hahah Hepi Brdej a tothom que faci anys durant aquest 2010

Especial Sofia

Aquest gener vaig passejar un matí per la ciutat de Sofia, però no m'he dignat a passar les fotos del mòbil a l'ordinador fins avui. Aquí les teniu. Totes totes totes. Qualitat mòbil

(una mesquita)

(això em sembla que era un mercat, o un antic mercat)

(neu que encara no s'ha fos)

(Aleksandar Nevski vist de lluny)

(un descampat davant de l'església que hi ha a la foto de sobre, i a la de més a sota, on hi venien icones de color daurat amb el sant en primer pla)

(Aleksandar Nevski)

(una estàtua molt grossa, la veieu?)

(el riu que creua Sofia)


(pasta que, encara ho recordo, em va costar 50 cèntims. A dins hi ha kajmak, o algun formatge d'aquests que si en menges molt et fa mal de panxa)

a partir d'aquí, ja són del trajecte Sofia-Belgrad, i si no recordo malament, gairebé totes estan fetes just passada la frontera

(muntanyes balcàniques pelades i grogues perquè encara no érem primavera)

(cotxes típics)

vualà! I com que ja fa uns quants mesos i no sé gaire d'on són, aquí us enllaço el post sobre Sofia que vaig fer en el seu moment

No em puc creure que se m'hagi esborrat tot el post que estava escrivint.. quin desastre..

Deia que estic a Belgrad i que per ara nomes l'he vist a traves de la finestra de l'alberg i que plovisqueja

Deia que, d'aqui un parell de setmanes, de les capitals balcaniques, nomes em faltara haver estat a Podgorica, Pristina, Skopje i Tirana, a no ser que facin mes paisos, llavors hauriem de tornar a comencar. Ahir vaig passar la nit a Sofia, a un alberg molt a la vora de l'estacio de trens i molt a la vora del centre, compartint habitacio amb una iaia australiana que viatjava per Europa i que es deia Barbara (pero amb accent angles-australia, que es fa de mal entendre)

No se que dir-ne, de Sofia, potser que n'esperava una mica mes. Al ser ciutat de la UE.. els de la UE deuen tenir pensat alguna cosa per Bulgaria, alguna cosa els hi deu interessar d'aquest pais, perque l'hagin deixat entrar, perque sino no s'explica. Sofia te un aire a Belgrad, pero potser mes brut i mes decrepit. Tot esta ple de casinos i tot esta en obres, i el que no esta en obres, bona falta li faria. Quan hi entres, veus molts d'edificis iguals i molts cartells lluminosos, o almenys eren lluminosos perque jo hi vaig entrar tard, de nit

Des que vaig arribar a l'estacio de trens fins que em marxava el meu (9 hores de tren vaig fer ahir, 9 hores!) tenia un parell d'hores ben bones, vaig anar fins al centre, que no estava a mes de 20 minuts a peu. El centre.. a mi encara em sobten aquests centres que es diuen Centre perque tenen alguna esglesia i algun edifici governamental, mes perque s'assemblin a un centre com els que tenim aqui, d'edificis vells i alguns carrers peatonals. I el centre de Sofia semblava ser ben be aixo, un parell d'esglesies i edificis de ministeris i coses, tots ells en obres. Una mica mes enlla hi ha la catedral (o esglesia, no ho se) d'Aleksandar Nevski, enmig d'una especie de placa asfaltada, amb un parc pel voltant amb paradetes d'icones, d'aquelles de fusta amb el sant en primer pla i el fons daurat. Vaig entrar a l'esglesia, que era molt fosca, amb uns quants feligresos que s'apropaven al centre per resar dempeus i la dona de fer feines que s'hi enfadava perque li estaven trepitjant el fregat

Vaig tornar xino-xano per un carrer estret pero que al mapa marcava com a principal, amb tot de botigues tancades (erem dissabte molt pel mati) i botigues de menjar rapid, de bureks i coses d'aquestes. Vaig anar pel costat del riu, que corria gairebe sec i llavors vaig acabar d'arribar a l'estacio de trens

