Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autòcton. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autòcton. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 d’abril del 2008

Correspondència (post llarg)

Querido argentino,

¿com estàs? por lo que me cuentas, ya veo que bien :)

¿sabés? de vez en cuando te añoro un montón, a vós y a los días sin hacer nada en la piscina, y luego me pongo a escuchar canciones en argentino, para no echar tan de menos el acento. Ahora se me ha dado muy fuerte por Coti y una canción donde habla de Buenos Aires, la escucho una y otra vez, y luego me pasa que también echo de menos Buenos Aires. Me pasa con algunas ciudades (Buenos Aires, Belgrado,..), que aunque no haya estado, echo de menos vivir en ellas. Ya ves tu que tonteria.. Pero aunque a lo mejor sea una tonteria, eso no quiere decir que la sensación sea menos fuerte

Estoy gastando toda mi juventud en las calles de Barcelona, y siento que también la podría haber gastado en cualquier otra ciudad (Buenos Aires, Belgrado,..), que podría pasearme por sus calles igual que llevo haciéndolo por Barcelona todos esos años (y aún me quedan unos cuantos), y supongo que es por ese motivo que echo de menos a ciudades donde nunca he vivido y donde podria estar haciéndolo

Es como si no estuviera hecha para vivir una sola juventud y tuviera que vivir todas las que me pertenecen en distintos lugares del mundo..

Te ruego, pues, que me cuentes alguna cosa de tu Buenos Aires querido, lo que te venga a la cabeza, para que así añore un poco menos mi juventud no vivida allí..

[...]

Hoy estoy muy mal, ja veus quines coses dic..


Un petó ben gran,

Lau


___


laurita!

[...]

ella me contaba que en america no hay ninguna ciudad como buenos aires [...] me decia que es la ciudad mas cosmopolita de america latina y a la vez es bien argentina. establecia comparaciones con san pablo o rio por ej. y decia que san pablo es cosmopolita, que encontras barrios chinos, baños turcos y cocina tailandesa, pero no tiene mucho de brasilera..... y cosas asi...
en buenos encontras de todo, hay un crisol de razas muy llamativo (yo lo empece a percibir mas despues de viajar), desde judios ortodoxos con sus gorritos y barbas hasta chinos con sus supermercados y alemanes del volga.... y a la vez esa raza tan particular que es el porteño, que ya cuando vengas podras esperimentar lo que es.... tan lleno de defectos como de virtudes.... tribus urbanas de todo tipo... tangueros y milongueros, folcloristas y chicos rockeros, punks y futboleros, cumbieros y cuarteteros, caretas y chicos punchi punchi (de la movidilla electronica).. contradicciones sociales enormes.. cosas muy modernas y otras bien arcaicas... ricos millonarios mal, y pobres hasta lo inimaginable.... y lleno de pelotudos como yo

[...]

empezaron los mates y facturas (son una especie de masa con dulce.. onda los cruasans pero de diferentes tipos y se compran por docena)

[...]

en buenos aires la gente se junta mucho en las casas, tanto durante el dia como a la noche a cenar y esas cosas... tiene mucho de lindo eso, cuando estas afuera lo añoras, cuando estas aca te es muy normal y tambien tiene lados oscuros como que a veces hay bastante invacion de la privacidad y tenes pocos lugares y tiempos para vos mismo...

[...]

supermercado, compras, mañana soleada hermosa, gente en la calle, y resaca linda.... nos castigamos mas comiendo mucho y rico. luchando contra viento y marea por la situacion economica, los precios que suben dia a dia, y el paro del campo y esas cosas... asi y todo la gente pobre como uno, lo logra, prioriza la satisfaccion del espiritu y del estomago.. sera por eso que los de arriba se nos rien en la cara y hacen lo que quieren (los precios subieron mas del doble desde que me fui, 11 meses atras... un choque muy fuerte para mi despues de ver que en europa ni existe la inflacion... y mas me choca que aca no hay capacidad de ahorro, que un jean te cuesta casi medio sueldo, que en comida gastas la otra mitad... y si alquilas y eso, estas frito....) (la capacidad adquisitiva de un sueldo aca es casi nula... es terrible si lo comparas con europa...)

[...]

fuimos tipo 6 de la tarde a ver un espectaculo, en un lugar al aire libre, llamado "la bomba de tiempo". es una especie de batucada con un director de orquesta pero de percusiones... que al compas de ritmos muy pegadizos y sobre todo de la buena onda de la gente que se acerca al lugar horas antes y comienzan a tomar y fumar todos en la puerta.. donde se llena de extranjeros y gente joven con onda.. se arma una fiesta increible, lunes 8 de la noche!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! dia laboral, el dia mas apagado de todos en lo que fiesta respecta....!!!!! esto termina a las 10. siempre va un invitado y esta vez habioa ido un dj famoso, que le puso polenta a la noche!!!.. de ahi la gente se queda muy cebada y entusiasmada... asi que ya, como siempre en buenos aires, se inventaron los "after bomba".. habia para elegir un par.. decidimos ir a una plaza a donde los rumores populares nos congregaban

