Solos entre cuatro paredes

Si voleu mirar un documental,.. us recomano aquest:

resulta que la pel·lícula de Nàufrag, comença a Moscou

kak khoroixó!

L'última estació

Ahir vaig mirar la pel·lícula L'última estació, que explica els últims dies de la vida de Tolstoi i, el que més em va semblar, és que era una pel·lícula molt americana i molt poc russa. De totes maneres, és prou distreta
Per veure els seus últims dies, però, més aviat, faria un cop d'ull aquí

Un molt bon enllaç

pel·lícules velles europees

http://www.europafilmtreasures.es/

4 mesos, 3 setmanes i 2 dies

una altra pel·lícula romanesa

el tràiler no li fa gens de justícia, perquè a mi no em va fer venir gaire ganes de veure-la. Una noia que ha d'abortar il·legalment, en principi va d'això. Però de fet va de la seva amiga
i els que hagueu estat una mica per Europa de l'Est, encara que no sigui en l'època en què està ambientada, em sembla que pensareu "ja deuria ser ben bé així.."

apa, a mirar-la tots

Amintiri din epoca de aur

Doncs això és una pel·lícula romanesa, que es diu "Llegendes de l'època daurada" i que són diferents històries sobre els temps de Ceauşescu. De fet són llegendes urbanes, d'aquelles que fan riure perquè tenen una mica d'absurd, però que fan pensar perquè també poden ser ben veritat. Un conductor de camions de gallines que decideix vendre els ous que ponen mentre les transporta, una família que rep un porc viu i que l'ha de matar sense que el porc xiscli perquè no ho sentin els veïns, una parella de fotògrafs que treballen a l'edifici enorme de Bucarest i que modifiquen les fotografies, i unes quantes històries més

aquí teniu el tràiler i no en dic res més

Romania és el país balcànic que, com que no era eslau, pràcticament no m'atreia. Però després de ser-hi, de fer-me una mica a l'idea de la llengua i la cultura, i posar-me a veure'n pel·lícules, que m'agrada més més més i més

A més el romanès és l'única llengua que pots dir alguna cosa semblant a "ştimats tovarişi" (estimats camarades, tovarix és com els camarades russos es deien entre ells) i que t'entenguin

I, per acabar, un spam que tenia en un post i que m'ha fet gràcia

"I just wanted to say hi to everyone

Adios"

pre kise

Ahir, per celebrar les vigílies de la Txell (per molts anys!!!) vam menjar sobrassada, pernil salat i vam veure una pel·lícula balcànica sobre la guerra, però que passa a Macedònia. Ens va costar una mica enganxar-nos (i això que hi surt una tortuga ninja)(ara he creat unes expectatives massa altes, ho sé), però després em va agradar. És una d'aquestes pelis rodonetes, que vas entenent el principi mentre la vas mirant (això m'agrada). Surt Ohrid i el monestir. Les muntanyes del sud dels balcans (les pelades), velles arrugades, un autobús destartelat, una fotògrafa guai de Londres, i tako dalje

si us n'he fet venir ganes (que sí que sí), vigileu quan la busqueu, no és el mateix Before the rain (la que us dic) que Before the rainS (la que no us dic)

l'humor rus.. la lletra diu alguna cosa així com:
si fos sultà, tindria tres dones, estaria envoltat de bellesa,
bla bla, però que si tingués tres dones, també.. hauria d'aguantar tres dones!

i a la segona part, ve a dir que si fos sultan...què faria, tres dones o una... si fos sultant, es quedaria solter!


Però a mi aquestes ganyotes que fan em diverteixen molt!!!

Patacada

Ahir va ser la primera vegada que vaig caure a la neu (dues vegades), després d'uns quants mesos ja a aquesta ciutat

Resulta que des de primera hora del matí que nevava i nevava sense parar i en poca estona tot va quedar cobert de neu. El problema no és la neu, sinó que el dia abans havia plogut, i amb el fred, a sota la neu, hi havia una capa de gel. Bé

Vaig dinar sopa, ara menjo moltes sopes perquè em fa il·lusió escurar aquells bols que posen al menjador de la residència, de segon puré de patates i un kotlet (bola de carn) amb formatge a dins. De postres res, perquè no tenia gaire gana. Després ens avorríem tots plegats, volíem anar a visitar una cosa de boiards, però els dimarts tanquen. Així que com que havia nevat molt vam sortir a passejar per la neu i a fer-nos fotos

Era caminar per damunt d'una capa de gel sense veure el gel, per tant amb moltes possibilitats de patinar. Però jo anava amb compte i no queia. Després va acostar-se un noi coix que caminava amb dues crosses (aquí hi ha molta gent coixa, molta) i com que va relliscar per culpa del gel, amb l'Arnau li vam dir si necessitava ajuda i com que ens va dir que "sí, siusplau, sí!!!", el vam agafar un per cada braç i mica en mica vam desfer el camí de la universitat. No era tan fàcil, amb el gel amagat sota la neu, les crosses encreuant-se amb els nostres peus, fent força per aguantar el noi, o sigui que el final, de cop, ens vam trobar els tres asseguts damunt la neu. I vaig pensar, mira quina primera senyora caiguda damunt la neu

Més tard vam anar al centre. L'Aleksei havia conegut l'Olga a la festa de disfresses de l'edifici central de l'MGU (d'on ens van fer fora a mi i a la Sandra perquè no anàvem prou mudades -amb samarreta i texans, què més que això??-, i quan hi vam tornar, amb faldilla, ulls pintats i paper de vàter dins dels sostenidors, ens van dir que no podíem passar), i com que l'Olga estudia espanyol i francès, ens va dir que siusplau siusplau, que primer ells anirien els dos al cinema a veure Avatar i que després tots junts aniríem al centre perquè la noia pogués practicar espanyol i francès amb nosaltres. D'acord. Vam anar fins okhotni riad a veure la plaça roja nevada, els pares noels, els arbres de nadal (es passen en abundància, quants n'hi ha, un a cada racó!), la neu damunt de les taules on hi venen dvds i calces i guants, i damunt dels cotxes que portaven massa estona aparcats, i damunt de l'església bonica de Sant Basili! Però la plaça roja estava tancada i vam agafar el metro fins a Txisti Prudi (чистые пруды) perquè l'Aleksei deia que hi havia un pub anglès i hi volia anar. L'Olga portava una flor a la mà (quantes flors regalades en aquest país, que bonic!) i s'agafaven de la mà i es deien coses a l'orella com els més enamorats del món. I es van conèixer abans d'ahir! (literalment) i no estan enamorats, però l'amor i les cites i les relacions entre home i dona a Rússia em sembla que són una mica així. No vam trobar el bar que buscàvem, però sí un altre, una espècie de forat amagat en una cantonada, on menjar era molt car, o sigui que vam prendre cafè i te, i en sortint ens vam comprar un shaurma (doncs ara no recordo com es diu això en un altre idioma que no sigui el rus, vaja, un kebab d'aquells guarros!!) i anar tirant

Després tornant, ens vam despistar i el marxrut (un autobuset que li pots dir: para't aquí) va passar de llarg la universitat i vam haver de caminar uns metres a peu. Hi havia tantíssima neu que em vaig posar a córrer fins que un peu (i l'altre no) va patinar i em vaig quedar fent l'espagat damunt la neu (segona patacada, segur que ja us n'havíeu oblidat, que ahir vaig caure dues vegades!)

Més a la nit vam mirar una pel·lícula, Brilliantovaia ruka (Бриллиантовая рука), del director Leonid Gaidai (Леонид Гайдай), que és un director clàssic de comèdies russes, pel que sembla (entre d'altres, Èlia, la d'Ivan Vassilievitx menaet professiu, que no és una pel·li qualsevol, sinó tot un clàssic d'aquestes contrades). Després vam mirar una introducció a un seguit de reportatges dels anys 90 i dels mafiosos que corrien per Moscou, Likhie devianostie (Лихие девяностые). Per cert, un consell útil, si voleu mirar pel·lis russes (sense subtítols, això sí), feu-vos un compte de vkontakt (com el facebook, però només hi ha que russos) i al buscador de dalt, poseu "по видеозаписям" (po videosapisiam), escriviu el nom de la pel·li i allà les tindreu, vualà! El mateix amb cançons, videoclips, en fi... tot

Després ens en vam anar a dormir

цирк (Circ)

fragment de la pel·lícula


de nou la cançó, amb la lletra traduïda a l'anglès

Pel·lícula tota famosa a Rússia, però que jo no n'havia sentit a parlar mai..... en plena època stalinista, com ja es veu. Una història d'amor sobre una actriu nord-americana que arriba a la URSS, s'enamora d'un artista de circ soviètic estupendu, ella té un fill negret que no és acceptat a estats units, però ja veieu que feliços canten tots en el primer vídeo... total que al final la senyora es queda a viure a la URSS

Cine

Ahir vam anar al cine a veure Tsar, que no crec que arribin a passar als cinemes catalans, però en fi, aquí us deixo el trailer amb subtítols en anglès,



El que més em va impressionar de tot plegat, és que cap dels russos que estaven amb nosaltres a la sala, no es va treure l'abric. No sé què ho farà, aquest costum de no treure's l'abric mai. Ni al metro, ni al supermercat, ni al cinema.... Només a dins de casa

Russalka, d'Aleksandr Petrov

(la sireneta, versió russa)

Княз Владимир / Rei Vladímir

és molt entretinguda, aquesta època de la història russa i cada rei té la seva llegenda.. l'Oleg i el cavall, l'Olga i els coloms, en Vladimir i la conversió al cristianisme.. Tot just estic començant a veure aquesta pel·lícula de dibuixos animats sobre en Vladímir, però es veu força bonica.. aviam

el rus no vol brindar pels alemanys com li demana l'oficial, i aquest li diu que ho faci, doncs, per la seva pròpia mort

(el que diu el rus del vídeo després de cada got de vodka):
-després del primer got, no menjo

-després del segon got, no menjo

La primera pel·lícula feta als Balcans

Feia dies que us ho volia ensenyar.... Aquí en teniu una escena

i aquí on ho vaig trobar

Regal de reis

oh, els reis els reis..

.. i què porten? una altra pel·lícula!
Lepa sela lepo gore, de Srđan Dragojević

Part 1
Part 2
Part 3
Part 4
Part 5
Part 6
Part 7
Part 8
Part 9
Part 10
Part 11
Part 12
Part 13


el mateix director de Mi nismo andjeli, que no he trobat ni subtitulada ni sencera..

Regals de Nadal

1. un munt de cançons la mar de xules que estan a la llista de la dreta, a sota d'on hi posa "Música!". Per trobar-ne més, només heu d'anar a www.last.fm i anar escoltant..

2. Ko to tamo peva, pel meu gust una de les millors pel·lícules que s'han fet per allà. Si us agrada el cinema d'en Kusturica, aquesta pel·lícula us entusiasmarà.. 

Que perquè és regal de nadal? Home, doncs perquè n'he trobat un bon tros al youtube amb subtítols en anglès, o sigui que la podeu mirar. Que la podeu? L'heu de mirar, què caram. La pega és que la pel·lícula no hi és tota, però n'han penjat els primers 60 minuts, que no és poc

Així doncs, feu-me cas, i disfruteu-la...

Part 2

Part 3

Part 4

Part 5

Part 6

Zavet! / (prometeme, d'Emir Kusturica)


Als cinemes de l'Hospitalet fan, cada setmana, una pel·lícula eslava. Fa dues setmanes va ser Zavet, d'en Kusturica, i aquest dimarts fan Aleksandra, de Sokurov



(he perdut el paper on ho tenia apuntat, adreça i tot, així que ho trobi ho posaré)

Transiberian

Com a bona propietària d'aquest bloq, me'n vaig anar a veure Transiberian

Vam haver d'asseure'ns molt a la vora de la pantalla, i esperava que així veuria grans paisatges siberians, russos macos venent coses, vladivostok i irkutsk i moscou..

.. però no

russos mafiosos, americans idiotes que s'acaben salvant, espanyols que diuen paraules en espanyol sempre que poden (de Barcelona, per cert), russos que venen coses, paisatges nevats, vodka i més vodka,..

un thriller normal, vaja. Però que passa al transsiberià. I se'ls-hi-envà molt la pilota tota l'estona als que han fet la pel·lícula (la tia aquella penjim-penjam de la porta, aquella escena dels cops de pal, l'altra amb les nines a la motxilla com si fos idiota....)



Per cert, la pròxima protagonista del Mai a la vida serà Rússia. Però ja ho tornaré a enllaçar quan toqui

Escoltant l'escena final de "La banda nos visita", m'han vingut ganes reforçades d'aprendre àrab (d'aquí uns mesos)


mola!



(no és aquesta la cançó que volia dir, però valdrà)