Estàvem asseguts esperant la posta de sol al parc de Kalemegdan (Belgrad), amb un parell de cerveses (la meva s'escalfava i ell se me la bebia) i a dalt d'un tros de muralla, de les que t'hi poses amb els peus penjant i mires Novi Beograd i el Danubi, hi havia una colla de nois i noies que tocaven la guitarra i cantaven una selecció dels grans clàssics de la música iugoslava dels anys 80 i 90. Als primers acords d'una vaig exclamar:
- aquesta me la sé!
i ell em va dir
- jo encara no, quina és?
i li vaig cantar
-Jako su to tamo bilo lazi!
(pensant-me que clavava les paraules, tot i que la de veritat és Ako su to samo bile lazi)
i va fer
- a sí! ja sé (cosa que em va fer recrear en la creença que me la sabia)
i quan el grup de cantaires belgradenses va cantar la tornada, llavors vaig veure que - a no!, que de fet diuen una altra cosa i que jo la lletra me l'havia inventat
És com quan la Marina canta la seva cançó de Marina i diu
- Ajde ajde meni mi kori itu inu si (de fet ho canvia cada cop que la canta)
(la de veritat és Ajde ajde, reci mi, koju igru igras ti)
i a mi em fa molta gràcia, perquè em fa pensar en quan érem petites i cantàvem les cançons d'oïda
Per això em fa tanta, tantíssima il·lusió saber-me la cançó de Ruzica si bila de dalt a baix, sense equivocar-me en una sola lletra. Però aquesta sí, és que aquesta ja l'he cantada tantíssimes vegades!!
Al(i) znam da nemam prava! Ti nisi vise moja.. draga!
1 comentari:
Marina, ti si cura fina ma voldrenjan menastina, ma voldrejan menan sta! uououooo (així per exemple!!)
Hehe quina gràcia que m'ha fet!
Publica un comentari a l'entrada