(recorregut de Ljubljana a Skofja Loka, que és un moment anar-hi)
Seguim des de Maribor, ficada dins un bar, al costat de la finestra, des d'on es veu un carrer empedrat de cases baixes. Llueix un sol que fa goig, però a fora se sent l'aire fred de finals d'hivern
Em salto Ljubljana. Ja he parlat molt de Ljubljana, en aquest bloq. Ens hi vam passar dos dies i el dilluns en vam marxar, cap a Skofja Loka, a uns poquets quilòmetres al nord
A Skofja Loka hi ha una placeta d'església amb cadires d'un bar i una parella que fa cistells, a Skofja Loka hi ha un hotelet amb un propietari molt simpàtic, a Skofja Loka hi ha un prat, hi ha un castell, un turonet, un escenari de gespa, hi ha vent i sol, i un riu i ponts, i casetes i carrerons
(mireu, Skofja Loka)
Vam arribar, vam trobar un bar amb taules a fora, a una placeta i una església de pedra gris, des d'on s'intuïa el poble però encara no es veia, i ens vam asseure allà, a un d'aquells bars on pots passar l'estona mirant com el sol va d'un costat a l'altre del cel
(no trobo una foto amb la plaça de l'església, però bé.. això també és bonic)
Després de veure com el sol recorria uns metres de cel, asseguts al bar, vam buscar on dormir i vam trobar un hotel al costat del riu. El propietari ens va fer seure a la taula i ens va col·locar dos gots de xupito al davant. Ens els va omplir d'una mena de licor de mel, se'n va omplir un per ell, vam brindar i vam buidar els gots d'un glop, com si estéssim tancat un negoci de tràfic de drogues i no pas una nit d'hotel
(la finestra de l'habitació on dormíem es veu a aquesta fotografia. Eslovènia mola)
Potser el que més recordo d'Skofja Loka no és la ciutat en si, sinó els seus voltants, el seu tros verd. Caminant una mica cap als afores vam trobar-nos un enorme prat verd encerclat de turons, una carretera a l'esquena amb cotxes que gairebé ni se sentien, una caseta de fusta i un parell de dipòsits de formigó on ens hi vam asseure a dinar. Em vaig descalçar, amb els peus penjant, el cabell deixat anar i el vent picant-me a la cara. Amb la música posada alta, vaig cantar a ple pulmó més i més cançons al prat, a l'herba, als turons, a la fusta, a la terra conreada, al vent, al cel, a tot
(com per no posar-se a cantar. Juraria que el prat era aquest)
Després vam tornar al poble, vam pujar al castell, i al costat del castell hi ha un turonet i un escenari amb esglaons recoberts de gespa, i jo seia al turó de gespa groguenca, de cara al castell i mirant avall al poble i als horts i als prats, i cantava i cantava més i més, com si m'anés la vida amb això, com si fos la persona més feliç del món -possiblement ho era
(vet aquí el castell)
Llavors vam tornar al bar de la placeta de l'església. Ja no hi havia sol, però ens hi vam estar fins que el vent ens va vèncer. L'endemà al matí vaig treure el cap per la finestra. Vaig dir:
- Jordi, que neva
Ell no em va creure, però vaig insistir. Finalment va mirar fora
Sísí, estava nevant
Em salto Ljubljana. Ja he parlat molt de Ljubljana, en aquest bloq. Ens hi vam passar dos dies i el dilluns en vam marxar, cap a Skofja Loka, a uns poquets quilòmetres al nord
A Skofja Loka hi ha una placeta d'església amb cadires d'un bar i una parella que fa cistells, a Skofja Loka hi ha un hotelet amb un propietari molt simpàtic, a Skofja Loka hi ha un prat, hi ha un castell, un turonet, un escenari de gespa, hi ha vent i sol, i un riu i ponts, i casetes i carrerons
(mireu, Skofja Loka)
Vam arribar, vam trobar un bar amb taules a fora, a una placeta i una església de pedra gris, des d'on s'intuïa el poble però encara no es veia, i ens vam asseure allà, a un d'aquells bars on pots passar l'estona mirant com el sol va d'un costat a l'altre del cel
(no trobo una foto amb la plaça de l'església, però bé.. això també és bonic)
Després de veure com el sol recorria uns metres de cel, asseguts al bar, vam buscar on dormir i vam trobar un hotel al costat del riu. El propietari ens va fer seure a la taula i ens va col·locar dos gots de xupito al davant. Ens els va omplir d'una mena de licor de mel, se'n va omplir un per ell, vam brindar i vam buidar els gots d'un glop, com si estéssim tancat un negoci de tràfic de drogues i no pas una nit d'hotel
(la finestra de l'habitació on dormíem es veu a aquesta fotografia. Eslovènia mola)
Potser el que més recordo d'Skofja Loka no és la ciutat en si, sinó els seus voltants, el seu tros verd. Caminant una mica cap als afores vam trobar-nos un enorme prat verd encerclat de turons, una carretera a l'esquena amb cotxes que gairebé ni se sentien, una caseta de fusta i un parell de dipòsits de formigó on ens hi vam asseure a dinar. Em vaig descalçar, amb els peus penjant, el cabell deixat anar i el vent picant-me a la cara. Amb la música posada alta, vaig cantar a ple pulmó més i més cançons al prat, a l'herba, als turons, a la fusta, a la terra conreada, al vent, al cel, a tot
(com per no posar-se a cantar. Juraria que el prat era aquest)
Després vam tornar al poble, vam pujar al castell, i al costat del castell hi ha un turonet i un escenari amb esglaons recoberts de gespa, i jo seia al turó de gespa groguenca, de cara al castell i mirant avall al poble i als horts i als prats, i cantava i cantava més i més, com si m'anés la vida amb això, com si fos la persona més feliç del món -possiblement ho era
(vet aquí el castell)
Llavors vam tornar al bar de la placeta de l'església. Ja no hi havia sol, però ens hi vam estar fins que el vent ens va vèncer. L'endemà al matí vaig treure el cap per la finestra. Vaig dir:
- Jordi, que neva
Ell no em va creure, però vaig insistir. Finalment va mirar fora
Sísí, estava nevant
Maribor, 20 de març
bar, pel matí
bar, pel matí
1 comentari:
Hola, gràcies pel comentari. Vec que has fet un gran viatge per Eslovènia, jo volia passar-hi però no em dona temps, al setembre que tornaré a Croàcia potser aprofito. Si vols donar-nos referències de sobees o hotels ja saps. També podries explicar la ruta que vas fer!!
Publica un comentari a l'entrada