un dels descobriments més grans que he fet mai ha estat, sens dubte, que Terminator no diu Sayonara, baby, sinó que diu Hasta la vista, baby

4!!

4 anys de bloq

(Cada cop sóc més sosa en les celebracions.... però avui la companya de pis sèrbia ha fet proja per menjar, ho celebrarem amb això!)

somni

avui he somiat que estava a una biblioteca pública (de les de poble, no com l'altra nit que vaig somiar que era a una biblioteca universitària enorme i no trobava res) i agafava el llibre Na Drini cuprija (un pont sobre el Drina), de Wislawa Szymborska*, que contenia un recull d'anècdotes divertides** sobre Bòsnia-Hercegovina***.

Després sortia a fora el carrer, a la plaça del MACBA de Barcelona i un adolescent-jove rus (d'uns 18-19 anys) em deia: "devuixka!!****, vols venir amb mi a prendre un còctel?*****". Tot això en rus. Jo li deia que si parlava amb rus amb totes les noies que es trobava, a veure si algun cop colava, i ell reia i deia que justament era això

Després crec que m'he despertat perquè tenia molta set

*l'autor del llibre, de fet, és Ivo Andric

** un llibre de Wislawa Szymborska (Lecturas no obligatorias) és un recull de mini-ressenyes que fan riure (i pensar, també, allò que es diu..)

*** efectivament, Un pont sobre el Drina parla de Bòsnia-Hercegovina

**** així és com els russos criden a les noies,dones,etc pel carrer, ara que ja no poden fer servir el "camarada!!"

***** és que allà un coctel no és res sofisticat, som nosaltres que tenim la subtil diferenciació entre els coctels i els cubates

Per algun motiu, els octubres sempre són mesos de baixa productivitat al bloq. Potser ho fa l'entrada al curs, les pluges, .. -no hi sé veure altre motius-

El cas és que, de coses per explicar, no és pas que me'n faltin. I més últimament, que estic en contacte constant amb eslaus. No només perquè visc amb dos serbis (un té el passaport serbi i el croat, l'altre el serbi i el bosni, cosa que li permet entrar GRATIS -sense visat- a tots els països musulmans), sinó per... no ho sé. El cas és que sempre n'hi ha algun pel voltant. Ja sigui una polonesa que vaig conèixer a Varsòvia i ara ha vingut a estudiar a Girona, com una sèrbia que ve a posar reagge en un club de Barcelona i que té por de no tenir on anar a dormir, com una letona (vaja, amb els gentilicis) filla de la professora d'una amiga d'una amiga que venia a Barcelona a fer unes pràctiques i que portava la seva filleta de 2 anys amb qui em vaig encarinyar, com un serbi de Vukovar que està a la ciutat fent de voluntari i que m'explica com un seu veí, quan els de l'Unprofor donaven diners a canvi d'armes, es va presentar amb un camió ple de missils, i un altre seu veí, com que havia anat de visita a una casa i no el sentien picar el timbre, va començar a tirat trets a l'aire amb una metralleta, i els seus amics anaven al bosc a veure qui tirava més granades i que ell mateix sabia muntar i desmuntar un kalashnikov ràpidament (és que Vukovar és allà on va començar la guerra de Croàcia el 91)(també és, per cert, lloc de naixement de Leopold Ružička -que vol dir "Leopold Roseta"-, premi nobel de química el 1939 pels seus treballs amb polimetilé i terpé

Ho veieu, de coses per explicar sempre n'hi ha. Ni tan sols he dit que vam passar-nos quatre dies a Polònia veient com diferents universitats europees cantaven cançons i feien fragments d'obres de teatre en rus, preparant sangria als jardins de Pultusk i fent versions rumberes de Chopin

Ni que en la meva última feina esporàdica hi havia un munt de polonesos, i amb un, en Pawel, vam parlar força i quan ja se n'anava em va dir alguna cosa, segurament "espero que ens tornarem a veure", i jo, que estava enfeinada amb altres coses, només vaig entendre la paraula "veure" i vaig pensar que em deia "adéu" (en polonès, "adéu" conté la paraula "veure"), o sigui que li vaig dir "adéu". Després vaig caure en l'absurd i trist de la conversa:

-Espero que ens tornem a veure- diu Pawel

-Adéu- li responc

Què s'hi farà.... des d'aquí li demano disculpes

Però som octubre i aquí al bloq s'escriu sap, ja se sap, potser és el començament de curs, potser és la pluja, potser són els nervis...

Després de gairebé un any sense fer-lo servir, m'he tornat a instal·lar el google-earth per veure el meu nou carrer de Belgrad. Aquest programa és fantàstic, m'hi torno boja!

Un reporter de TV3 entrevistava una corredora turca que parlava una mica d'anglès. M'ha fet gràcia perquè després de parlar-hi, el reporter li ha dit
"Congratulations, eh"
I després ha dit a la càmera: parlava anglès una mica així, però bé

I m'ha fet gràcia aquest "eh", que se'ns escapa a tot arreu. I també un munt d'ais. Ara us hi fixeu i veureu que diem molts ai. I quan us hi fixeu i us n'adoneu tornareu a fer "ai", eh

sí, sí, estic mirant eurovisión.......

jugant a això,

http://es.akinator.com/

he pensat en Dostoievski. Primer m'ha preguntat si seria Puixkin, i després Tolstoi. Gairebé!! Però llavors ho ha endevinat

Ara pensaré.... Akhmàtova!!