[...]

en esta plaza, en el medio de la ciudad y rodeada de edificios, habia como un anfiteatro, los musicos (discipulos de los de la bomba) comenzaban a llegar en sus motos o bicicletas cargando bombos y esas cosas... tambien llegaba la gente.. de repente comenzo la musica y la muchedumbre como loca a bailar.... en ese tipo de congregadas surgen todo tipo de personajes porteños, entre ellos los oportunos vendedores ambulantes que te porveen de escabio (alcohol) y comida... ya era todo un evento.... la gente no paraba de bailar y reirse.. se armaban trenesitos, pasarelas, tuneles de gente.... bello bello.... asi siguio, a pesar de que los patrulleros de policia rondaban el lugar, a pesar de que los miles de vecinos que rodeaban la plaza seguramente tenian que trabajar al otro dia a la mañana, a pesar de que el ruido era fuerte realmente..

[...]

un lunes porteño, que si los ojos de los transeuntes tendrian que haber adivinado que dia era, tranquilamente podrian haber pensado que era un sabado de carnaval de cualquier otra ciudad!!... un buenos aires donde a veces te sorprende con el pluralismo, la tolerancia y el respeto por actos festivos... tan podrido de tener que soportar actos de barbarie..... y aunque parezca mentira, aunque muchas veces ves que esta lleno de intolerantes, gente de mierda y esas cosas... en esos momentos te das cuenta de los miles de gente copada que tambien existe... de gente que por ahi estaba durmiendo, pero que sabia que los ruidos venian de otros tantos que se estaban divirtiendo.. y que razonaban, en su cabeza (me atrevo a poner de mi boca lo que ellos deben haber pensado...) ,que, que lindo es la juventud y que haya gente disfrutando... tantas veces soportando bombos de marchas y despelotes.. tantas veces soportando bocinas de enojo y embotellamientos... tantas veces escuchando cacerolas o gritos de vecinos enojados... no vamos a enojarnos porque haya gente festejando la juventud!!!!

[...]

espero que te sirva para contagiarte un rato..... para que a la distancia vivas un poquito tu otra ciudad....

[...]

el libro que te quise regalar tiene mucho de porteñadas y es hermoso... fijate si en barcelona lo conseguis... es de alejandro dolina y se llama "cronicas del angel gris"....
los de eduardo galeano tambien emocionan por el lado de las costumbres y lo popular, son hermosos tambien, pero un poquito mas politizados.....

[...]

Manu



diumenge, 6 d’abril del 2008

Hou hou hou

- Saps què?
- Què
- Ara el pare noel ja no podrà dir Hou hou hou
- Per què no?
- Es veu que hou s'assembla molt a hor (o alguna cosa així), que vol dir prostituta. I per no ofendre a ningú, farà Ha ha ha
- Ha ha ha?
- Sí, ara el pare noel farà Ha ha ha enlloc de Hou hou hou
- I qui ho ha dit que es fes, això?
- El govern i tal.. fan coses d'aquestes


Sí, fan coses d'aquestes..

dilluns, 14 de gener del 2008

La meva amiga Sandra Paola m'explica coses sobre Colòmbia I

Afegim un nou personatge dins la no-aclamada (i no entenc perquè) categoria de "La meva amiga/el meu amic Tal m'explica coses del país de Tal"

Acabo de prendre un cafè amb la meva nova amiga Sandra Paola, que és colombiana, de Santa Marta. Amb una hora ja m'ha explicat força coses. Que solen acompanyar els àpats amb suc i no amb aigua (pel peix, un suc àcid). Que les platges són d'aquelles llargues de sorra i el cocoter i l'aigua cristal·lina. Que Santa Marta és com Barcelona, que no pot créixer per culpa d'una muntanya, però és una muntanya molt més alta que va a parar al mar del carib, una muntanya d'uns 5000 metres

- Com una muntanya a tocar del mar? no ho entenc. A banda i banda una platja i allà al mig una muntanya? d'on surt?
(per sort sempre porto el meu miniatles de butxaca al damunt)
- La serralada és la que ve de Xile, i aquí es birfuca en tres rames
- branques
- en tres branques i una.. doncs això, la serralada s'acaba al mar, al costat de Santa Marta i per això no pot créixer

que tot plegat no s'ha pogut explotar gaire turísticament perquè hi viuen indígenes. Que Bogotà té vuit milions d'habitants. I que allà hi ha més temps per fer les coses



i més coses que ja m'aniran venint al cap. I les que li queden per explicar-me! (m'haig de posar al dia sobre Colòmbia, perquè no en sé res)


(el google earth hauria d'estar prohibit perquè cada vegada que l'obro em venen ganes d'anar a algun lloc. M'hi perdo, m'hi perdo! Ara mirava l'amazones. Hosti!)

