R.U.R.

Fa un parell de dies m'estava llegint l'obra de teatre R.U.R. de Karel i Joseph Čapek, del 1921, que és on apareix per primera vegada la paraula "robot" i hi diu

EMMA (Silabeando): «Re-be-li-ón en Ma-drid contra el Go-bi-er-no. La in-fan-te-ría ro-bot dispara contra la multitud. Nueve mil muertos y heridos.»

Quina sort que encara no hi ha infanteria robot

Dues paraules que venen del txec i que no ho hauríeu dit mai:

Robot (aquest sí, perquè R*B*T*, en moltes llengües eslaves, sona a "treballar") i

Pistola

sí sí, no dic mentides!

Premis Nobel de la Pau

1975 - Andrei Dmítrievitx Sàkharov (nascut a Moscou, Rússia)

1979 - Mare Teresa de Calcuta (nascuda a Skopje, Macedònia)

1983 - Lech Wałęsa (nascut a Popowo, Polònia)

1986 - Elie Wiesel (nascut a Sighetul Marmaţiei, Romania)

1990 - Mikhaïl Gorbatxov (nascut a Privolnoye, Rússia)

1995 - Joseph Rotblat (nascut a Łódź, Polònia)

Premis Nobel de Literatura

1905 - Henryk Sienkiewicz (nascut a Wola Okrzejska, Polònia) .. us sonarà Quo Vadis

1924 - Władysław Reymont (nascut a Kobiele-Wielkie, Polònia)

1933 - Ivan Aleksèievitx Bunin (nascut a Vorónej, Rússia)

1958 - Borís Leonídovitx Pasternak (nascut a Moscou, Rússia) .. us sonarà Doctor Givago

1961 - Ivo Andrić (nascut a Dolac, Bòsnia-Hercegovina)

1965 - Mikhaïl Aleksàndrovitx Xólokhov (nascut a Kruilin, Rússia)

1970 - Aleksandr Isaièvitx Soljenitsin (nascut a Kislovodsk, Rússia)

1978 - Isaac Bashevis Singer (nascut a Leoncin, Polònia)

1980 - Czesław Miłosz (nascut a Šeteniai, Lituània)

1984 - Jaroslav Siefert (nascut a Praga, República Txeca)

1987 - Joseph Brodsky (nascut a Sant Petersburg, Rússia)

1996 - Wisława Szymborska (nascuda a Bnin, Polònia)

.... i prou, per avui

** els noms dels paísos són els d'on es troba la població/ciutat actualment, sinó ens hauríem començat a embolicar amb comprovacions de que si és URSS, Imperi Austrohúngar, Iugoslàvia..

Europa eslava i la seva literatura

Per començar bé l'any...

1. Dimarts 20 de gener
La tragèdia de la cultura a Rússia: La paraula empresonada i El último bolchevique

2. Dimarts 27 de gener
Tolstoi o Dostoievski; camí de la raó o camí de la passió? i El arca rusa

3. Dimarts 3 de febrer
Milan Kundera: entre Praga i París i Iluminación íntima

4. Dimarts 10 de febrer
Marina Tsvietàieva, un esperit no-presoner i Sacrificio

5. Dimarts 17 de febrer
La imatge d’Europa des dels seus marges orientals: Andrich, Crnjanski i la literatura contemporània a Sèrbia

6. Dimarts 24 de febrer
Experiència polonesa a través de la poesia i La doble vida de Verónica

Bé, no?