Primer m'ha dit Golda Meir (primera ministra d'Israel). Després Lou-Andreas Salome. Ayn Rand. I no hi era!!! Bé, ara ja hi és

I ara... Txítxikov, el de ànimes mortes de Gógol! apa. Diu Raskolnikov de Crim i càstig. Nooo. St.Jimy de Greenday??? ... s'hi acostava més abans. Don Juan Tenorio.!!!! però si t'he dit que era rus! vaja, tampoc hi és... ara ja hi és.

Busquem Gógol... sí que hi era, però no l'ha endevinat

vaig a pensar la Mafalda, que sinó no té gràcia això. A la primera!!! Per què estic narrant això al bloc?

ja sé que la frase aquella de la monja de l'apm que diu "hi ha molta maldat en este món" fa riure, però és que té raó

i potser semblarà simplista (sóc extremadament simplista amb aquests temes), però hi ha maldat, hi ha gent dolenta, i tan de bo fóssim tots com la Marina, o com l'Arnau, o com la Biljana, o com el meu avi, que no tenen ni tenien gens de maldat i s'ocupen de plantetes i d'anar a concerts, de fer mots encreuats

i que és horrible la tortura i són horribles les guerres, i el més horrible de tots són els que ho decideixen a sang freda, perquè la sang calenta és de mal controlar, però la sang freda... a aquests, amb la sang molt calenta els picaria, els escopiria i els assenyalaria amb el dit i els hi diria: dolents!

i sonaria ridícul, però és que ho són, són uns cabrons

això de traduir és com un vici, és una feinada però un vici també

tinc dubtes

sobre si, a mesura que sé més i més coses, aquest bloq guanya interès o en perd.
El més sorprenent és que ja porti més de tres anys. La leanan no va durar pas tant, i això que tinc la sensació que va durar molt més.
I que bonic que és Barcelona quan fa bon dia!

mireu quina foto tan fantàstica!! (cliqueu-la per ampliar-la)
És de Salt

Decisió!

Després d'haver estat una mica a Polònia, una mica més per Rússia i una temporada més o menys semblant rondant pels Balcans,
Després d'haver-me enfrontat al rus, tastat el polonès i escoltat el serbo-croat,
Després d'haver fet bons amics russos, coneguts polonesos i grans amics serbis,

concloc (i no sense treure mèrit al que queda fora de la conclusió, ja que això només és cosa de gustos i, segurament, de la casualitat) que

el lloc que més m'agrada, la llengua que més em fascina i la gent amb qui més m'avinc es troba tot als

Balcans

M'ha costat uns quants dies (i encara estic així perduda) a tornar-hi a trobar l'encant, a això de ser aquí altra vegada. Tot està molt igual, però els canvis són importants. Hi ha, per exemple, dos armaris nous a la cuina del meu pis, o sigui que tenim un calaix per les forquilles i les culleres (ahir el vaig obrir i tancar ben bé una desena de vegades!)
No fa molt de fred, en fa normal. És estrany que no hi hagi gel al terra, però són coses que t'hi acostumes ràpid
Tinc un munt de feina que fer, aquests mesos que venen. Seguir amb la carrera, és clar. Anar a la piscina. M'han encarregat la traducció d'un llibre i he acceptat. S'ha de preparar un nou número de la revista també. I anar una setmaneta a Moscou
Estarem entretinguts, doncs, aquí al bloq

2010

:) :O

(www.revistaest.org)

3!

Se m'ha tornat a passar....


Fa uns dies vaig celebrar els 3 anys d'aquest bloq. Era un dimarts. Què vaig fer?
Va saber-se la notícia que els serbis ja no necessiten visats pel territori Schengen
Vam anar a sopar al restaurant Freud de Moscou, perquè mira, perquè ens feia gràcia. El cambrer va ser molt simpàtic amb nosaltres, i nosaltres amb ell, però al final no ens va convidar a res. Si hagués recordat que era un dia-efemèride.. Però sense saber-ho em vaig menjar un platàs d'espaguetis amb bolets per celebrar l'aniversari. Els bolets russos són el millor


I això va ser més o menys tot, perquè justament aquell dia no vam tenir seminari d'història

Però va ser un bon dia!!!!

3 anys!!!! Quines coses. Està bé, oi?

Si tinc fills, al primer li posaré Zoran (per cridar-lo, Zoraneee) i al segon li posaré Luka (ja diré perquè quan toqui)

Si són nenes serà un problema

Aquesta bonica galeta de colors feta per l'associació de cardiòlegs eslovacs (em penso)




i jo,

us desitgem un feliç dimarts de congrés europeu de cardiòlegs a Barcelona

(russos, bosnis, serbis, croats, albanesos, romanesos, eslovacs, txecs, polonesos, lituans,.... tota una meravella!)

Aquest matí he rebut un missatge en anglès al mòbil: Laura! Puc venir a Girona d'aquí una setmana! Mira el mail

He flipat. En Nikola (el que va fer la foto del meu perfil, que tan m'agrada!)

fa escala a Londres per anar d'Estats Units a Sèrbia, i com que des de Londres a Catalunya es troben vols barats ha dit: mira, doncs aniré un moment per Catalunya a fer un cafè amb llet. I sí, vindrà. Li he dit: ets boig. M'ha dit que ha estat un rampell. Això un d'aquests dilluns. I el dimecres arriba la Biljana, que m'ha preguntat si havia de portar llençols

És que què més puc demanar!