Resulta que, quan escrivia al bloq de menvaigabelgrad.blogspot.com, hi ha un post que no vaig penjar mai, i no sé perquè. Aquí el teniu (és llarg). És del 29 d'agost del 2008

"A en Dobri li agraden les russes tan com a mi els serbis i parlem d'aixo mentre bevem un cafe (un nescafe gegant congelat) a l'speak easy, un bar just a tocar de Trg Republika, i mirem tambe la gent com passa i la pluja que cau. Em diu que les noies russes sempre l'estimen molt, pero que els nois russos no h ha manera. Ell no entenia perque fins que una li va dir: clar que no els hi caus be, si estas sempre acompanyat d'alguna noia russa! Tot aixo m'ho explica perque d'aqui una estona ha de venir un noi rus (l'Anatoli/tolik) que, segons ell, es l'unic rus que coneix a qui cau be. De fet si que es molt simpatic, i em parla en rus i jo li intento parlar amb rus, pero que voleu, despres de dos mesos (gairebe dos i mig) d'inmersio serbia, el meu rus esta ves a saber a quin raco del meu cervell i dic Razumes?* quan vull dir Ponimaes?** (no tinc lletres ciriliques en aquest ordinador)

P.D al mig del post. M'he fet del facebook rus. Vkontakte.ru
meravellos el doblatge al rus


Perdoneu, ja segueixo. Amb el rus tambe arriba una noia serbia, i com que ja no plou i el rus ha arribat fa unes hores i marxa l'endema de Belgrad, el portem a fer una volta. Anem xinoxano fins a la kafana ?, que us trobareu a totes les guies turistiques, pero que es molt bonic i molt autentic i es menja molt be. Es la kafana mes antiga de tot belgrad i bla bla. De fet no voliem anar alla, nomes ensenyar-ho de fora, pero en Dobri veu que a dins hi ha uns seus amics, o sigui que entrem, seiem, demanem cerveses, rakija, kajmak i amanides gregues, mes coses de menjar que no en se el nom, i apa, ja hi som. Tot plegat es forca internacional, perque tambe hi ha dues noies franceses, una que treballa a l'embaixada i l'altra que te la parella serbia, la noia serbia i el rus que quan sortim de ? comencen a fer manetes, i a en Dobri que li agraden les russes i a mi que m'agraden els serbis, l'amor internacional flota a l'aire, i no es maco aixo..





Havent sopat anem cap a Kalemegdan tot passejant per Knez Mihail. Han omplert el carrer de banderetes de colors i fa molt de goig. Anem als diferents llocs de Kalemegdan on sabem que les vistes son mes boniques, pero l'aire esta una mica emboirat i no es veu gaire res. Despres baixem cap a les dues esglesietes amagades que queden a la dreta del parc (mirant al riu). Recordo que la primera nit que vaig ser a Belgrad, ara fara gairebe un any, en un altre viatge als Balcans, en Dobri em va portar a veure les esglesietes, que em van encantar, pero en aquests dos mesos aqui encara no les havia sabut trobar





Com que veiem que la serbia i el rus volen estar sols i jo no vull perdre l'ultim bus, amb en Dobri ens n'anem cap a casa. Li dic, ens hem de tornar a veure abans que marxi! Perque nomes em queden quatre dies, i el dia que vam anar a sopar i a visitar Kalemegdan amb el rus i la serbia i en Dobri va ser ara fa dos dies


*entens? (en serbi)
*entens? (en rus)"

Suposo que no el vaig publicar perquè no està acabat. I què més dóna

Hola

ja he tornat de Beograd

He tornat físicament, però el cap segueix allà i serà així per uns quants dies. De fet no he tornat del tot ni hi tornaré mai, allà no hi he deixat coses sinò que n'he començat. Mai m'havia posat tan trista a l'haver de tornar d'un lloc

Doneu-me uns quants dies més, que encara no sé pas on sóc

El meu barri de Belgrad es diu Karaburma. Karaburma denota els anys d'invasió otomana, ja que Kara significa negre en turc. En serbi negre es diu Crna. Com Crna Gora, que és Montenegro. Blanc es diu Beo. Com Beograd. La ciutat blanca. Però el meu barri és Karaburma, alguna cosa negre, perquè Burma no sé què vol dir

Karaburma queda al nord de Zvezdara. No sé què vol dir. De casualitat m'he adonat que a Zvezdara jo hi he estat. L'última nit a Belgrad. Amb el cotxe d'en Dobri vam anar a deixar a l'Irena a casa seva. Ella és de Montenegro, o sigui, Crna Gora. Vam aparcar davant d'un edifici d'unes cinc o sis plantes. Era de nit i fosc, tampoc m'hi vaig fixar. Crna Noć. L'Irena va baixar, ens vam despedir, i jo no tenia no sabia a quin lloc de Belgrad em trobava. I de casualitat m'he adonat que el pis de la Irena era a Zvezdara. O sigui que potser, venint del centre i anant cap a Zvezdara, vam passar per Karaburma

De Sant Antoni a Karaburma!