Vaig pujar el meu vago, al meu compartiment, que estava gairebe del tot ocupat per una familia bulgara que ocupava uns 3 compartiments i que anaven canviant d'un lloc a l'altre i no callaven i fumaven. Vaig pensar que no ho aguantaria durant 9 hores (de fet jo comptava que eren 8 hores de viatge, pero el maleit canvi d'hora me'n va afegir una de regal..). A la frontera serbia tota la familia bulgara va aixecar-se de cop i va comencar a recollir tots els paquets, bolsos i bosses de plastic que duien i a baixar precipitadament del tren. Em vaig quedar sola al compartiment i ja no hi va pujar ningu mes. Pel meu costat anaven passant les muntanyes dels balcans, que eren com les recordava, nomes que d'un altre color per culpa de l'epoca de l'any, eren marro i beix i no de diferents tons de verd com les recordava, pero tambe tenien aquella forma arrodonida. I jo arraulida a un raco del compartiment, amb l'anorac posat i dos parells de mitjons als peus perque la calefaccio estava espatllada, i aixi mica en mica, passant per tot de poblets de la Serbia profunda (no sabria com dir-ne, pero aturar-se a un poble d'aquests era realment aturar-se al mig del no-res, per molt d'encant que puguin tenir aquestes muntanyes i aquests poblets)

I finalment, a les vuit del vespre vam entrar a l'estacio de trens de Belgrad (al vago ja nomes hi quedavem tres persones) i com que l'Aleksandar ja era esperant-me alla, se'm van passar tots els mals, i el fred i la gana i la son

Total, que ja torno a ser per aquestes terres per enessima vegada, i la mar de be

Marina,

t'imagines que ens trobem a l'estació de trens de Sofia, a Sofia dic, ben bé al mig dels Balcans, o sigui, a les muntanyes que es coneixen com a Balcans, a Sofia doncs, enclotada entre muntanyes, i bé, ens trobem a l'estació i després de visitar la ciutat agafem un tren o un bus i ens n'anem cap al sud de Sèrbia, a la frontera ens comprem una ampolla de rakija i pugem per tot el sud de Sèrbia, que hi ha unes muntanyes Marina, unes muntanyes! jo quan les veia pensava que si m'havia de morir mai d'un accident de cotxe, volia que fos allà, si m'haig de morir d'un accident de cotxe, vaig pensar, que sigui aquí, que el cotxe surti disparat de la carretera i s'estampi contra alguna d'aquestes muntanyes, imagina't aquestes muntanyes doncs, i llavors fins a Belgrad, que és maco Belgrad! ja tindrem l'ampolla de rakija acabada, però allà ens trobarem amb tota la gent de qui t'he parlat mil vegades, visitarem la ciutat, potser estarà nevada (avui està nevada d'ahir, però la neu es comença a fondre i tot queda fangós i humit), i després de Belgrad veuràs una mica de plana, però no gaire tampoc perquè entrarem a Romania, i és verd aquest país, segur que és molt verd, té els Càrpats! i no sé què visitarem, a Romania, però tia, que haurem vist els Balcans, haurem vist els Càrpats, haurem vist el Danubi, i potser, fins i tot, veurem el Mar Negre!!

se va a abé un follón que no sabe ni doonde se ha metío

Eurovisió 2008

Els meus pares no poden fer res més que sacsejar el cap tràgicament mentre miro la semifinal d'eurovisió per internet (ara canta la república txeca). La república txeca era molt bona fent animacions per nens, perquè, pel que tinc entès, poca cosa més podien fer, i per això es van especialitzar en animació

Ara Bielorússia. Molaria que passés. Bielorússia! Fa molt que no apareix a les notícies, Bielorússia, i no sé com deuen estar

Ara els croats, que canten amb croat. Haurien de cantar, cada país, amb el-s seu-seus idioma-es oficial-s. Mola moltíssim, la cançó que està cantant croàcia. Així haurien de ser totes