Eurovisió 2008

Els meus pares no poden fer res més que sacsejar el cap tràgicament mentre miro la semifinal d'eurovisió per internet (ara canta la república txeca). La república txeca era molt bona fent animacions per nens, perquè, pel que tinc entès, poca cosa més podien fer, i per això es van especialitzar en animació

Ara Bielorússia. Molaria que passés. Bielorússia! Fa molt que no apareix a les notícies, Bielorússia, i no sé com deuen estar

Ara els croats, que canten amb croat. Haurien de cantar, cada país, amb el-s seu-seus idioma-es oficial-s. Mola moltíssim, la cançó que està cantant croàcia. Així haurien de ser totes

I no sabia que els colors de la bandera de Bulgària fossin iguals que els de la italiana! Veieu, ara Bulgària molaria molt més que cantés amb amb búlgar, amb un cor de dones búlgares de fons o alguna cosa així

Geòrgia geòrgia, ets bonica i tens els ulls clars (tampoc mola, aquesta)(quants països representa que canten? quan s'acaba això?)

que bé que facin cançons curtes

i em pregunto perquè Malta canta una cançó que es diu Vodka i van dient "na zdorovie!". L'altre dia, van portar-li un sovenir de Malta a una amiga. Uns maltesers. Oh, sabieu que Malta no està format només per una illa? Que en són tres!!

uee, la de xipre ha dit "hvala" :)

que arxibonica la bandera de Macedònia. És la meva preferida de totes les banderes del món mundial

oh, està parlant una iaiona que va guanyar eurovisión (la primera, crec), i ha dit que li agradava molt sèrbia i.. bulg.. is it bulgar.. ? no, bulg.. eh.. oh, Belgrad
i els dos presentadors -pobrics- se l'han mirat amb cara de circumstàncies i han mig somrigut

m'he entretingut. Ja acaben? Mireu això

Ueee, i ara han ensenyat un video petitonet amb imatges de la bonica Sèrbia..

Història de Txèquia

La República Txeca, com potser sabeu, està formada per dues parts. Bohèmia (capital Praga) i Moràvia (capital Brno). I sabeu com es diu Bohèmia en txec? Txèquia. Ho trobo molt graciós, això

Anem a fer una història molt resumida de Txèquia, però és que no us la puc ampliar més perquè no en sé més

Comencem que per allà voltant hi tenim tribus germàniques, cèltiques i d'altres variades (huns, sàrmates, àvars, etcetc), i al segle 6 hi comencen a arribar els eslaus, xino xano, en la seva gran migració, i fan la primera confederació eslava (la de samo), per allà al segle 7. Al 9 es fan dir La Gran Moràvia i es cristianitzen. Això és més o menys estable (encara que crec que canvia el nom) fins que Àustria s'ho fa seu

Al s15 apareixen els hussites i unes guerres que duren fins al s17. Blablabla

Avui, ja ho veieu, la inspiració em falla

...

ostres tu! En Jan Neruda està molt bé. I mira que tinc molta mania a Pablo Neruda..

Però és que en Jan Neruda (en Neruda original, de fet) no té res a veure amb en Pablo Neruda, perquè en Jan és dels escriptors que a mi m'agraden. Senzills, de conte curt, amb un toc d'humor i una petita reflexió que tampoc importa gaire, persones petites que passegen per Praga, que tenen les galtes vermelles o les galtes xuclades, el cabell gris i barba o no barba, que s'enfilen per les teulades, o passegen pels parcs, i es moren i s'asseuen a la taverna i no es parlen durant anys i després tornen a parlar, i el que escriu ho mira i ho comenta, i no hi ha ni pensaments psicoanalitico-sentimentals, ni llargues i aferrissades descripcions, ni res, contes de taverna, en tal que era així va fer això, contes d'aquests, que són els que a mi m'agraden més

Venen ganes d'anar a passejar per Praga, vaja


Jolin, és que els txecs s'han passat mitja història escrivint, per collons ho han de fer bé


i després si hi penso parlarem d'en Hašek

-porto un parell de setmanes molt lectores-


1 2 i 3

Devoro una enorme quantitat de pàgines escrites cada dia
Un cop, una persona, em va dir que el nostre problema era que estàvem enamorats de les paraules, encara que ens fessin mal
Un paper amb una paraula escrita al damunt era la cosa més meravellosa que podíem tenir a les mans, i la cosa més sagrada que podíem intercanviar, i quan ell -la persona- passava els ulls per damunt les paraules que li havia escrit -jo-, la intensitat es multiplicava per mil, jo el mirava fixament per veure els canvis damunt la seva cara, esperava un canvi a la seva cara darrere cada paraula que li havia escrit, més que el que hauria esperat si li hagués dit amb la veu
Un amic de tan en tan em diu -cada cop que m'enamoro, de fet- que jo m'enamoro del que escriu, no de la persona que ho escriu. No sé, no sempre té raó, però tot sovint sí