1. El viñarock és un festival increïble. Guarro, però increïble. Molt guarro, i al mig del putu desert, però increïble. Però anem al que anem. Kusturica Koncerta. Anava just darrere de Marea i just abans de Reincidentes. El concert de Marea va ser un dels millors i en Kusturica i TNSO, en la meva opinió, no van començar bé. No van començar bé perquè era molt difícil començar darrere d'un dels grups bèsties del cartell quan tu ets un dels més desconeguts. Crec que van triar, per ser la primera, una cançó massa balcànica i amb unes melodies massa turques. La gent estava desorientada. Però la segona.. La segona.. La segona va ser Unza Unza Time. I llavors tothom es va posar a flipar. La gent que no els coneixia es va posar a flipar. Els que sí els coneixíem també ens vam posar a flipar. I el concert va ser increïble. Gent em va dir que era el concert que se li havia fet més curt. Que s'ho havia passat genial. Que molaven molt. I tothom al meu voltant (i mira si n'érem, de gent) s'ho va passar genial, que aquestes coses a la cara

2. Tinc fotos tinc fotos tinc fotos del meu futur pis a Belgrad. És un edifici alt i quadrat, amb molts edificis alts i quadrats al voltant, i camps al davant i el Danubi a unes quantes passes. EL DANUBI A UNES QUANTES PASSES

mi casa..

3. I fem la presentació d'un bloq que acabo de descobrir gràcies a un comentari (hola Víctor), i a mi, a mi em mola eurovisió

em sembla que l'est d'europa té un encant entre cutre i vital que a l'oest no sé trobar... M'agradaria parlar de paradigmes i posar exemples clau que ho poguessin explicar, però la meva experiència no és tan gran com per atrevir-me a fer això. Si ara poso fotografies de Moscou, tothom estarà d'acord amb mi que no tenen res a veure amb les d'un poblet dels Balcans o alguna ciutat petita que hi hagi per Txèquia. Bé.. em sembla que sí tenen una cosa a veure: aquest encant cutre i vital.. Com a mínim, a Belgrad està claríssim que això hi és. Mireu, sinó

i ara que ja he dit la paraula clau (Belgrad), admeto que esperava que, com a mínim algú, en algun post, exclamés: uala! així que te n'hi vas.. Però sembla que ningú ha quedat massa impressionat

He rebut un parell de mails d'en Dobri, en un em diu que un dels meus flatmates és un estudiant de literatura i llengua sèrbia, o sigui que no podria anar-me millor, i em dóna telèfons i mails de tot de gent de Belgrad, no fos cas que em passés alguna cosa i no tingués a qui demanar ajuda. A més pràcticament m'ha aconseguit feina. I jo, sense moure un dit

o sigui que, durant dos mesos i mig, no sé pas si seré capaç de dormir cap dia. Les nits seran pel Sava i els dies per la ciutat



llavors no sé si tornaré farta de Balcans o en voldré més i més. Ja us ho diré quan en torni

en fi, tot plegat només era per enredar-vos una mica i perquè mireu les fotos amb una mica més de calma, que trobeu a Belgrad aquest encant cutre i vital i que us n'enamoreu perdudament

elis elis

Des de Belgrad

Primer, posa la música




Tot és blau-cel i la mà es difumina a la punta del meu braç. El bellugo fent crol, fent la granota, o algun altre estil de natació que desconec, sempre els confonc. El cas és que el braç surt del blau-cel fent un angle recte i la mà difuminada entra al blau-cel sense gairebé moure l'aigua. Un nen s'acosta a la corda que separa els carrils cada vegada que passo per la seva vora. Gospođa! crida quan passo pel seu costat, i mou els peus i em fa oscil·lar i el braç no em surt fent angle recte. La tercera vegada que m'ho diu, em bellugo per sota l'aigua com si fos un peix -una sirena- i li faig pessigolles a la panxa. Sento que el nen riu a través del tel de l'aigua i ja no em crida més Gospođa!
Després vaig als vestidors. Hi ha tot de senyores amb els pits penjants i la goma de les calces blanques per sobre el melic. En aquest moment, mentre una dona es passa la tovallola per sota una cuixa, em pregunto qui va ser el primer que va relacionar els vestidors de dones amb l'erotisme
Surto del gimnàs i l'aire m'enganxa el cabell moll a la pell


