Especial Sant Jordi

He pensat que, ja que s'acosta Sant Jordi i aquest és el bloq d'una estudiant de filologia eslava (entre d'altres coses), s'hauria de fer alguna cosa dedicada als llibres (el post de sota és de concerts de música dels balcans que es faran aviat a terres catalanes, per si us interessa..)

I què millor que fer breus ressenyes dels llibres que tinc posats a la llista d'aquí al costat, a l'apartat de "bibliografia"? Res, no? Doncs ja ho tenim
(per més informació o paraules dedicades als llibres dels que parlo, cliqueu als diferents enllaços que vaig posant)



Un pont sobre el Drina, d'Ivo Andric. L'Andric va guanyar un Nobel de literatura, i Un pont sobre el Drina és un gran llibre. Potser no és un gran llibre en quant a innovacions, noves maneres de narrar, i aquestes coses, però això no treu que estigui meravellosament ben escrit i que doni gust llegir-lo. Si us agrada la novel·la històrica, segur que us agrada. A més, té molta traça combinant la Història de Bòsnia i les petites històries de la gent que hi viu







Constantinopla, El cercano oriente i La tierra de Canaán, d'Isaac Asimov. Asimov per mi és molt gran, tothom el coneix i no ens entretindrem aquí a parlar d'ell











De Sibèria al Tròpic, de Jaume Bartrolí. Li tinc carinyo perquè és el primer llibre que parlava sobre el Transsiberià que vaig comprar-me, quan em va picar per anar a fer el Transsiberià. No m'agrada la literatura de viatges, la típica literatura de viatges que està tan de moda, vaja (la volta al món amb bicicleta i aquestes coses), i aquest no surt gaire de la línia. Es pot llegir, però no és, ni de lluny, comparable amb d'altres que hi ha a la llista. És que n'hi ha de molt bons!

Els Balcans, d'Igor Bogdanovic. De la col·lecció dels Vull saber, si us voleu posar dins del món dels balcans, aquest està bé per començar. És petitonet, s'entén bé i, en la meva humil opinió, l'encerta en el que hi diu. Ara, si us interessa el món dels balcans, no us quedeu aquí.. això és una petita ajuda per no perdre-us i per fer memòria de tant en tant

La guerra de les salamandres, de Karel Capek. Aquest llibre és Molt Bo. Si us agrada 1984, un món feliç (el segon no me l'he llegit, però me l'han comparat amb les salamandres), i aquest tipus de literatura, llegiu-lo. Si us agrada la ciència ficció, també llegiu-lo. Si voleu passar una bona estona, llegiu-lo. Perquè aquest llibre, a més de ser una enorme crítica a la societat (es va escriure al 1936), a la societat en tots els nivells, a més de ser molt original i complex en quan a l'estil i l'estructura (i tenir, malgrat tot, una prosa molt senzill i lleugera, que passa com l'aigua), a més de tot això, fa riure. I que un llibre et faci riure.. mola molt. El poso al Top Ten de llibres guais de la llista

Narraciones, d'Anton P.Chejov. No sé a quines narracions es refereix exactament aquest llibre, però Txejov és molt bo escrivint contes curts, encara que tinc la sensació que és més conegut pel teatre. Però a mi m'agraden molt els contes curts i no gaire el teatre. Però no ens posarem a parlar de Txèjov, no? Quin pal, anem a descobrir coses! (Txejov mola)

El Don Apacible, de Cholojov. Són dos totxarros immensos que no he aconseguit acabar-me. Però aquí hi ha les impressions que vaig escriure quan me l'estava llegint: . Però una cosa és que sigui un bon llibre, i l'altre que no s'acabi mai. Ja les tenen aquestes coses, molts llibres russos dels clàssics, que no s'acaben mai

El jugador, de Fedor Dostoievski. És un altre dels clàssics-típics o sigui que tampoc en parlaré. Si en voleu llegir alguna cosa, proveu aquí:












Los nuestros, de Serguei Dovlàtov. Bo, molt bo, molt bo. A mi m'agraden els llibres escrits així. Sense queixar-te. Però tal com són les coses. Me'l van recomanar des d'aquí i des d'aquí, i què voleu, quan dues persones em parlen d'un mateix llibre, jo hi caic. I tenien raó. Tanta, que me'n refio ja de tot el que em diuen. Dovlàtov. Dovlàtov, si no és ja un clàssic rus, es mereix ser-ho ben aviat