diumenge, 9 de desembre del 2007

El meu amic Hanan m'explica coses sobre Israel 15

- I tu ets jueu? Fas cara de jueu
- Sí, clar que sóc jueu
- Vale que siguis jueu, però vull dir, creus en déu i en aquestes coses?
- No, la veritat és que no
I saps què?
Què
Em preguntaven si aquí a europa pixàvem en.. en llaunes!
En llaunes? Hahah, què dius
Sí, es pensen que som tercer mundistes.. una em va preguntar si dormíem en beds.. en llits!
Apa! Heheh, carai
I saps allò dels pijames? que anaven a l'institut amb pijama?
Sí
Doncs és veritat!
De debó?
Sí! Però no són ni pijames macos, són d'aquells de quadres lletjos. Una dia li vaig preguntar a una perquè anava amb pijama i em va dir que era la roba més còmode, que perquè no dur-la
És clar, heh
I saps què?
Què
Ja tenim tots els llums de Nadal posats. Un arbre de nadal de plàstic com el d'aquí casa! Però aquest arriba fins al sostre
I què més?
També hem posat llums a fora la casa. Tenim uns rens fets de llumetes que mouen el cap amunt i avall! Competim tots els del carrer a veure qui posa més llums
Carai
I els de l'MTV aniran a l'altre institut de la ciutat..
Ah sí? a què fer-hi?
Fan un programa que busquen joves talents que no tenen prou confiança amb ells mateixos...
Ah, caram
M'hauria agradat que vinguessin al meu... però saps què passa?
Què
L'altre institut és dels rics i el meu és com el.. dels pagesots
Heh, en serio?
Sí. Hi ha un noi que va així com de guai i un dia una amiga em va dir que no sabia què feia, si a casa seva hi tenien porcs i vaques. He descobert que n'hi ha molts que tenen porcs i vaques. És que estic una mica com al countryside. I també m'agradaria comprar-me una jaqueta.. saps aquelles típiques d'institut?
Sí
Una d'aquestes doncs. Però són una mica cares... Però pel swim team, em van regalar una lletra i un número, és que quan fas una cosa bé et regalen això, i és per posar-ho a la jaqueta. Aquí van amb aquesta jaqueta per l'institut, n'hi ha que la porten gairebé sempre
Heheh
Però clar, de fet tampoc crec que la porti quan torni a aquí, perquè clar.. és d'aquelles d'institut americà..
Clar
A més és verda i groga
Heheh, així res. T'està quedat accent americà, ho saps?
Sí, ja m'ho noto que parlo estrany... A més parlo com a.. saps com en Pocholo?
A batzegades?
Això. De fet aquí parlen una mica així
No els hi diguis que parlen com en Pocholo!
No, no parlen tan així..
Ah, bé
I en J es vol fer una cosa.. saps en Flanders, que té una taula de billar i un bar al soterrani? en J es vol fer això. És que aquí tothom ho té
I hi vindrien els amics a jugar billar?
Sí, heheh. Els caps de setmana. És que aquí si no fas res el cap de setmana et miren raro
I què feu?
Mirem pel·lícules
Mireu pel·lícules?
Sí, aquí vas a casa d'algú i mires pel·lícules. N'he mirat un munt, ja. Saps? Ha nevat un munt
Quant és un munt?
La neu m'arriba als genolls!
Carai
I demà anirem amb trineu
Per fora a casa?
Sí
Caram tu. Aquí no hi ha ni neu ni aigua gairebé, doncs
Ah no?
No
Bé, haig de marxar
T'estimo molt. Ja ho saps, oi?
Sí, jo també t'estimo molt
Un petó bonica. Fins aviat
Un petó. Fins aviat