El meu pis està a Beograd, a Novi Beograd. No és gaire gran i té la barana de l'escala de color vermell. És molt enlaire i des de la finestra es veu el Danubi. El sol es pon a la meva esquena i des de Kalemegdan el miren i s'enamoren. El pis ni m'agrada ni em desagrada, no està malament i tampoc està bé. El primer que vaig pensar, quan vaig veure el bany, va ser que hauria de comprar una cortina per la dutxa. No entenc quin problema té, la gent dels Balcans, amb les cortines de les dutxes. En compraré una de colors, blau-cel, amb papallones taronges i roses i verdes. Miraré el Danubi cada dia quan em desperti. El Danubi o potser el Sava. Faré lliscar la mà per la barana de color vermell mentre pujo cap al meu pis de Novi Beograd, a Beograd


El sol s'acaba de pondre i jo camino cap a la feina, en un bar-vaixell ancorat a l'illa que hi ha al mig del Sava. Em passaré la nit omplint gots de rakija, vodka, viski sa coca cola, malibu s ananasom. O tornaré a casa mentre el sol es pon, després d'haver-me passat la tarda servint kafu i kafu s mlekom, coca cola i sok ananasa. Tant se val


Mentrestant segueixo a Barcelona. Mentrestant, de Belgrad, en miro el mapa. Mail per aquí, mail per allà, aviat sabré exactament què vaig a fer-hi, a Belgrad, i a on viuré, de Belgrad, i quin dia vaig i quin dia en torno, de Belgrad

649 posts

No sé exactament perquè ho vaig decidir. Però ara ja és segur. A mitjans de juny me'n vaig a Belgrad i no en torno fins a principis de setembre

i per ara no avanço res més. Així ho fem tot més emocionant, no?


JA IDEM U BEOGRAD LETOM
(nervis nervis)

i mentrestant, segueixen els plans per anar a treballar a Belgrad aquest estiu

A l'oficina jove de barcelona em van donar el telèfon del consulat serbi a barcelona, però telefònica em va informar amablement que aquest número ja no existia. Llavors vaig trucar directament a l'ambaixada de madrid, però havia de triar entre un munt d'opcions (economia, secretaria, no sé què més), em vaig posar nerviosa i vaig penjar el telèfon

Això fa una setmaneta i poc. Ara he rebut un mail d'en Dobri, el meu amic de Belgrad
Em diu que el més pràctic seria que busqués feina a un bar o un club nocturn (com a camarera, especifíca). He treballat ja en un bar, i he treballat molt de cara al públic, i m'agrada i més si sóc a Belgrad.. Diu que tampoc serà un gran problema, no parlar molt bé el serbi. El problema està en que, de moment, no el parlo en absolut. Sé dir Ja sam dobro, que vol dir que "estic bé". En fi. No seré la primera ni l'última persona que va a un país sense parlar l'idioma, no fotem. També em diu que no esperi guanyar gaires diners, però això tampoc és un problema. No vaig pas a Sèrbia a fer-me rica
Servir rakija en un dels bars-vaixells ancorats al Sava? Pagaria, per fer això! Pagaria!
Que no m'esperi guanyar més de 300 euros al mes. Va bé. Que es pot trobar alguna habitació per 100-150 euros. Va bé. Que passi de trucar a ambaixades i polles. Que quan arribi allà, em vagi a inscriure a la policia, que no demani cap visat de treball ni res, que és massa complicat i massa car. Si volgués treballar com a professora d'universitat, potser sí.. però pel que vull fer.. O sigui que suposo que li farem cas

També diu que gràcies per escriure-li "Tvoja lepa Srbija". Ah sí, també sé dir això, en serbi. Vol dir "la teva bonica Sèrbia". I que preguntarà a algun dels seus amics filòlegs-hispànics si volen fer intercanvis lingüístics



Només queda, doncs, començar a mirar dates. Que sí que sí, que me'n torno a Belgrad