Un llibre és la cosa més bonica que hi ha. Potser només és equiparable a una enorme muntanya vista des de lluny, que és el més bonic que un pot veure. Però són coses boniques de manera diferent

Ah. Tot aquest discurs ve per culpa de
Una solitud massa sorollosa,
de Bohumil Hrabal


És d'aquells llibres que, si adores les paraules i te'l llegeixes en el moment adequat, fan

PLAS! i et quedes amb la boca oberta






PLAS!

Em sembla que no he recomanat mai cap pel·lícula

Vale, doncs ho faig

Kolja

(diu coses com: els russos aneu de superpotència i no sabeu ni dir la X -i aquí feu el so de joder-)

No, no vaig insistir prou

Les aventures del bon soldat Svejk

i ara en diré coses variades i deslligades unes de les altres, perquè me l'estic rellegint i em ve de gust dir-ne coses

Svejk és el típic anti-heroi, un tiu grassonet, que ja va per els quaranta i segurament els passa, borratxo, xerraire.. però te l'estimes i adores perquè, a diferència d'altres anti-herois, no se'n surt de les situacions amb l'enginy, sinó per la seva bondat, inocència i, sovint, perquè consideren que és un inútil
Sí, Svejk no és un "bon soldat" pel seu valor demostrat al camp de batalla, per la força amb què aguanta l'arma, per les seves encertades decisions quan es tracta d'elaborar estratègies militars.. Svejk és un bon soldat perquè, cosa que li demanen els seus superiors que faci, cosa que fa. És més, està convençut que és estupendu fer allò, que l'exèrcit és una meravella, que les presons són una meravella, que la justícia és una meravella, que l'emperador és una meravella. Clar que tampoc el veureu mai estressat per complir una ordre. Ja ho fa, sí, però si s'ha d'aturar a prendre una cervesa, ho farà

Diries que no actua mai de mala fe, però prou que veus com enganya la gent per vendre-li gossos petaners com si fossin de raça, i d'altres coses que, bé.. és que l'svjek mola

És un personatge xerraire, se'n va constantment d'un tema a l'altre, donant la mateixa importancia a la mort de l'arxiduc Ferran i a un tiu que se'l va emportar la policia perquè no podia pagar a la taverna, tot té el mateix valor dins la frase, és un llibre fet d'anècdotes, de comentaris
Per culpa d'això molts cops el tenen per un dissident, un rebel,.. per massa xerraire, simple, continuament consideren la seva sinceritat com 1.idiotesa, 2.falta de respecte, cosa que fa que es passi la novel·la sencera entrant i sortint de la presó

Ah, i de què va el llibre. El llibre se situa a la primera guerra mundial. De fet, comença amb l'assassinat a Sarajevo. Svejk, que va ser expulsat del servei militar per idiota (de fet, és un "idiota oficial"), estima la seva pàtria austro-hungara, entra a la sala de la presó on l'interroguen exclamant "bona tarda tinguin, senyors!", considera que el pobre emperador ja ha patit prou com perquè ara els turcs (segons les seves teories) li matin l'oncle Ferran a trets com si fos un gos, i no pas d'un infart perseguint velles que busquen bolets, cosa molt més digne (paraules textuals, sí), i que si s'ha de lluitar per l'imperi austrohúngar, es lluitarà. I malgrat el llibre passa durant la primera guerra mundial i parla de la guerra, aquesta sempre queda molt de rerefons, de fet ell mai arriba al front de batalla, si no és perquè el detenen, és perquè es perd pel camí, o el fan presoner perquè s'ha vestit amb un uniforme rus. De tant en tant creua algun territori on s'hi troben restes de cadàvers, roba estripada penjant dels arbres, però poca cosa més, sempre és de fons