divendres, 2 de novembre del 2007

L:
hola hola??
A:
holaaaaaaa. On ets?
L:
hola!!! a casa!!!! i tu on ets?
A:
a classe d'història de l'art
L:
i què feu? torneu a mirar un powerpoint?
A:
exacte. Ara estem a l'art grec. Ahir vaig anar a una festa de halloween i vam anar a demanar caramels per les cases. Era una misfit, que és una persona que no lliga amb la societat. No sé com explicar-ho. O sigui que anava amb coses que no combinaven i ja està. Un vestit verd amb unes mitges roses i negres
L:
i què tal Chicago?
A:
Chicago em va encantar. Els edificis eren mooolt alts. El divendres vam anar a un parc d'atraccions. El dissabte vam visitar un museu avorrit i vam anar a l'imax
L:
ja m'han dit que vas conèixer macedonis i txecs i així! (al viatge a Chicago)
A:
siiiiiii! i eren molt graciosos i els hi vaig dir que estudiaves llengües eslaves
L:
i quants éreu?
A:
31, crec. Hi havia un ucraïnès, una macedònia, un txecoslovaqui, i altres països que no me'n recordo, d'aquests així que t'agraden.
L:
i quants espanyulitus eren?
A:
mmmmmmmm. Com 6 o 7. Però hi havia un espanyolitu que no anava amb els espanyolitus, com jo
L:
I la professora d'història de l'art va disfressada de grega? (em va explicar que a vegades es posava barrets al cap)
A:
noooo. Avui no, només els dies d'exàmens
L:
ah, clar clar
A:
però l'altre dia que fèiem art egeu va portar serps de plàstic...
L:
pots escriure estant a classe?
A:
oitan. És molt liberal la professora. Hehe
L:
pq us posen en classes amb ordinadors?
A:
Per fer els powerpoints
L:
ah, mireu tots el powerpoint cadascú en el seu ordinador? pensava que ho posava en gros amb un projector a la paret
A:
exacte. Està en gros a la paret i apart el mirem a les nostres pantalles.
L:
i l'A i en J què fan?
A:
La J ha castigat en J perquè va portar males notes, i l'A ahir es va disfressar de vella per hallowen i feia molta gràcia
L:
i us reparteixen el diari amb bicicleta pel matí?
A:
nops
L:
Vaja. Què dinaràs avui?
A:
ja he dinat. Una pizza bag, que inclou una pizza slice, carrots, milk chocolate, una fruita i unes patates de bossa
L:
sempre són coses així?
A:
sips. Sempre dino això. Hahah, és el més sa que puc menjar per un preu raonable
L:
i què hi ha més per menjar
A:
hi ha hamburguesa, tacos amb cheeses i coses així. I pretezels que son aquelles galetes que fa la marge en un capítol dels simpsons
L:
i són també grosses?
A:
sisi, són gegants, i se les mengen amb formatge. I també hi ha els mini tetrabriks de llet
L:
I vas amb una safata, al menjador?
A:
si agafes l'hamburguesa, sí, però com que demano la pizza bag vaig amb una bossa de paper. I les taules són rodones
L:
apa!!
quina revolució!



i llavors es va haver de desconnectar. Quin gran món, l'americà!

dissabte, 6 d’octubre del 2007

La meva amiga Rima m'explica coses sobre Armènia 1

tinc una nova amiga i és d'Armènia

- A Armènia hi ha el mont Ararat, no?
- Sí, como sabes? gente no sabe
- Ah! hehe, aquest m'era fàcil! el que no sé... aviam, dels tres països que hi ha (Armènia, Geòrgia i Azerbaijan), és que sempre els confonc, Armènia és el que està aquí, a dalt, a tocar del mar negre?
- Què mar?
- Sí, el mar negre, aquí. Aquí hi ha els turcs i llavors fa així, i no esteu aquí? al mar negre?
(no és fàcil dibuixar amb el dit damunt la taula d'un bar)
- Armènia no té mar
(acabo de comprovar que confonc Armènia i Geòrgia. Armènia no té mar)
- Com que no té mar?
- No no, els turcs s'ho van quedar
- Ah, amb el genocidi?
- Sí, sí. Sabes que hacian? Agafaven nens i els hi treien els ulls, llavors obligaven als seus pares que es mengessin els ulls. I també cogian los niños i los... asa.. asaban?
- Allò que es fa amb la carn?
- Sí
- Doncs és asaban, sí
- Pues los asaban. Y cosas peores.. el que els hi van fer els turcs als armenis durant el genocidi no s'ha fet a cap poble més.... i els turcs no ho volen admetre, perquè ens haurien de pagar molts diners, saps? i clar
- Sí, ja.... però i els pares... no se suicidaven? vull dir.. amb això dels fills.... no se suicidaven?
- No sé, jo no sé....
- I tu odies els turcs? Perquè clar, Armènia no deu pas tenir gaires habitants, vull dir que és petit, tothom deu tenir família que morís d'allò, no?
- Sí, sí, els odio. No vaig tenir família però els odio igual. Ja sé que les noves generacions doncs no en tenen la culpa i no ho van fer ells, però no hi puc fer res
- Aquí és que no ens en parlen, saps? es parla del jueu i així, però de l'armeni, res
- I tu com ho saps?
- Mira, no sé.... per una pel·lícula, Ararat!
- Com! Has vist Ararat? Com és això?
- La van passar a algun cine de Barcelona. Però ja fa quatre anys eh!
- Es veia com cremaven a les dones i les violaven
- No sé, no recordo tant.. ah!, coneixes System of a Down? és que posava una cançó a la pel·lícula
- Sí. Per què?
- Són armenis! Com a mínim d'origen armeni
- Sí sí! Com ho saps?
- És que tenen una cançó, Aerials, que quan acaba fa com una cosa molt estranya, un instrument.... i re, però un dia vaig sentir un cd de música armènia i hi havia aquell mateix instrument!
- Sí, és el.. (kudu? tudur? DUDUK!!!! visca la viquipèdia!), només el tenim a Armènia!
- Ah!
- I saps qui més té origen armeni?
- No, qui?
- La Cher!
- Apa!
- De veritat!
- Ah!