El diari de Zlata, Zlata Filipovic. Pura feblesa emocional (la que em posa a incloure'l a la llista). El vaig llegir quan era petita i no recordo si estava bé o no. Ara, dues persones més, víctimes també de la feblesa emocional, m'han dit que recorden el llibre, i que recorden quan eren petites i se'l llegien, i recorden que, en aquell moment, els hi va agradar molt. Suposo que perquè la Zlata ens quedava molt a la vora

Almas Muertas, Taras Bubla i altres contes, de Nicolai Gogol. Potser Gogol és l'escriptor rus, dels de l'època pre-comunista i durant, que més m'agrada. Almas Muertas em va agradar moltíssim. Em sobta no haver-ne citat cap frase en aquest bloq, o sigui que ara ho faig (les tinc marcades amb els fulls de les pàgines doblegadets)

«Ja se sap que al món hi ha moltes cares com aquesta, que la Naturalesa forjà sense pensar-ho gaire, sense recórrer a les eines delicades com la llima, el punxó i demés, sinó que les va fer a cop de destral; descarregà un cop de destral i sortí el nas, d'un altre sortiren els llavis, amb una barrina gruixuda li taladrà els ulls i, sense entretenir-se a polir la seva obra, la llançà al món dient: "Viu!"»

«Hauríem de descriure les oficines per les que creuaren els nostres herois, però l'autor sent una gran timidesa quan es tracta de les oficines públiques. Fins i tot en els casos en què va tenir ocasió de passar per alguna de resplendent i noble aspecte, amb terres i taules relluents, sempre procurà esvair-se el més aviat possible, sense aixecar la vista, mansament, i per això no té la menor noció de com prosperen i floreixen aquests llocs»

És bo, no fotem, això és bo!



Els vagabunds i La madre, Màxim Gorki. En Gorki és un altre dels típics. Me'l salto també, que ara venen els bons, un darrere l'altre
No, va, en dic alguna cosa. La Madre és molt bo. Si us mola la literatura que parla de la revolució russa, us heu de llegir aquest llibre, sense cap mena de dubte








Les aventures del bon soldat Svejk, de Jaroslav Hasek. Ja me n'he fet un fart, de parlar d'aquest llibre, però hi insistirem. Si trobeu l'edició amb català, una que està tot en un sol volum, amb la portada de color blanc i dibuixos d'en Josef Lada, siusplau, digueu-m'ho que correré a comprar-me'l. L'Svejk és un antiheroi típic (alguns diuen que l'últim) de novel·leta d'aventures, un personatge molt més famós a europa de l'est que no pas a aquí, on poca gent el conec. Ara, si te l'has llegit, el recordes. És, potser, un dels llibres amb què he rigut més. Li pots donar altres valors, de crítica a les estructures de poder, a l'imperi austro-húngar, tot el que vulguis.. Però és, sobretot, un llibre d'humor. I d'humor del que et fa saltar les llàgrimes de riure

El hombre de ninguna parte, d'Aleksandar Hemon. Aquest l'he descobert fa poc i en seguirem parlant. El poso al costat d'en Dovlàtov i en dic el mateix que en Dovlàtov. El trobareu, però, com a literatura anglesa-americana










Trenes rigurosamente vigilados i Una solitud massa sorollosa, de Bohumil Hrabal. Potser el dels trens no el destacaria tant, però el d'una solitud... A mi em va deixar flipant. El que busca Hrabal és senzill: crear bellesa allà on no n'hi ha. I el molt cabrón ho aconsegueix. I de quina manera! Una mica a lo Flaubert (no en Flaubert de la Madame Bovari), on les paraules semblen posades curosament amb pinzellet. Però no s'assembla a Flaubert, perquè Flaubert no m'agrada i Hrabal sí. Hrabal és com si vomités tot el que escriu, però si com el seu vòmit fos la cosa més bonica del món.. És com una vomitada, no hi ha pauses, com un pensament que ocupa tot un llibre. Hrabal és guai..

Poesia I (1912-1916) / Jo mateix, Maiakovski. En Maiakovski, que és l'únic poeta que hi ha a la llista (perquè és l'únic poeta rus que he llegit), me'l llegia quan tenia dinou anys i no l'entenia però m'agradava. Però perquè estava en una època d'aquelles que em semblava que molava molt, això de llegir poesia sense entendre-la, que només et deixés la sensació. Ara potser no m'agradaria, o potser sí. Sí, crec que Maiakovski és suficientment bo. Poesia surrealista, en definitiva