L'argument, doncs, és molt simple: l'Svejk vol anar a lluitar, però no hi ha manera


Res, res, paro....

copiaré, però, el primer paràgraf. Perquè les aventures del bon soldat svejk és, sobretot, un llibre que fa molt de riure. Però molt

1. El bon soldat Svejk intervé en la guerra mundial
- Així, ens han matat en Ferran - va dir la mestressa al senyor Svejk, que, un cop declarat idiota per la comissió mèdica militar, havia abandonat el servei i vivia de la venda de gossos, uns horribles monstres híbrids per als quals inventava falses genealogies.
Tret d'aquesta ocupació, patia de reumatisme i en aquell moment precís s'empastifava els genolls amb un liniment camforat.
- De quin Ferran parla, senyora Müllerova? - va preguntar Svejk sense deixar de fer-se massatges als genolls -. Jo en conec dos, de Ferrans. L'un és criat de l'adroguer Prusa, aquell que una vegada es va empassar per equivocació una ampolla de pomada per als cabells, i també conec un tal Ferran Kokoska, que recull merda de gos. El món poc hi perdria sense cap dels dos.


i segueix amb aquest ritme. No és complicat, passes l'estona estupendament bé i tanques l'última pàgina amb una llagrimeta a l'ull esquerra de tant de riure i amb una llagrimeta a l'ull dret de tristesa perquè ja s'ha acabat el llibre


Us podria parlar de molts altres llibres. Però l'Svejk es mereix un post i un altre post i un altre i un altre i un altre


LLEGIU-VOS EL PUTU LLIBRE

(o que aixequi la mà qui se l'hagi llegit i estigui d'acord amb mi)

Citant Svejk, però aquest estil d'humor és el que més em fa riure.. Humor escatològic, parla de lavabos i de caques.. Llegiu-lo, feu-me cas, ja que m'he pres la molèstia de copiar-lo....
Situeu-vos a la primera guerra mundial, un comboi del bàndol dels austro-hungars es dirigeix cap al front per combatre i en el fragment que ve a continuació està aturat a l'estació de Budapest, esperant noves ordres

Quan el capità Ságner li va voler presentar l'informe, el general va fer un gest de deixar-ho córrer.
- El seu comboi no està en ordre. El seu comboi no dorm. El seu comboi hauria de dormir. Quan es troben a l'estació, el comboi ha de dormir a les nou com en el quarter.
El general parlava lacònicament:
- Abans de les nous, els soldats han d'anar a les latrines darrere l'estació, després se'n van a dormir. En el cas contrari embrutarien les vies. Entesos, capità? Repeteixi-m'ho. O no, no m'ho repeteixi i faci com li dic: tocar alarma, enviar els soldats a les latrines, tocar retreta i a dormir. I controlar si tothom dorm. Al que no dorm, càstig! M'explico El sopar es reparteix a les sis.
Parlava d'alguna cosa que pertanyia al passat, que ja no existia, que s'havia evaporat vés a saber on. El general estava allà com un fantasma del regne de la quarta dimensió.
- Distribuir el sopar a les sis - continuava mirant el rellotge, que marcava les onze i deu de la nit-. A dos quarts de nou alarma, cap a les latrines a cagar, després anar a dormir. Per sopar, a les sis, gulasch amb patates en lloc de cent cinquanta grams de formatge gruyère.
El capità Ságner va ordenar tocar l'alarma. El general va inspeccionar les files, caminava amunt i avall amb els oficials i no parava de parlar d'una manera com qui es dirigeix a una colla d'imbècils que no entenen el que els diuen. Mentre parlava els ensenyava les agulles del rellotge:
- Also, sehen Sie. A dos quarts de nou cagar, mitja hora més tard dormir. Això és més que suficient. De totes maneres, en aquesta època els soldats fan de ventre més aviat líquid. Sobretot dono molta importància al dormir: dóna força per a les marxes. Dins del tren cal descansar. Si no hi ha prou lloc en els vagons, els soldats dormen per torns. La tercera part s'estira amb tota comoditat i dorm de les nou fins a mitjanit. La resta es queda dreta i els mira. Després els qui han dormit fan lloc al segon terç, que dorm de mitjanit fins a les tres. L'últim terç dorm de tres a sis. Aleshores es toca diana i tothom es va a rentar. Durant el viatge no-sal-tar-del-tren! Posar patrulles perquè els soldats no-sal-tin-del-tren! Si l'enemic trenca una cama a un soldat -va dir copejant-se la cama-, això és una cosa lloable; en canvi, lesionar-se saltant del vagó en marxa és una cosa que mareix càstig
[...]
- Enviï'ls tots una altra vegada als vagons - va dir el general al capità Ságner -. Com és possible que no hagin rebut res de sopar? Tots els combois que passen per aquí han de sopar. Aquesta és una estació d'avituallament. És indispensable. Això forma part d'un pla.
El general ho deia amb una seguretat fèrria; això significava que, com que ja eren les onze de la nit i el sopar s'havia d'haver servit a les sis, no hi havia cap més remei que deixar el tren estacionat durant tota la nit i durant tot el dia fins a les sis de la tarda per rebre gulasch amb patates.
[...]
El general va fer un gest d'aprovació am el cap i va observar que decididament la situació anava millorant. Al començament de la guerra tot havia estat molt pitjor. Les coses no sortien a la primera, calia tenir experiència pràctica. La teoria no feia res més que frenar la pràctica. Com més durés la guerra, millor funcionaria tot.
- Puc donar un exemple pràctic - va dir el general, entusiasmat d'haver descobert alguna cosa nova -. Fa dos dies, els combois que van passar per l'estació de Hatvan no van rebre pa; a vostès, en canvi, els en donaran demà. I ara, anem al restaurant de l'estació.
Un cop allà, el general vinga a parlar de la latrina, afegint que era molt lleig veure aquella mena de botifarres a tot arreu a les vies del tren. Mentre deia això, menjava un bistec i tots tenien la impressió que mastegava una d'aquelles botifarres de què parlava.
El general insistia tant en les latrines com si en depengués la victòria d'Àustria.
Respecte a les novetats d'Itàlia va declarar que l'indiscutible avantatge de la campanya italiana rau precisament en les latrines.
La victòria d'Àustria sortia de la latrina.
Per al general tot era senzill. El camí cap a la glòria bèl·lica residia en aquesta recepta: "A les sis, els soldats reben gulasch amb patates, a dos quarts de nou la tropa fa caca a les latrines i a les nou va a dormir. Davant d'un exèrcit com aquest, l'enemic fuig espantat".

Hahahahahahaahah. Tatataxan!!!! És o no és un llibre fenomenal?

Les aventures del bon soldat Švejk

Les aventures del bon soldat Švejk

Les aventures del bon soldat Švejk

Les aventures del bon soldat Švejk

Les aventures del bon soldat Švejk

Les aventures del bon soldat Švejk

Quin llibre us heu de llegir?

Les aventures del bon soldat Švejk, de Jaroslav Hasek

- Bé, què li passa a vostè, Svejk? - va preguntar el jutge d'instrucció després d'haver inscrit el telegrama en les actes - Què ha fet? Ho vol confessar o s'esperarà fins que estigui redactada l'acusació contra vostè? No podem continuar així. No cregui que compareixerà davant d'un tribunal on l'investigaran uns civils estúpids. Compareixerà davant d'un consell de guerra reial i imperial. L'única manera de salvar-se d'una condemna estricta i justa és que vostè mateix ens ho confessi tot.

Quan havia perdut el material de l'acusat, el jutge d'instrucció Bernis seguia un mètode particular. Com es veu, en el seu mètode no hi havia absolutament res d'especial i per això no ens pot estranyar que els resultats d'aquesta mena d'investigacions i interrogatoris fossin nuls en tots els casos.

El jutge Bernis es creia sempre tan perspicaç que, sense tenir cap material de l'acusat, sense sabeer per què l'acusat estava detingut i tancat a la presó militar, observant el comportament i la fesomia de l'interrogat deduïa el motiu pel qual l'havien tancat a la presó militar.

La seva sagacitat i el seu coneixement dels homes era tan gran que un gitano estava tancat a la presó militar per haver robat unes quantes dotzenes de roba interior (treballava en un magatzem), el va culpar d'un delicte polític, d'haver parlat amb uns soldats sobre la creació d'un estat independent que estaria format pels països de la corona de Bohèmia i per la nació eslovaca, encapçalat per un rei eslau.

- Tenim documents d'això - va anunciar al gitano infortunat -, no té cap més remei que confessar a quina taverna va cometre el delicte, de quin regiment eren els soldats que l'escoltaven i quan va ser.

L'infortunat es va inventar la data, la taverna, el número del regiment al qual pertanyien els seus presumtes interlocutors i, quan s'acabà l'interrogatori, senzillament va fugir de la presó.

Les aventures del bon soldat Svejk, Jaroslav Hasek

Una meravella, ja en sentireu parlar en aquest bloq, ja.... De nivell comparable, i de sobres, amb Un pont sobre el Drina i la Guerra de les Salamandres

Estudiaba en la academia de pintura, pero no le estaba permitido pintar como Picasso. Era una época en la que se cultivaba obligatoriamente el llamado realismo socialista y en la escuela se fabricaban retratos de los gobernantes comunistas. Su deseo de traicionar al padre quedó insatisfecho, porque el comunismo no era más que otro padre, igual de severo y de estrecho, que prohibía el amor (era una época puritana) y a Picasso. Se casó con un mal actor de un teatro de Praga sólo porque tenía fama de gamberro y les resultaba inadmisible a los dos padres.
Después murió la madre. Al día siguiente de su regreso a Praga, tras el entierro, recibió un telegrama: el padre no había podido soportar el dolor y se había suicidado.
Le remordía la consciencia: ¿era algo tan ruin que papá pintase floreros con rosas y no le gustase Picasso?¿Era tan digno de reproche que tuviese miedo de que su hija volviese a casa, a sus catorze años, embarazada?¿Era tan ridículo que no fuese capaz de seguir viviendo sin su mujer?
El deseo de traicionar la invadió de nuevo: de traicionar su propia traición. Le comunicó al marido (ya no veía en él a un gamberro, sino tan sólo a un borracho importuno) que lo abandonaba.
Pero si traicionamos a B, por cuya causa habíamos traicionado a A, de eso no se desprende que nos reconciliemos con A. La vida de la pintora divorciada no se parecía a la vida de sus padres traicionados. La primera traición es irreparable. Produce una reacción en cadena de nuevas traiciones, cada una de las cuales nos distancia más y más del lugar de la traición original.

La insoportable levedad del ser, Milan Kundera

La guerra de les Salamandres

La guerra de les Salamandres, de Karel Capek, és un llibre de la ciència ficció que a mi m'agrada, d'aquella que dius "no ha passat això, però podria haver passat". Potser es podria comparar amb 1984, però a mi em sembla que 1984 és més una metàfora i La guerra de les salamandres no tant. Vull dir, 1984 està feta amb elements que tenim ara, però en exagerat. La guerra de les salamandres seria de veritat si hi hagués un element que no existeix: les salamandres. No sé si m'explico gaire. Realment acaba sent una metàfora, però construïda d'una altra manera que 1984. 1984 et deixa molt mal rollo a dins. La guerra de les salamandres no tant, perquè no hi ha salamandres que puguin provocar el que explica el llibre, però és igualment un llibre genial. I segons com, te'l pots llegir com qui llegeix una novel·la per passar l'estona, o llegir-te'l i trobar-hi munts i munts de coses de les que fan pensar. L'absurditat humana, vaja!!