(perdoneu que se senti com si fessin crispetes de fons, és el que he trobat. Poseu cap al final, que se sent l'instrument de què parlo. És fàcil de reconèixer)

dissabte, 29 de setembre del 2007


això és una típica casa americana

No és treta d'internet. Hi han fet una fotografia i me l'han enviat



El diumenge passat vaig menjar marshmellovs, sisi, allò típic que ho punxes en un pal i ho poses a la foguera perquè es quedi cremadet i després t'ho menges, i res, dir que un marshmellow no és més que un núvol de sucre dels de tota la vida
Vaig anar a un casament i la núvia va fer allò de tirar el ram, hahah i jo estava allà!, però no el vaig agafar perquè unes nenes de sis o set anys s'hi van tirar a sobre i es van començar a barallar
Demà és el world history day i haig de vesitr-me d'un personatge històric per anar a l'institut


Al final no em vaig disfressar de res ahir, perquè al matí anàvem molt estressats i no vam tenir temps, però vaig veure un goril·la, sisi, un tio que anava disfressat enterament de goril·la, molta gent amb toga, un que anava de xino o alguna cosa semblant i diria que algun napoleó
Avui cada curs s'havia de vestir d'un color, freshmen (14-15 anys) rosa, softmore (15-16) taronja, junior (16-17) lila, i seniors, vermell. Hi havia gent que anava amb els pantalons del pijama, en seriu!! i amb sabatilles peludes i amb barrets a l'estil willy wonka...
I demà és... I WANNA BE A ROCKSTAR DAY! o sigui que m'he de vestir de rockstar
Així de típic no sé què més he fet... ah sí! A psychology class ens van posar per grups i havíem d'imaginar-nos que érem pares i érem permissius (això el meu grup) i teníem una filla de 16 anys que ens deia que estava embarassada, i havíem de dir quina era la nostra reacció i després representar-ho davant la classe..... haha i aquell mateix dia vam tenir una alarma de tornado d'aquelles de prova...
He pujat a un autobús groooc! i saps què? quan l'equip de fútbol americà de l'institut té partit, tota l'escola porta sudaderes de l'institut que venen allà mateix i porten coses verdes i daurades per donar suport a l'equip.... i també venen ampolles d'aigua amb la marca de l'institut! estan BOJOS! però és molt divertit



dimarts, 4 de setembre del 2007

El meu amic Manu m'explica coses sobre Argentina 7

i ustedes que piensan de los de estados unidos, esos ianquiisssss
aquí? benu.... hi ha de tot! però oposat sempre! n'hi ha que ho veuen com la gran cultura i visca els americans i tal, i d'altres que és lo pitjor i que hem de fer vade retro!!! em sembla que no hi ha entremig.... bé! almenys no en conec. I vosaltres? us agraden?
nah... la gente los insuulta i no les gusta... pero axá son tódos muy incultos, sabés? que se xó... lo critican i luego como que lo idealisan....
sí, luego va i desís cidi! a todo le meteis ese acento norteamericano.... como la palabra aquella.... txanse! què volia dir?
oportunidad!
ah sí! però chance és que és en anglès! esteu fatal!

diumenge, 2 de setembre del 2007

porten tatuatges els dos (en R i la J), i tenen quatre cotxes, i en R em va dir que es vendria el seu cotxe ràpid (sí, en té un que només va ràpid) i se'n comprarà un altre d'aquells tan grossos, o això vol fer. I em va preguntar si m'agradaven els cotxes i vaig dir comsi comsa, i diu, doncs jo vaig a fires de cotxes i vaig dir, jo també hi vull anar, o sigui que aniré a una fira de cotxes amb el supercotxe que va ràpid d'en R hahahah fa molta gràcia. I també em va dir si voldria anar a caçar i vaig dir que aixo ja no hahah

i el gos és molt obedient, li dius que vingui i ve, i és d'aquells que et tornen el pal quan li tires, i quan te'n canses d'ell li dius, go away i se'n va. És un gos daquells perfectes.

I vam anar de càmping en un lloc que era un lloc molt raru i molt americà, perquè tenia parcs aquàtics i d'atraccions i tot aquest tipus de coses que distreuen a la gent però tot per allà escampat... I vaig menjar pancakes en un restaurant de carretera per esmorzar, i després per sopar vam anar a un restaurant també d'aquests típics que tenen allò de jugar a dards i billars i màquines tragaperras i tenen un partit de futbol americà posat i tothom crida haha, doncs aquí vaig sopar, i vaig jugar als dards i al billar, mentre la J jugava a les tragaperras.

I més tard vam fer una foguera, però no vam menjar coses d'aquelles (aquelles coses blanques que couen a les fogueres, vol dir), però sí que vam parlar de coses d'aquestes rollu... com d'infinit és l'univers i coses així. I també he descobert que els americans tenen una menjada de coco impressionant, em van preguntar q d'on creia q venia l'home i vaig dir que del mico, i els hi vaig explicar coses de l'evolució, perquè em feien preguntes rollu...i com és que si venim dels micos, encara hi ha micos, i coses així...

