diumenge, 30 de novembre del 2008



750 posts, 15.800 visites i dos anys de bloq


i encara en tenim per estona!!


dimecres, 26 de novembre del 2008

Marina,

t'imagines que ens trobem a l'estació de trens de Sofia, a Sofia dic, ben bé al mig dels Balcans, o sigui, a les muntanyes que es coneixen com a Balcans, a Sofia doncs, enclotada entre muntanyes, i bé, ens trobem a l'estació i després de visitar la ciutat agafem un tren o un bus i ens n'anem cap al sud de Sèrbia, a la frontera ens comprem una ampolla de rakija i pugem per tot el sud de Sèrbia, que hi ha unes muntanyes Marina, unes muntanyes! jo quan les veia pensava que si m'havia de morir mai d'un accident de cotxe, volia que fos allà, si m'haig de morir d'un accident de cotxe, vaig pensar, que sigui aquí, que el cotxe surti disparat de la carretera i s'estampi contra alguna d'aquestes muntanyes, imagina't aquestes muntanyes doncs, i llavors fins a Belgrad, que és maco Belgrad! ja tindrem l'ampolla de rakija acabada, però allà ens trobarem amb tota la gent de qui t'he parlat mil vegades, visitarem la ciutat, potser estarà nevada (avui està nevada d'ahir, però la neu es comença a fondre i tot queda fangós i humit), i després de Belgrad veuràs una mica de plana, però no gaire tampoc perquè entrarem a Romania, i és verd aquest país, segur que és molt verd, té els Càrpats! i no sé què visitarem, a Romania, però tia, que haurem vist els Balcans, haurem vist els Càrpats, haurem vist el Danubi, i potser, fins i tot, veurem el Mar Negre!!

se va a abé un follón que no sabe ni doonde se ha metío

dimarts, 25 de novembre del 2008

ESTÀ NEVANT A BELGRAD :)

mola

(quan ho he sabut m'he posat contenta com si nevés a Barcelona)

dijous, 20 de novembre del 2008



és que m'ha fet molt de riure.. un anunci rus dels anys 80. No cal entendre-ho perquè faci gràcia



sí sí! jo ara també vull un Lada amb soldat inclòs!
Vladivostok


mireu les fotos, molen molt molt molt molt

i pensar que aquesta ciutat existeix allà, a l'altra punta de món..!

dimarts, 18 de novembre del 2008

esglèsia ortodoxa

resulta que la que tenim aquí és la Sèrbia!



i ho afegeixo aquí per no fer 50 posts en un sol dia..

.. tota la música que vulgueu escoltar de Leningrad (grup), aquí!

(cliqueu damunt d'algun dels noms de la llista de més a l'esquerra, i llavors als dibuixets dels altaveus!)



сэ ля ви! / en transcripció fonètica, diuen: sé lla ví!/. Vaja, que c'est la vie..


Belgrad

Des de l'estàtua de Vuk Spomenik fins al carrer que va paral·lel al Danubi, passant pel cementiri jueu, els dos edificis de la residència d'estudiants de Karaburma, l'edifici raro (segur que endevineu quin és), Boguslavija (la rotonda per on gira) i finalment, el carrer que passa pel costat del Danubi. Bé, és que aquest trajecte el feia uns quants cops per setmana! Quina morrinya!

dilluns, 17 de novembre del 2008

Google-maps

Feia dia que volia enllaçar-vos aquest post



Després he provat el que vull fer ben aviat, de Dubrovnik a Sarajevo, i em fa anar de Dubrovnik (croàcia) a Bari (itàlia), de Bari a Brindisi, després un transbordador fins a Grècia, passar per tot Albània, Montenegro i finalment, entrar a Bòsnia i anar fins a Sarajevo

I si busco fer tot el recorregut llarg, des de Dubrovnik fins a Belgrad, llavors.. bé, llavors haig d'anar des de Dubrovnik fins a Bari (quina mania), anar fins al nord d'itàlia, passar per sobre Eslovènia (per Àustria fins a Viena), de Viena a Budapest (saltant-me Bratislava, això sí, passant per Györ), i de Budapest recte fins a Belgrad


Tot plegat se soluciona dient-li que no vinc de Dubrovnik (que llavors se'n va a Bari), sinó de Trebinje, el poble del costat. Llavors passes per dins dels Balcans com les persones normals


dissabte, 15 de novembre del 2008

Rus (noms de persona)

