornar enormement blau, i jo, asseguda després dalt de les escales del cementiri, no podia ni respirar
Estimada eslovènia,
la mare que et va parir,
que bonica ets!
Llavors hi havia un camp de fútbol i un de bàsquet, i en Jordi jugava a pilota, a contrallum. A l'esquerra hi havia una casa abandonada, enorme, amb la teulada enfonsada de feia anys, i a la dreta l'església tocant les hores. A davant hi havia les muntanyes i no me'n sabia avenir
El sol es va anar amagant i la neu tornant-se vermellosa
L'endemà volíem anar a veure el Triglav de la vora, passar per Krajnska Gora i arribar fins a Radovljica
Estàvem anant cap a Bovec. A Bovec hi vaig ser molt feliç. El paisatge d'anada.. es pot imaginar. Però me'l salto i anem a parlar de Bovec. Primer deixeu que instal·lem les motxilles a un apartament estupendu (37€ el dos), amb un propietari que ens va donar xocolatines i una iaia amb els ulls molt enfonsats
Si dic que Bovec està entre muntanyes, no estic segura que la vostra imaginació reconstrueixi l'escena tal i com la vaig veure jo. Construïu una plana. Poseu-hi un poble al mig. Agafeu unes quantes muntanyarres. Col·loqueu-les al voltant del poble. Resultat = Bovec. Tres voltes pels carrers i ja te'ls coneixes tots. Hi ha una església dalt d'unes escales, i darrere un cementiri que fa pujada, i a dalt unes altres escales, on t'hi pots asseure mentre alguna iaia posa flors noves a alguna tomba i tu t'omples els ulls d'enormes muntanyes. Aquelles muntanyes sortien tan de cop de la plana, que podies anar fins a la seva base i tocar-les amb la mà
I vaig anar a tocar-ne una, enfilant-me pel costat d'un rierol com si fos una cabreta, enfangant-me les bambes i enganxant-me en tots els arbusts. Vaig anar a la muntanya, vaig mirar enlaire i vaig fer "plaf! he tocat una muntanya". El cel es va tornar enormement blau, i jo, asseguda després dalt de les escales del cementiri, no podia ni respirar
Estimada eslovènia,
la mare que et va parir,
que bonica ets!
Llavors hi havia un camp de fútbol i un de bàsquet, i en Jordi jugava a pilota, a contrallum. A l'esquerra hi havia una casa abandonada, enorme, amb la teulada enfonsada de feia anys, i a la dreta l'església tocant les hores. A davant hi havia les muntanyes i no me'n sabia avenir
El sol es va anar amagant i la neu tornant-se vermellosa
L'endemà volíem anar a veure el Triglav de la vora, passar per Krajnska Gora i arribar fins a Radovljica
Most na Soči, 14 de març
bar de l'estació, cap a les dues
bar de l'estació, cap a les dues
(i ara, empatx bovecià)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada