I amb la tonteria, vam arribar fins al mar negre (part 3)

BUCAREST

A Bucarest ens hi vam estar dos dies sencers (vam arribar ben aviat un matí, vam marxar ben aviat dos matins després) i va ser una sorpresa agradable, o com a mínim curiosa

El nostre gos adoptat (veure un parell de posts enrere) va conduir-nos fins al centre, tot i que també hauríem sabut trobar-ho nosaltres soles. És una ciutat que se'm fa complicada d'explicar, o sigui que potser és millor que mireu les fotografies (totes del centre o dels voltants) i us ho vaig comentant

vet aquí el centre peatonal de la ciutat. Per algun motiu han tret totes les llambordes i les han substituït (suposo que de manera provisional) per passarel·les de fusta. En aquesta fotografia encara sembla que la forma de les passarel·les té un cert sentit, però ja no és així en les dues següents....

.. on intentar arribar a un comerç en concret era tota una proesa...

(i perdoneu que intenti mantenir el meu semi-anonimat, d'altra banda tinc una cara la mar de normal)

i aquí una altra imatge del centre de la ciutat, on algú va decidir substituir (o potser no ha estat mai substituït??) un bell edifici centre-europeïsta per una barraca (amb la seva corresponent passarel·la de fusta que condueix a l'entrada)

i una altra fotografia del centre que, si amplieu, veureu que la roda del darrere del cotxe no està reventada, sinó que està completament incrustada al terra. També al centre

Aquest centre tan pintoresc, però, està enmarcat per dos carrers molt grossos que baixen de nord a sud, el de més a l'esquerra ple d'edificis grossos i amb pinta de ser importants, el de més a la dreta amb molts cotxes i molts cables, botigues i oficines de canvi, i uns quants llocs per menjar, inclós aquest FastFood que es veia d'una hora lluny si venies des del riu, el fast-food "Sheriff's, Best Food in Town", on per 25 Leis (4 Leis són, aproximadament, un euro) vam menjar-nos un parell de shawaramas i ens vam beure dues coca-coles (light, perquè de normals no en tenien)

Aquest seria, doncs, el carrer de la dreta, amb un centre comercial amb unes pantalles enormes que van anunciant coses diverses, en el moment de fer la foto, el Cocor Channel, que no sé gaire què és

Però tornem al centre, perquè encara hi ha més escenes pintoresques per ensenyar (sí, potser l'adjectiu de la ciutat seria "pintoresca")

Com ja vaig comentar, Bucarest (i per extensió, cada racó de Romania) té molts gossos, aquest en concret es llepa alegrament als esglaons de la Banca Nacional Romanesa

i un telèfon públic que, molt intel·ligent i estalviadorament, els romanesos pengen de les parets dels edificis, estalviant-se així, cabines de telèfon i vidres trencats pel mig del carrer. Aquests telèfons, com els gossos, també es troben a tots els llocs de Romania que vam visitar (a la fotografia podeu veure'n la correcte utilització, així com dues senyores la mar de trempades)

Aquest centre de la ciutat, que es troba delimitat a banda i banda pels carrers dels que us parlava abans, a la part de baix s'acaba gràcies al riu que creua a la ciutat, i que no vam veure gaire perquè la veritat és que hi passava molt d'aire i hi havia unes gavines molt grosses que feien una mica de por

però sí que vam aprofitar per fer unes quantes fotografies als edificis típicament ceausescuians que es van trobant per tota la ciutat 

però no tot són edificis a Bucarest, també hi ha parcs! Durant el bon temps suposo que són bonics, durant l'hivern aquest (el que queda més a tocar del centre i que la guia dibuixava amb tres preciosos llacs) tenia els anomenats llacs assecats, deixant com abandonat un restaurant que a la primavera se suposa que té vistes al llac. A canvi, però, al parc hi ha una pista de gel i no ens ho vam pensar dues vegades (ens ho vam pensar només una) a l'hora de llogar un parell de patins i posar-nos a lliscar al so de la radio (primer M80, després alguna emisora més tecno-dance-el que sigui, al que els romanesos semblen força aficionats, i sinó que algú m'expliqui perquè tots els restaurants, enlloc de ser paradisos folklòrics, són bars guais amb música tecno molt forta i la llum molt fluixeta, això sí, tant t'hi pots prendre un cubata com menjar-te un plat de farro, sigui l'hora que sigui)(acompanyament nacional i al que ens vam aficional, allà n'hi diuen Mamaliga, en d'altres llocs n'hi diuen polenta, la meva mare em va dir: a! això és el farro!)

i ja per acabar, un parell d'edificis més, per exemple l'edifici del parlament, 

gros gros gros

i per contrarestar la immensitat, una esglesieta la mar de bufona, que suposo que és l'ortodoxa russa

ah. només afegir que, en la mesura del possible, eviteu el metro de la ciutat. No vam saber veure un maleït mapa (a, sí, a dins del vagó n'hi havia un) en tota la parada de metro (que era força grossa, s'hi encreuaven un parell de línies)

No sé si ha quedat clar: Bucarest em va agradar molt, molt! La recomano totalment

P.D - i de regal, una web amb webcams