I sí, visc en un carrer ample amb cases maques, i tots els veïns parlen entre ells, tothom és molt amistós amable i simpàtic. I no tenen tanques per separar les cases, ah! i tinc una granja al davant, és que fins i tot la granja es moolt típica.

i linstitut...deu nidoret amb l'institut, és gran gran i té taquilles grans grans, i la J m'ha dit que al final de curs celebren la Prom i si vull em demanaran una limusina perquè hi vagi hohhoho.

xceeeeeeeert, saps què més típic em va passar a l'acampada? avui al matí quan ens hem despertat hem descobert unes petjades d'ós just al costat de la tenda i la nevera que estava a fora estava plena de sorra.. hahaha he estat a un metre o aixis d'un ós americà ataca campistes! hohoho

en fiii.... i saps què? l'A té un mocador amb la bandera americana hahahah

divendres, 31 d’agost del 2007

El meu amic Manu m'explica coses sobre Argentina 6

sabes que passa? que me da rabia trabajar con vosotros porque ahora me he acostumbrado a oir el·l assento argentino, con l·lo que me gusta!
en serio? te gustá?
si! buenu, io que se si me gusta el·l col·lombiano, no se como hase, pero el·l argentino... ai.... mira, en cl·lasse venia un txico argentino i todas l·las txicas nos quedabamos asi escutxandol·lo con l·la baba col·lgando, preguntandol·le cosas sol·lo porque habl·lara mas
a mi me passa lo mismo con el acento de ustedes! axá me preguntan si puedo resistirme a las chicas con ese acento, pero ya me he acostumbrado!
e que de rabia?
si
i os gusta el·l assento de aqui?
sí! tiene algo.. que se xo
pero quiero dessír, el·l que tiene una catal·lana habl·lando castellano
sí!
a mira que bien. Que cosas e? Vamos a dejar de habl·larnos un rato!

dijous, 30 d’agost del 2007

El meu amic Manu m'explica coses sobre Argentina 5

- Has d'apuntar-te a voluntaris per la llengua! Jo vaig tenir una parella argentina! I em deia que als trens era horrible..
- Sí, sí... els trens, el que va fins a la Plata, estan saquejats.. del 2001, amb allò del corralito.. com que dins dels fils hi ha com coure, o què sé xo, doncs la gent ho agafava. I els vidres i tot... no saps què és anar amb tren al juliol, amb el fred que fa, sense vidres.... a més si puges a l'últim moment, així a l'hora, està ple i has d'anar agafat a les portes... clar no són automàtiques i les aguantes que sinó et caus...
- La noia argentina em deia que tiraven pedres des de fora
- Sí, sí! Un cop anava al vagó un noi així agafat com et dic i li van tirar un meló al cap, i clar va caure i va haver de parar el tren i tot....
- Un meló? apa! que us sobren o què?
- No, bé, mira... Allà a l'estació de trens de la Constitució (crec que era), a sota de l'estació, o sigui que la gent passa com per dalt, hi viuen nens així pobres, que no tenen pares o que estan abandonats o què sé xo, i demanen plata i mira, per entretenir-se tiren pedres al tren i així... quan arriba un nen nou, que està perdut per la ciutat i arriba allà, doncs els més grans li fan pagar com l'estància al pis, n'hi ha un de més gran que no fa res i cobra dels altres.... llavors al final del dia fan com una mena d'aposta, com un joc, no sé com li'n diuen, es posen allà a la via del tren i quan en ve un, doncs van saltant fora de la via i el que salta últim es queda tots els diners
- No!
- Sí, fan apostes i tot, i gent gran! S'ho miren i fan apostes. Els maquinistes del tren clar, és que feien un reportatge, piten i piten, i intenten frenar però tampoc poden, tanquen els ulls i diuen que ja reconeixen el so dels ossos trencats, de quan se'ls emporta la màquina, saps? hi ha molts nens sense cames i sense braços per aquest joc
- Déu ni do..
- Sí..