Aquest semestre tinc classe de traducció del rus, on ens ensenyen, bàsicament, matisos de la llengua russa que mai podrem traduir al català

Un d'aquests matisos és el dels noms. Tothom qui agafa un llibre escrit per un rus s'adona de la infinitat de versions que hi ha d'un mateix nom (acompanyat, de vegades, pel patronímic i/o el cognom), i de fins a quin punt complica això entendre quan parla un, quan parla un altre i quan torna a parlar el mateix d'abans. Amb la voluntat d'apropar la bonica cultura russa al lector català (ehem, i perquè aviat en tinc examen), aquí us poso una llista d'alguns dels noms, amb les seves formes plenes, les seves formes curtes i alguns dels seus diminutius

Abans, però, un petit aclariment. La forma plena del nom és aquella que utilitzen en un context formal/oficial. La forma curta, en un context més proper, però no té perquè ser íntim (per exemple, entre companys de feina. El diminutiu és per contextos íntims. És a dir, si a una persona la pots anomenar, per la confiança que hi tens, pel diminutiu, també podràs fer-ho per la forma curta i per la forma plena, però no té perquè ser visceversa, és a dir, potser pots anomenar algú per la forma curta i ni se t'acudeixi fer-ho pel diminutiu. Així doncs, escric la forma plena en negreta, la forma curta en lletra normal i el diminutiu en cursiva. Espero que us serveixi d'alguna cosa, algun dia..

Aleksandr - Saixa, Xura - Saixenka
Aleksei - Alioixa - Alioixenka
Dmitri - Dima, Mítia - Dimotxka, Mitenka
Ekaterina - Kàtia - Katenka
Elena - Lena, Aliona - Lenetxka
Evgueni/a - Jénia - Jenetxka
Igor - Igor - Igoriok
Irina - Ira - Irotxka
Ivan - Ivan, Vània - Vanetxka
Konstantín - Kóstia - Kostenka
Larissa - Lara - Larotxka
Lev - Lev, Liova - Liovotxka
Lídia - Lida - Lidotxka
Liubob - Liuba - Liubotxka
Liudmila - Liuda, Mila - Liudotxka, Milotxka
Maria - Maixa - Maixenka
Mikhaïl - Mixa - Mixenka
Nadejda - Nàdia - Nadenka
Natàlia - Nataixa - Nataixenka
Nikolai - Kólia - Kolenka
Olga - Ólia - Olenka
Piotr - Pétia - Petenka
Tamara - Toma - Tomotxka
Tatiana - Tània - Tanetxka
Valentín - Vàlia - Valenka
Vera - Vera - Veretxka
Zinaida - Zina - Zinotxka
Zoia - Zoia - Zoienka

(no he posat els accents als diminutius, perquè sincerament, no sé si es diu Valenka o Vàlenka. Ja ho posaré quan ho sàpiga)


divendres, 14 de novembre del 2008

acudit

Els serbis tenen un acudit sobre montenegro que diu..

.. això és un avió americà (suposo que era americà perquè m'havien d'explicar l'acudit amb anglès i així quedava més real, però per res més) que se li acaba el combustible just quan sobrevola Montenegro i demana a l'aeroport de Podgorica (la capital) permís per aterrar

- Hi, that's the flight number 3doh4, we need permission to land

i els de la torre de control responen

- sorry, we didn't listen, please repeat again

els de l'avió hi tornen

- Hi, that's the flight number 3doh4, we need permission to land

i els de la torre de control tornen a no sentir-los

- sorry, we didn't listen, please repeat again

i els de l'avió hi tornen

- Hi, that's the flight.. oh, doesn't matter




(no sé si s'haurà entès l'acudit.. fa referència a la mida del país)

dijous, 13 de novembre del 2008

dimecres, 12 de novembre del 2008

visca la transcripció/transliteració

Михаил Тимофеевич Калашников
català: Mikhaïl Timoféievitx Kalàixnikov*
castellà: Mijaíl Timoféyevich Kaláshnikov
ISO: Michail Timofeevič Kalašnikov
ICL: Michail Timofejevič Kalašnikov


Дмитрий Анатольевич Медведев
català: Dmitri Anatólievitx Medvédev*
castellà: Dmitri Anatólevich Medvédev
ISO: Dmitrij Anatol'evič Medvedev
ICL: Dmitrij Anatoljevič Medvedev


Владимир Владимирович Путин
català: Vladímir Vladímirovitx Putin
castellà: Vladímir Vladímirovich Putin
ISO: Vladimir Vladimirovič Putin
ICL: Vladimir Vladimirovič Putin