I no sabia que els colors de la bandera de Bulgària fossin iguals que els de la italiana! Veieu, ara Bulgària molaria molt més que cantés amb amb búlgar, amb un cor de dones búlgares de fons o alguna cosa així

Geòrgia geòrgia, ets bonica i tens els ulls clars (tampoc mola, aquesta)(quants països representa que canten? quan s'acaba això?)

que bé que facin cançons curtes

i em pregunto perquè Malta canta una cançó que es diu Vodka i van dient "na zdorovie!". L'altre dia, van portar-li un sovenir de Malta a una amiga. Uns maltesers. Oh, sabieu que Malta no està format només per una illa? Que en són tres!!

uee, la de xipre ha dit "hvala" :)

que arxibonica la bandera de Macedònia. És la meva preferida de totes les banderes del món mundial

oh, està parlant una iaiona que va guanyar eurovisión (la primera, crec), i ha dit que li agradava molt sèrbia i.. bulg.. is it bulgar.. ? no, bulg.. eh.. oh, Belgrad
i els dos presentadors -pobrics- se l'han mirat amb cara de circumstàncies i han mig somrigut

m'he entretingut. Ja acaben? Mireu això

Ueee, i ara han ensenyat un video petitonet amb imatges de la bonica Sèrbia..

Anem a veure què han fet avui els nostres amics d'europa de l'est

Rusia y Bulgaria firman importantes acuerdos energéticos

El British Council suspenderá las actividades de sus sedes en Rusia por la presión de Moscú

Alemania envía a Siberia a un delincuente adolescente

El gigante ruso Gazprom busca expandirse en los Balcanes

Un problemático adolescente alemán, enviado a Siberia «para que aprenda»

La independencia de Kosovo, campo de batalla en las elecciones serbias

Alemania manda a un chico de 16 años a Siberia por considerarlo "agresivo"

Londres y Moscú reabren la Guerra Fría

Alemania destierra a un chico "agresivo"de 16 años a Siberia "para resocializarlo"

Bojan: "Si no voy a la selección española no pasa nada"

Moscú sugiere que habrá un arreglo sobre el British Council si Londres rectifica



....

aquest és Boris III de Bulgària que, anticipant-se als nous temps, morí al 1943 d'un accident automobilístic

com podem observar, gaudeix d'unes celles ben perfilades, una calba incipient, una barbeta arrodonida i uns ulls clars i brillants


visca visca i visca el rei

espereu! que tinc més fotos

fotos

aquests dos senyors no sé on estan enfilats, però el que si sé és que la ciutat que es veu a baix és Sofia i que les muntanyes del fons deuen ser l'Stara Planina, que és una altra manera de parlar de la serralada dels Balcans


la costa del mar negre nevada


Stara Zagora, la sisena ciutat més gran de Bulgària, aproximadament al centre del país. Sembla ser que és una ciutat més de pas que turística. Això potser només és una barriada als afores, però per déu, que comunistes!


un carrer de Sofia, amb muntanyes al fons, potser les muntanyes on estaven enfilats abans aquells senyors


Shipka, un monument als que van morir a la batalla d'Shipka, durant la guerra entre Turquia i Rússia. Està dalt de tot d'una muntanya i per anar-hi has de pujar un munt d'esglaons


el monestir de Rilski. No tinc gaire clar on es troba, em sembla que uns quilòmetres al sud de Sofia, el que sí he vist és que a dins hi té dibuixets de sants i coses i deu ser entre muntanyes


Karlovo és el lloc on hi va nèixer Vasil Levski, una mena d'heroi nacional de l'època que hi havia otomans. Està situat a la carretera que va de Sofia fins a la costa del Mar Negre. La foto en concret no crec pas que sigui de Karlovo, sinó d'un lloc poc abans d'arribar-hi, o pels voltants. Aquella caseta del fons sembla deshabitada