El meu amic Manu m'explica coses sobre Argentina 4

- Com fa l'himne d'Argentina?
- Uf! És llarguíssim.... Bé, ara fa uns anys el van escurçar, perquè hi havia frases així.... (el busquem per internet mentre ell el cantusseja). Mira mira! Todo el País se conturba por gritos de venganza, de guerra y furor. En los fieros tiranos la envidia escupió su pestífera hiel, su estandarte sangriento levantan provocando a la lid más cruel... Y cuál lloran bañados en sangre!! ... A esos tigres sedientos de sangre fuertes pechos sabrán oponer ... y con brazos robustos desgarran al ibérico altivo León, bueno, claro esto último quedaba muy mal...
- I us l'havieu d'aprendre?
- Sí, a l'escola sí... sort que el van escurçar! Això no hi ha qui s'ho sàpiga!
- A nosaltres no ens fan cantar l'himne.... bé, amb en Franco crec que cantaven cara al sool, i llavors allò de franco franco tenia el culo blanco.. narana.. la reina sofia se lava con lejia el presidente pujol, se lava con mistol! Bé, jo què sé... però ara ja no
- Ni en el dia de la bandera?
- Eh? El dia de la bandera?
- Sí, ens havíem de posar allà al pati, hisaven la bandera i tot plegat.... hi havia molts dies d'aquests. El de la independència també, que de fet no és del dia que nosaltres vam ser independents de vosaltres, sinó el dia que es va començar la guerra per ser-ho, perquè no es va aconseguir fins sis anys més tard
- Ah!
- I ens feien fer representacions.... però clar, érem criatures i era com un joc, no sabíem què fèiem
(...)
- I portaveu guardapolvos?
- Què és un guardapolvos? Una bata?
- Sí, pels nens!
- Sí, sí que en portàvem! Però només de petits, a primària ens ho treien i era la gran revolució.... ja eres gran! Anaves sense la bata!
- Allà els nois ho porten fins a (???? però força grans) i les noies fins que s'acaba l'escola, als 17 anys!!
- Com que als disset? Però aquelles bates tan lletjes porten les noies fins als 17?
- Sí..! Però també és perquè no hi hagi tanta diferència de classes en el vestir, ja saps... encara que n'hi havia que portaven el guardapolvos net i d'altres fet un fàstic....

divendres, 17 d’agost del 2007

La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 7

- saps que tenim la única reserva de bisons d'europa?
- ah sí? a on són?
- a un parc nacional, al sud del país
- i es deixen veure?
- depèn... a l'estiu és més difícil, perquè tenen menjar i poden amagar-se, però a l'hivern hi ha poc menjar i llavors... han de ser on n'hi ha i suposo que és més fàcil trobar-los
- i què passa amb Txernòvil? hi viu gent encara al nord? perquè va bufar vent cap al nord, oi?
- sí. Van desallotjar la zona, però al cap d'un temps molta gent gran va tornar i bé... estan allà. Però si tu anessis un parell de dies allà no et passaria res, perquè ja tens una protecció natural, ets jove i sana i així... però a la meva família, la meva tia sí que va morir d'això, i el meu oncle té càncer, i no hi havia hagut mai casos de càncer a la meva família, o sigui que...
(em passa la forquilla que hem de compartir i me la miro, allunyant-me-la de mi, amb cara d'inspeccionar-la i amb un mig somriure, que vegi que faig broma i que no la vull pas ofendre)
- i tu... tu t'hi vas passejar gaire estona, pel nord de Txernòvil?
(es posa a riure)
- nono, tranquila, que no et moriràs d'això

La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 6

- Com en dieu de Latvia?
- Latvia
- Nosaltres en diem Letònia. Per què creus que és?
- Ni idea - es posa a fer disertacions i m'explica alguna cosa sobre antics noms del país - potser és per això
- Ves a saber!
- Però Latvia és un lloc que... no m'hi sento gaire bé. Només hi ha dues classes de persona: unes poques que són molt riques i la resta, molt pobres. A Riga veia uns quants edificis així rics... i la resta dels pobres

divendres, 6 de juliol del 2007

200 posts i La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 5

Lukaixenko /
primer mandat = 1994 - 1999 (allà són de cinc anys)
al 1996 convoca un referèndum per allargar el seu mandat dos anys més
primer mandat, doncs = 1994 - 2001
segon mandat = 2001 - 2006
al 2004 convoca un referèndum per eliminar els límits dels mandats presidencials (el límit era de dos mandats per persona, o sigui que ell s'hauria hagut de retirar al 2006)
tercer mandat = 2006 - en teoria 2011

- En teoria, quan són les pròximes eleccions?
- En teoria, d'aquí quatre anys..
- Però què passarà amb el país? Cap on està anant?
- No ho sé, la veritat és que no ho sé (i se la veu com tota trasbalsada, realment no sembla saber com acabarà tot plegat)
- Però en Lukaixenko, quants anys té?
- Uns cinquanta..
- O sigui que no es morirà aviat..
- Què va..
- Però no acabarà explotant per alguna banda, tot això? La gent, vull dir.. Encara que de fet, aquí en Franco es va aguantar fins que es va morir.......
- Pffffff... que horrible que és, no ho sé pas, no ho sé pas.... (i sospira fent que no amb el cap)








- I què va passar el 25 de març?
- Quan en Lukaixenko va tornar a guanyar les eleccions, el 19 de març del 2006, molts joves van plantar tendes a una plaça de Minsk per protestar. Després de tres dies allà (crec), van tancar-los a la presó per "prendre drogues, beure vodka i follar"



el 25 de març, que era dissabte, la gent va sortir a manifestar-se i moltíssims policies van sortir al carrer, amb el casc i l'escut i gasos, tots colze amb colze. Jo no era a Bielorússia en aquell moment, estava estudiant fora, però molts amics hi van ser, un m'explicava que un dels policies li va dir que baixés pel metro i anés a sortir per darrere seu i es continués manifestant allà, que si es quedava on era acabarien picant-lo, i un altre va veure un policia cridant a una dona gran dient-li "babuixka". Babuixka significa tant "àvia" com "senyora gran", i la dona va respondre "si tingués un nét com tu ja m'hauria suïcidat"