Владислав Юрьевич Сурков
català: Vladislav Iúrevitx Surkov!
castellà: Vladislav Yúrevich Surkov
ISO: Vladislav Jur'evič Surkov
ICL: Vladislav Jur'evič Surkov


владимир чижов
català: Vladímir Txijov!
castellà: Vladímir Chizhov
ISO: Vladimir Čižov
ICL: Vladimir Čižov


Александр Михайлович Покровский
català: Aleksandr Mikhàilovitx Pokrovski!
castellà: Aleksandr Mijáylovich Pokrovski
ISO: Aleksandr Michajlovič Pokrovskij
ICL: Aleksandr Michajlovič Pokrovskij
el tipus de submarí, segons l'Otan (i segons el periódico) es diu Shark, i m'ha fet gràcia que en rus al submarí li hagin posat el nom de Nerpa, que vol dir foca


Сергей Викторович Лавров
català: Serguei Víktorovitx Lavrov*
castellà: Serguey Víktorovich Lavrov
ISO: Sergej Viktorovič Lavrov
ICL: Sergej Viktorovič Lavrov
Té gràcia que en els "articles" de "a fondo", posin que Putin va nèixer a St.Petersburg i Medvédev a Leningrad, més que res perquè són la mateixa ciutat i el nom el van tornar a canviar el 91


Геннадий Андреевич Зюганов
català: Guennàdi Andréievitx Ziugànov*
castellà: Guennadi Andréyevich Zyugánov
ISO: Gennadij Andreevič Zjuganov
ICL: Gennadij Andrejevič Z'uganov


Митрополит Смоленский Кирил (Гундяев)
català:
castellà:
ISO:
ICL:
!! m'estic tornant boja buscant com es diu aquest senyor de veritat, o sigui que passo


Сергей Михайлович Миронов
català: Serguéi Mikhàilovitx Mirónov!
castellà: Serguey Mijáylovich Mirónov
ISO: Sergej Michajlovič Mironov
ICL: Sergej Michajlovič Mironov



* = a la viquipèdia està mal transcrit
! = no apareix a la viquipèdia

dilluns, 10 de novembre del 2008

diumenge, 9 de novembre del 2008

plans de vida pels pròxims 10 anys II

(plans de vida pels pròxims 10 anys I, va ser fa mig any)


2008
setembre = començar segon de carrera
2009
finals de gener = Balcans
continuar segon
estiu = treballar
setembre = començar tercer a Moscou/St.Petersburg
2010
tornar de Moscou/St.Petersburg
continuar tercer
estiu = ?? segurament treballar
començar quart
2011
continuar quart
estiu = no ho sé
acabar la carrera ?
2012
si ja he acabat la carrera, fer alguna cosa de profit. Potser marxar als Balcans
2013
potser buscar alguna cosa per fer a Belgrad i ja quedar-m'hi
2014
potser encara sóc a Belgrad
2015
potser encara sóc a Belgrad
2016
potser encara sóc a Belgrad
2017
potser encara sóc a Belgrad
2018
potser encara sóc a Belgrad

dissabte, 8 de novembre del 2008

grups als que val la pena anar-ne a un concert

(i perdoneu que sigui sempre tan insistent.. però parlo per experiència)



Emir Kusturica i The No Smoking Orchestra



Gogol Bordello



Boban i Marko Markovic Orkestar



Kultur Shock (mola perquè el guitarra és japonès!)

Generacija 5. Perquè la lletra de la cançó em fa pensar molt en allà
Arribo en cinc minuts,
no cal que fugis, no siguis criatura,
només vaig a l'altra banda de carrer
a comprar begudes i cigarrets

Arribo en cinc minuts,
vet aquí el diari, alguna cosa hi trobaràs,
els discs* són en algun lloc a l'esquerra de l'habitació,
per dir de nou el mateix ja te les arregles*'

Arribo en cinc minuts
si us plau, queda't on ets
apaga el telèfon, tanca les portes,
em cal amor, i tu estàs aquí

No tinguis por, de tu no vull res,
necessito una espatlla on plorar
necessito refugiar-me del soroll
necessito la música i una encaixada*'* de mans


*sí, la cançó té uns anys..
*' d'aquesta frase no n'estic del tot segura
*'* merci rotcel

Times

Avui al Times parlen de Belgrad

aquí

encara que em sembla que no vaig estar a cap dels bars de què parlen. Bé, al World Travellers' Club, el que surt a la foto, sí que hi vaig anar molts cops les primeres dues-tres setmanes, tothom m'hi portava. Però n'hi ha de molt millors. No sé perquè tots em portaven a aquest, fins que els hi vaig dir: si us plau, no em torneu a portar a aquest bar


Tampoc sé si descriure Belgrad com a "cool". Belgrad és molt guai, però.. cool..


P.D - ja tinc el meu Alcorà. Ara li faré un forat al costat de la Bíblia i tot plegat farà un goig que farà caure de culs a terra a tothom

Tot s'acaba sabent..

(ho haig d'explicar..)

Resulta que jo me'n vaig anar, ara fa uns mesos, a Eslovènia, i li vaig dir a en S que li portaria un parell de cerveses d'allà, ja que ell hi havia viscut una temporada i li feia il·lusió. Resulta que per estupidesa personal, vaig decidir comprar les cerveses el dia abans de marxar, però aquell dia era festa (el dilluns de final de setmana santa, em sembla) i els supermercats estaven tancats. O sigui que no li'n vaig poder portar

Mesos després me'n vaig anar a Belgrad i li vaig dir (o em va fer dir ell) que li portaria cervesa d'allà. Eslovena potser no serà, vaig pensar, però com a mínim li portaré un parell de llaunes de cervesa sèrbia, que tampoc està malament. Resulta però, que vaig adonar-me que a la maleta que havia d'embarcar no hi cabien (vaig haver de demanar a un exemplar de serbi jove, fort i valent, que em tanqués la maleta) , i a la que portava a dalt l'avió no s'hi poden posar líquids, o sigui que no vaig poder portar tampoc les cerveses

Però no li vaig dir res a l'S. Com que sabia que, tres setmanes després que jo tornés, la meva amiga B vindria des de Belgrad per instal·lar-se uns quants mesos a Barcelona per fer un màster, li vaig demanar que si us plau per favor em portés un parell de cerveses sèrbies. Ella em va dir que cap problema, que tenia espai de sobres i que no patís. O sigui que tres setmanes després, tenia les cerveses sèrbies per en S a la nevera del pis de Barcelona (i un parell de paquets d'smoki, cafè turc i uns mitjons que m'havia fet la mare de la B)

Encara no havia (he) pogut veure en S, o sigui que les cerveses segueixen a la lleixa de baix de la nevera, amb un prohibit al damunt perquè ningú se les begui

Quan he vist l'insistència amb què em trucava avui en S, he despenjat per contestar (és que estava mirant Amigas para Siempre..). I he dit: hola? i he sentit la veu de la B

que per què la B trucava des del mòbil d'en S?

Aaaaaaa, això és igual. Però en S s'ha assabentat que ha estat la B, i no pas jo, qui li havia portat les cerveses des de Sèrbia

..i ara torneu al títol del post, perquè..

dimecres, 5 de novembre del 2008

"Estava intentant aparcar el cotxe en un petit carreró(1), i ja hi havia molts cotxes(2) aparcats, per tant he provat d'aparcar el meu tant a la vora dels edificis com fos possible, de manera que els altres poguessin passar; no he vist un forat i la roda de davant ha anat directament a dins. La gent d'una botiga propera ha sortit a veure què passava.. i m'han dit que anés a preguntar a algun noi del pàrquing perquè intentés empènyer-me fora, i que no era el primer a caure en aquell forat, o sigui que els hi he demanat ajuda a ells, però ells no sabien com fer-ho, i he anat a un solar en construcció d'allà a la vora, he demanat a uns treballadors que m'ajudessin i alguns d'ells han vingut i han aixecat aquell costat del cotxe, i he aconseguit treure'l. Els hi he comprat cerveses(3), i després he tornat al cotxe a veure si tot estava bé, i així semblava, només havia caigut un tros de la part de davant. Per si de cas, he conduit fins al mecànic, perquè em mirés a sota el cotxe per veure si havia algun problema, que no fos segur.., I ell ha dit que estava bé sense ni tan sols mirar a sota el cotxe, com si "has pogut conduir fins aquí, això vol dir que està bé". I després ha afegit: és un Lada(4), un cotxe rus(5), podria estirar un howitzer(6)"


Aleksandar, Belgrad, 5 de novembre del 2008




1. per més fotos de Belgrad i voltants, cliqueu aquí
2. aquest cotxe és un Yugo, i Belgrad n'està ple. Aquí teniu l'enllaç a la viquipèdia, i aquí l'enllaç a una pel·lícula americana on tots els cotxes són yugo
3. les cerveses més típiques de Belgrad (i de procedència sèrbia) són la Jelen (la del cèrvol) i la Lav(la del lleó) pivo
4. és que em fan molta gràcia aquests cotxes. Per llegir més coses sobre els Lada, aquí
5. aquí, una cosa que vaig escriure fa molt temps sobre el primer mcdonalds de Moscou

6. només volia afegir aquest "peu de pàgina" per saludar-vos. Hola

Correus

Avui he anat a Correus a enviar un paquet amb destinació Beograd, Serbia. Estava nerviosa i tot, és que em posa nerviosa enviar coses per correu. He anat a l'oficina de correus, he esperat uns deu minuts asseguda a una cadira de color blau, i quan ha tocat el meu número, m'he aixecat amb el paquet a la mà i li he donat tota feliç al senyor de correus

A Sèrbia! - ha dit el senyor de correus - a la capital!
i jo he fet: - Sííí!!!!
I ell m'ha dit: - saps que és el segon paquet que envíem a Sèrbia..
.. (i aquí m'han començat a passar pel cap diferents complements de temps, "aquesta setmana, aquest mes, des de diumenge,..", però no l'he encertat)..
- .. avui?
- Avui? vaja!
- Sí sí
(i li anava a preguntar: i és gaire normal això? però el senyor de correus ja m'ha respós)
- és curiós!

i jo he somrigut i li he pagat tota contenta l'euro amb cinquanta-cinc cèntims que m'ha costat enviar el paquet

dilluns, 3 de novembre del 2008

polonès

en polonès, te es diu herbata, senyor es diu pan, i treballador, robotnik

i cap de les tres llengues eslaves que més conec (el rus, el serbi i el polonès) diuen T'estimo de la mateixa manera

en rus es diu Я люблю тебя (en transcripció, Ia liubliu tebià)
en polonès es diu Ja kocham cię
en serbi es diu Ja te volim

Curiosament, el polonès també té el verb Lubić, i el serbi el verb Ljubiti, molt semblants al verb "estimar" rus. Però en polonès, Ja lubim cię vol dir "m'agrades" (una mica menys fort que "estimar", ja que també poden agradar-te les pomes) i en serbi, Ja te ljubim vol dir "et faig petons"

als diccionaris trobareu, però, que Ljubiti vol dir "estimar" en serbocroat, però crec que això ja només ho fan servir a Croàcia, si un serbi/a et diu per telèfon "Ljubim te", no vol dir que t'estimi, sinó que t'envia un petó. De la mateixa manera, si un serbi diu Volim jabuke, no vol dir que estimi les pomes, sinó que li agraden


coses de les llengües, que es dispersen

Hulio Iglesias u Beogradu



segur que m'ho hauria passat pipa, en aquest concert!
(quan vaig arribar a Belgrad, els cartells que l'anunciaven començaven a estripar-se)


(i va cantar aquesta cançó!
Tamo daleko, daleko od mora,
Tamo je selo moje, tamo je Srbija
...)
-perdoneu que ho escrigui tantes vegades (potser m'ho sembla a mi, que ho he escrit moltes vegades i no és així), però és que encara flipo! Fa aproximadament dos anys que estic flipant-


ara fa cinc anys (mes amunt mes avall) seia dins d'una classe i mirava per la finestra, veia algun edifici d'aquella zona de la Diagonal, (allò havia de ser, per força, classe de geometria I, primer intent), feia molt bon dia, el professor parlava de cara a la pissarra, no sentia res, i vaig pensar que molava moltíssim, això de viure i estudiar a Barcelona

(llavors passen dies dies dies)

fa aproximadament dos anys (un dia més un dia menys, però era per festes de Girona) d'aquell moment a la facultat, on representava que havia d'anar a visitar un professor d'història per donar-li excuses perquè no havíem fet res del treball, i l'Alícia (em sembla que es deia així) em va trucar per dir-me que li convalidaven aquella assignatura, que li sabia greu però que em quedava sola per fer el treball (d'una sala d'exposicions de NewYork). Era al vestíbul, just abans dels tres-quatre esglaonets, mirant a la porta de vidre, i vaig dir S'ha acabat. La meva memòria afegeix el gest de tirar la carpeta al terra, i tots els fulls escampats al meu voltant i jo caminant cap a fora, però sé que no va anar així, no vaig tirar la carpeta a terra, només vaig pensar S'ha acabat i me'n vaig anar de la facultat i ja no vaig anar mai més a cap classe

(llavors passen dies dies dies)

arriba un moment (avui, hora amunt hora avall) on fa dos mesos que vaig tornar de Belgrad. Fa dos mesos, d'aquell moment en que esperava el taxi agafada de la seva mà, i ell amb l'altra feia el gest d'agafar-se un cigarret per posar-se a fumar, de nerviós que estava, i jo li deia que esperés a que arribés el meu taxi per fumar-se'l



Hi ha un espai de cinc anys entre el primer moment i l'últim, dos anys menys dos mesos entre el del mig i l'últim, i suposo que podria trobar-ne molts més entremig, però entre els últims mesos dels meus disset anys i els primers dels vint-i-tres, diguem que m'agrada força pautar-me la vida a través d'aquests tres instants


dissabte, 1 de novembre del 2008

conferències variades

fa una mica més d'una setmana vaig anar a la conferència (????) que feien al CCCB, amb això del Kosmopolis (crec que es diu així), venien Emir Suljagić i Arkadi Bàbtxenco, un és supervivent d'Srebrenica, l'altre ha lluitat en diverses guerres a Txetxènia

per sort, i com a estudiant d'eslaves, vaig poder-hi entrar gratis. Va ser un absolut xurro. Tenien una hora per l'Emir i l'Arkadi, i els dos feien la pinta de no saber gaire perquè els havien posat els dos junts en una mateixa conferència. Què voleu que us expliqui, jo, que pugui lligar una mica amb aquest senyor?, semblaven preguntar-se. D'acord, els dos som de l'Est i els dos hem viscut una guerra i els dos n'hem escrit un llibre, però què voleu que us expliquem els dos junts? per què ens heu fet venir exactament aquí? aquesta semblava la cara que hi posaven. Guerres i de l'Est. Això era el que tenien en comú, que no s'aguanta per enlloc si es vol fer una xerrada una mica seriosa que només dura una hora

a més estàvem a una sala amb tauletes de bar, una manera excel·lent de desaprofitar l'espai

i el moderador només feia que preguntes estúpides, a l'estil de si escriure el seu llibre els havia servit per desfogar-se de tots els mals passats per culpa de la guerra

espero que cap de les persones que va anar allà es cregués que hi va aprendre alguna cosa
espero que ningú pagués els 8 euros (em sembla) que valia l'entrada diaria per culpa meva
Sincerament


I els dos autors posaven cara de flipar, de no saber què hi fotien allà

quin greu que em va saber, amb la de coses que deurien tenir per explicar!!

Kusturica a Belgrad

fa tot just uns dies vaig dir que feia molt que Emir Kusturica i la No Smoking Orchestra no tocava a Belgrad. Resulta que el meu corresponsal diari amb Belgrad (l'Aleksandar) em va dir, ahir, que justament tocarien a l'Arena el 29 de novembre, i que ell i els seus amics donarien voltes per davant la porta, a veure si podien colar-se, o que fins i tot es plantejava comprar-se l'entrada (fa un parell de dies hi tocava Queen, a Belgrad, i es van quedar a la porta donant voltes. Primer els guàrdies de seguretat van deixar passar a força gent de dos amb dos, però quan ells van intentar seguir el mètode, els hi van dir que no, que ja n'havien deixat colar prous, i van quedar-se a fora fumant i bevent cervesa tranquil·lament. A les últimes cançons, però, sembla ser que en Marko va trobar una porta de darrere amb un guàrdia de seguretat que el va deixar passar. Provaran més sort amb el concert d'en Kusturica)

en fi, que els de la NSO tornen a tocar a Belgrad i com que fa molt que no hi van, sembla que hi tornaran a l'engrós. O això anuncien



També estic ben informada, a més dels concerts, sobre el temps que fa a Belgrad, sembla que més o menys com aquí, i encara que aquests últims dies no ha plogut, sí que va estar plovent la setmana passada. Què voleu que us digui, saber si hi fa sol o si hi ha núvols fa que tingui la sensació de ser una mica més aprop de la ciutat


ah, que no ho he dit? me'n vaig cap allà a finals de gener durant uns dies. I ara això ja no entra dins l'excepcionalitat d'un viatge, sinó que aquesta visita agafarà la categoria de "cosa normal que faig a la vida, anar als balcans". I com sempre, qui m'hi vulgui acompanyar, benvingut serà