Sóc a classe de Lingüística, per exemple. Sempre sec al mateix lloc, perquè la taula (si és que es pot considerar una taula, allò) del costat té una marca damunt la fusta que sembla feta amb una planxa de les antigues. Sí, aquest és el motiu principal per seure en aquella cadira. A Teoria de la literatura també sec sempre al mateix lloc perquè la meva cadira és l'única llisa, les altres tenen unes barres de fusta molt incòmodes
Bé, doncs sóc a classe de Lingüística, al meu lloc de sempre, i parlem dels indoeuropeus. Que van venir, amb les seves pells i el seu cabell brut i les dents mal posades, d'algun lloc entre els dos mars. I al cap se'm dibuixa, en algun punt indeterminat entre els meus ulls i el fragment de cervell dedicat a dibuixar coses, el mapa que correspon a aquella zona del món, la diagonal que fa cap a la dreta, les línies frontereres dels països a l'actualitat, una ratlla d'una serralada que també va en diagonal cap a la dreta, fins i tot se m'apareixen escrits en lletra d'impremta els noms dels dos mars, les inicials en majúscula i la resta en minúscula, en línia recta damunt les aigües blau-cel
Això mola molt

Després tinc classe d'italià i el professor ens parla en italià i em sembla que vaig a classe ben bé per sentir parlar en italià. Si no sento parlar l'italià, l'enyoro. Pensava l'altre dia quin és el meu país preferit. Perquè de la mateixa manera que tinc un riu preferit (el danubi), una serralada preferida (els balcans) i un mar preferit (el negre), no tinc un país preferit. No puc escollir entre Sèrbia, Bòsnia-Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Albània, Macedònia o Bulgària. No puc escollir entre Txèquia, Eslovàquia, o Polònia. No puc escollir entre Rússia, Bielorússia o Ucraïna. Però sí que podria escollir, sense cap mena de problema, entre espanya, portugal, frança, anglaterra, alemanya, àustria, hongria, suïssa, noruega, etcetcetc -poseu aquí la resta de paísos del món, encara que només n'hagi citat d'europeus-. I escolliria itàlia. Itàlia és, amb diferència, el país del món on m'hi he estat més temps -després de catalunya-. I per alguna cosa serà. Itàlia mola

Al vespre el meu company de viatge a Eslovènia em diu per missatge que s'ha trencat el peu. Dos dies més tard (avui) el truco i no és res, un esginç que es va fer en un assaig, se li va quedar el peu clavat a terra i li va caure al damunt tot el pes del seu cos, però que per la setmana que ve segurament ja estarà

L'endemà al matí me'n vaig a demanar informació. Em diuen que bé, que allà, com a molt, em poden buscar la web de l'ambaixada de sèrbia. Però que segurament, per anar-hi menys de tres mesos, no em cal res especial. Que truqui a l'ambaixada o al consulat de barcelona. Després volto pel Raval fins que trobo la llibreria Central i alguns llibres que no pretenia encara trobar-me, però que ja que me'ls he trobat, me'ls autoregalo

I paesi tuoi. Cesare Pavese
Malá Strana. Jan Neruda
Paisaje pintado con te. Milorad Pavic

lalala

A vegades em passen coses pel cap, així, com un rampell i dic, vinga va!

Més que rampells, són decisions que em venen de cop i m'autodic: doncs sí, faré això, ja està decidit

Llavors em poso a moure fils

Aquest dimecres vaig tenir un d'aquests rampells, decisions, instants-que-se-me'n-va-el-cap, n'hi podeu dir com vulgueu, i em vaig posar a moure fils

De fet, aquest cop en tenia dos, i vaig estirar el primer, humilment i espantadeta, i sobretot, dient que no volia que se sentís en cap compromís, que només preguntava per, ai vés, preguntar
Però hi ha persones realment meravelloses.. bé, ell és meravellós. Ja ho vaig dir en el seu moment: me'n vaig enamorar als tres minuts d'haver-lo conegut, i no va ser perquè sí. És que ja en tinc resposta

Diu que trobarà alguna cosa per mi. Que fins i tot em puc estar a casa seva una temporadeta, si molt m'apures. Que li especifiqui a quina època hi vull anar, exactament quant temps, i de què vull treballar

Hi aniré.. no hi aniré.. no serà pas per falta de ganes. La setmana que ve aniré a informar-me sobre com t'ho has de muntar, per residir i treballar fora de la comunitat europea. A Belgrad, concretament. Tot l'estiu, si déu vol

(lalala)


(que sí que sí, que no és conya. I no és conya perquè, tal i com passa amb les decisions que em venen com un rampell i agafo com a fils conductos de la meva vida, aquesta només depèn de la meva persona. I aquestes són les que faig)