La insoportable levedad del ser, de Milan Kundera. Només m'he llegit aquest llibre, d'en Kundera. A mi no em va agradar. Hi ha gent a qui li agrada molt. En Kundera és un pesat. Tota l'estona apareix al mig de la narració per explicar-te allò que està passant a l'escena. Tres o quatre putus capítols parlant del kitsch. Sísí, en Kundera és un dels grans, un dels txecs grans, però a mi no em va agradar. En recomano molts altres de la llista que estic fent, abans que aquest. Suposo que en té d'altres que m'agradarien més. Ja m'hi reconciliaré un dia d'aquests

L'encantador, de Vladimir Nabokov. Nabokov em sona a Lolita, però jo no m'he llegit Lolita, m'he llegit L'encantador (que és molt curtet i es llegeix amb un moment). Em sona haver llegit que L'encantador va ser una mena d'assaig per escriure després Lolita, o sigui que si us va agradar un, suposo que us agradarà l'altre. I si no us voleu posar amb Lolita, comenceu amb L'encantador i així veieu de què va. A mi se'm va fer força pesat

Malá Strana, de Jan Neruda. Crec que en Neruda (l'original) és pràcticament desconegut a aquí. Malá Strana és un barri de Praga on hi passen les historietes que explica el llibre. De fet és un recopilatori de contes curts. Com ja dic, a mi m'agraden molt els contes, i aquest tipus de conte de taverna amb un punt d'ironia encara més. Jan Neruda.. l'heu de tenir al cap. Aquí a occident no crec mai que se'l consideri com un dels grans de la literatura txeca, però pel meu gust, és un d'aquells llibres -crec que l'autor és més de poesia, però aquí parlem del Malá Strana- que sempre et ve de gust llegir, o quan no saps què llegir però tens ganes de llegir alguna cosa, agafes un conte d'en Jan Neruda i et quedes més tranquil

Paisage pintado con te i El último amor en Constantinopla, de Milorad Pavić. Els he començat tots dos (el del paisage el tinc per la meitat) i no els he aconseguit acabar. És espès, espès.. És surrealista, si us agrada el surrealisme, llegiu Pavić. No, més aviat. Si us agraden els obsessionats per la forma i on el contingut queda més aviat al marge, llegiu Pavić. És molt bo, creant imatges, en Pavić. Fins i tot imatges impossibles, coses que no et pots imaginar però te les acabes imaginant, perquè és molt bo, en Pavić, fent això. Proveu-lo i ja em direu el què

Manuscrito encontrado en Zaragoza, de Jan Potocki. Què voleu que us digui.. Normal. Ni fu-ni fa. Me'l van fer llegir. Me'l vaig llegir dos cops, i tots dos cops, ni fu-ni fa

Un dia d'Ivan Deníssovitx, d'Alexandr Solgenitsin. Tot just me l'estic llegint ara, o sigui que no en puc dir gaire res. Una sinòpsi: és un dia a la vida d'Ivan Deníssovitx, que viu a un camp de treballs forçats en època estalinista. Si t'interessa aquest tema, ... crec que en aquest llibre ho trobaràs explicat tal qual és. Jo em crec totes les seves paraules, vaja

La neu i els gossos, de Vidosav Stevanovic. Només diré que a la meva mare, que no destaca per la seva memòria, se li han quedat gravades les frases que vaig escriure fa uns dies. Llegiu-vos-el, carai

La muerte de Ivan Ilich, de Tolstoi. Doncs tothom parla molt de Toltsoi i a mi no em va agradar especialment, aquest. I molta gent m'havia parlat molt bé d'aquest conte, i a mi tampoc em va agradar especialment. En fi, no estem a suficient nivell de coneixement com per posar-nos a dir res contra Tolstoi. Però com ja he dit, en aquesta llista no estem per parlar de clàssics consagrats

El Ministerio del Dolor, de Dubravka Ugresic. Me n'havien parlat insistentment. Va d'una exiliada durant la guerra de bòsnia i els temes són els de sempre. No es pot comparar amb d'altres de la llista que parlen del mateix, però en fi.. està bé. De debò, que encara que no sembli gaire entusiasta, el llibre està bé

La trampa balcánica, de Francisco Veiga. Si no en feu prou amb el de l'Igor Bogdanovic, agafeu aquest. No en busqueu d'altre: agafeu aquest. No afegeixo res més

Cuentos populares albaneses. M'encanta m'encanta m'encanta. M'encanten els contes populars, i a sobre, albanesos! A l'enllaç de la C de Cuentos, en teniu una petita mostra








I fins aquí la llista. Espero que us hagi agradat i intentaré mantenir-la en "primera portada" del bloq fins el dimecres


Feliç Sant Jordi :)