i d'això fa un any, aquí al costat

La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 4

- Durant la segona guerra mundial, Bielorússia va ser "arrassada" per Alemanya (mireu on és damunt d'un mapa, al bell mig de Rússia i Alemanya) i la majoria de ciutats es van reconstruir a l'estil stalinista, però Hrodna (la seva ciutat, a la frontera amb Polònia) va quedar amb un casc antic força sencer. Resulta però, que l'empedrat dels carrers, que és semblant a aquest (pica amb el peu el terra del carrer de la Força de Girona), l'estant asfaltant (com??? per què???), sísí, suposo que és més barat de conservar o li agrada més com queda.. de fet és perquè és burro, però bah, vés a saber. I els carrers del cas antic es veu que són massa estrets per fer-hi passar els busos i tiren els edificis que fan nosa a terra. La gent, per protestar, es posa així junta envoltant l'edifici i les màquines se'n van perquè no el poden tirar. Però l'endemà al matí l'edifici ja no hi és perquè l'han enderrocat durant la nit. La Unesco ha declarat tota la ciutat patrimoni de la humanitat, però el govern diu: "bé, això és una opinió, però nosaltres hem de fer passar els autobusos igualment", i van fent.. de fet ara m'hauré estat un mes fora de la ciutat i no vull saber com estarà quan torni

La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 3

- No portes pas algun rubel a sobre per ensenyar-me?
- No, ho sento!
- Oh, vaja... Bé, és igual, explica'm, què hi ha als dibuixos dels bitllets?
- Llocs famosos, més que res
- En Lukaixenko no
- No, no! De persones cap. Abans hi havia dibuixos d'animals, i la gent gran encara en diuen "conills" de les monedes, perquè hi havia conills dibuixats. Però saps què passa? Que de fet ara no tenim monedes, només bitllets. Per culpa de l'inflació, massa zeros..... no és gaire complicat ser milionari allà
- Quan val, per exemple, un cafè?
- 2500 rubel (si no ho vaig entendre malament)

(això em fa pensar en un llibre que vaig llegir, que parlava de l'inici de la segona guerra mundial i de la pujada al poder dels nazis, que parlaven insistentment sobre la inflació, els preus llarguíssims de les coses més elementals i els esforços -fracassats- perquè això disminuís)

La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 2

M'ensenya el seu passaport, doncs, amb totes les pàgines plenes de marques de tampons, fotografies d'ella i les seves dades repetides una vegada i una altra, i etiquetes de color blanc amb lletres escrites on representa que asseguren que només va a l'estranger a estudiar, o a fer turisme, o el que sigui. El passaport se'l va fer el 2005 i només li queden 5 pàgines lliures! I tampoc és que hagi viatjat tant en dos anys

30 euros i 2 setmanes o 12 euros i 2 mesos per obtenir un visat. Molta paciència, molts diners, moltes preguntes i moltes ganes per sortir ni que sigui uns dies del país. No és fàcil no, sortir de Bielorússia

- I si jo vull anar a Bielorússia, què haig de fer?
- El més fàcil és anar fins a Vílnius (capital de Lituània), anar a una agència de viatges, deixar-los el passaport i 110 dòlars (o euros, no ho recordo) i dir-los "arregleu-ho tot". Si no, has d'anar a París, a l'ambaixada (espanya no té ambaixada a/de Bielorússia), i t'hi has d'estar com a mínim dos dies, un per demanar-ho, l'altre perquè t'ho donin..
- I tu com és que saps anglès? Perquè no crec pas que us n'ensenyi a l'escola
- Què va! Allà és bielorús i rus. Jo vaig aprendre'n a una escola privada
- I vas fer un erasmus a Bologna, no?
- Sí
- Però hi ha molta gent que vagi d'Erasmus?
- No! Ara s'està posant més de moda, però em sembla que del meu curs n'hi vam anar tres. A més només feien que preguntar-me perquè volia fer un erasmus, si era perquè creia que l'educació era millor a la resta d'europa o què. És clar que és millor! Fan unes preguntes també..

La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 1



Amb la meva nova amiga Anya, hem anat a comprar sabates, a passejar per la muralla de Girona i a menjar plats típics colombians. Mentrestant, ha aprofitat per explicar-me coses sobre Bielorússia. També m'ha regalat un fulletó d'informació turística de Bielorússia i un braçalet d'aquells de plàstic, blanc i vermell, on hi posa "Za sbabodu", que significa alguna cosa així com "llibertat" en bielorús, i que ve a significar que t'oposes a en Lukaixenko. O això és el que vaig entendre

Bielorússia és un país molt complicat i potser abans de posar-me a "reproduir" converses, hauria d'explicar una mica com estan les coses a allà. Però com no en tinc ganes, i tampoc sembla que interessi gaire a ningú, escric les converses amb ella directament, que és el que em ve de gust fer