El Danubi. El Danubi el deuria veure quan vaig ser a Viena, però no me'n recordo pas. En un mapa del seu recorregut, veig que és un riu molt útil per fer fronteres. Fa de frontera entre Romania i Bulgària, entre Romania i Ucraïna (un tros, el delta), entre Romania i Sèrbia (un tros), entre Hongria i Eslovàquia (un tros) i els rius que hi van a parar també serveixen per un munt de fronteres


vet aquí alguna fantàstica plana de Bulgària amb un marc de photoshop. Bulgària té un munt de muntanyes, però sembla que també té planes. I que hi fan blat


en algun lloc de Bulgària hi ha aquestes coses


i la meravellosa costa mar-negriana, les meravelloses platges búlgares, amb parasols i sorra i hotels i en època turística (que no deu ser el cas de la foto), turistes. Però turistes de l'est, que segur que són més guais que les parelles suades i vermelles d'avis anglesos i francesos i de famílies castellanes al complet



Ei, aquests dos últims posts me'ls he currat, que de Bulgària jo no en sabia ben res!


En aquest moment, a Sofia estan a 22ºC i hi fa sol

Bulgària

Avui anem a parlar de Bulgària, que em sembla que encara no en sé ni n'he dit res

Bulgària està als Balcans, la seva capital és Sofia i té fronteres amb (seguint el sentit de les agulles del rellotge i començant per les dotze) Romania, el Mar Negre, Turquia, Grècia, Macedònia i Sèrbia. L'idioma oficial és el búlgar, l'alfabet el ciríl·lic i la religió més popular, l'ortodoxa búlgara. La religió ortodoxa encara em té molt encuriosida i no sé ben bé en què es diferencia amb les altres. Sé que es va separar dels altres cristianismes a arrel d'alguna enrabiada en aquestes trobades i concilis que feien, però poca cosa més

Com la majoria de països d'Europa de l'Est, la història de Bulgària sembla està feta d'invasions d'uns i d'altres, i finalment les guerres mundials, el comunisme i la independència

Bulgària en concret, va començar essent dels tracis, després van venir els grecs (però els van fer fora), després els romans, els gots, els vàndals i els huns. Després els eslaus. Finalment els búlgars, que venien de l'Àsia Central, i aquests van formar el primer imperi búlgar. Sembla ser que es van integrar bé amb els eslaus i els tracis que hi quedaven. Em crida l'atenció saber els motius pels quals un poble diu "val, ja poden invadir-nos els huns, que huns no ens tornarem. Però mira, d'eslaus i búlgars sí que ens en farem. Fet i fet, a la terra de Bulgària no hi ha hagut pas sempre búlgars. Cada país deu tenir els seus perquès i les seves explicacions. El cas és que a partir de llavors, els de Bulgària van ser búlgars

Llavors va tocar el torn d'invasió dels otomans (no diu res dels mongols, però potser també van arribar per aquí la vora. De fet, pel que em sembla recordar, van arribar fins al Danubi, però clar, la frontera entre Romania i Bulgària és justament el Danubi, o sigui que es deurien quedar a dalt. De totes maneres, la invasió mongòlica és una invasió molt estranya)

Va haver-hi un fort sentiment nacionalista búlgar i van fer fora els turcs gràcies a la guerra entre Rússia i Turquia (que va guanyar Rússia i que em sona perquè se'n parla al llibre que m'estic llegint -El don apacible-). Entre aquesta guerra i la segona guerra mundial, els països dels balcans van estar entretinguts desfent-se en això, en països, i encara van tornar-se a barallar amb Turquia

A la segona guerra mundial, Bulgària es va declarar neutral (altra feina tenia), però quan els nazis van arribar a la frontera, veient que tampoc els guanyarien, van deixar-los entrar i declarar la guerra a regne unit i frança (però no a Rússia)

Més tard va arribar el comunisme i van fer fora el rei de Bulgària, que se'n va anar a Madrid per convertir-se en un home de negocis ple d'èxits. El comunisme va acabar caient i ara tenen una democràcia parlamentària, amb el senyor Georgi Parvanov com a president



i ara buscaré unes quantes fotos de Bulgària, que segur que és molt bonic