L'argument és molt senzill: un dia es descobreixen, en una petita illa de la Polinèsia (o de la Melanèsia, no me'n recordo), unes salamandres que viuen a la costa i que aprenen amb molta facilitat tot el que se'ls ensenya. Ràpidament els homes s'adonen que útils que seran per la reparació i construcció de ports, i sobretot, que són excel·lents (ja que treballen sota l'aigua) per ampliar les costes dels continents fins on es vulgui i construir noves illes: per fi l'home podrà construir damunt del mar i ocupar tot el planeta. La humanitat s'entusiasma amb les salamandres i aquestes comencen a reproduir-se i a ocupar més i més territori, gràcies a l'home, que les alimenta i els dóna feina. Finalment, aquestes s'han multiplicat de tal manera que ja no tenen suficient costa i.... comencen a construir-ne de noves tot destruint els continents

Entremig, tot de dilemes. Les salamandres aprenen a parlar, a llegir, estudien a la universitat i arriben al mateix nivell de coneixement que l'home. L'únic que no tenen en comú és que a les salamandres no els hi interessa res del tema artístic-filosòfic-etc. Són salamandres, i no homes. Són racionals, pràctiques i homogènies. Totes les salamandres són iguals. No tenen nacions, no hi ha una nació de salamandres perquè les diferents nacions humanes són propietàries de les seves salamandres. Es parla de l'estudi científic, de la moralitat, de la religió (oh! Gran Salamandra), d'art i cultura inspirats en salamandres, d'economia, de capitalisme i comunisme (el llibre és de l'època), de lleis, de drets i deures, de justícia, de definicions de conceptes que en teoria afecten a les salamandres però sobre els que les salamandres, en cap moment del llibre, es pronuncien. Tot s'ho fa i desfà l'home. Tots els problemes que afecten a l'home els traslladen a les salamandres, sense que a aquestes ni els hi vagi ni els hi vingui

Finalment doncs, les salamandres, per pura racionalitat, es giren contra l'home. De fet, no és que s'hi rebel·lin, no és que sigui una guerra, com l'home tampoc feia la guerra contra les salamandres quan ampliava els continents damunt del mar. Senzillament, es gira la truita

L'últim capítol del llibre és potser un dels millors últims capítols que m'he llegit mai


Malgrat ara us hagi explicat què passa en el llibre, jo crec que es pot llegir igualment. Tot el que he explicat, es pot intuir a mesura que passes pàgines, no hi ha efectes sorpresa dins del llibre, perquè tot el que passa és completament lògic i racional. No ha passat com al llibre senzillament perquè les salamandres no existeixen. Però si ara es descobrissin aquestes salamandres en una illeta de la Polinèsia, diria que en Karel Capek no s'hauria equivocat de gaire



Crec que me'l podria tornar a llegir i hi trobaria més detalls i més coses que se m'han escapat en una primera lectura


a més, et fas un fart de riure


És una passada. Feu-me cas

- tvoi drug uchitsa b Pollxe? (el teu amic estudia a Pollxe, que deu ser Polònia?)
- niet, moi drug uchitsa nie b Pollxe, moi drug uchitsa b Txehoslovaquiia (no, el meu amic no estudia a Pollxe, el meu amic estudia a Txecoslovàquia)

El ruso en ejercicio. Edició del 1997 (però txecoslovàquia es va separar el 1992. Quin gran any, eh, el 92! i no només per les olimpíades!)

Quan vaig ser a Ljubljana, tenien les parets empastades de propaganda electoral. Li vaig preguntar a l'Igor quin era millor i va fer "pff"



La presidencia de Bosnia acepta la dimisión del primer ministro

La izquierda gana las elecciones presidenciales en Eslovenia

Danilo Türk, nuevo presidente de Eslovenia

La UE trata de conseguir un acuerdo de última hora sobre Kosovo

Tuerk consigue la victoria en Eslovenia con el 99 por ciento de los votos escrutados

El partido polaco Plataforma Cívica, de Donald Tusk, aprueba formar coalición con el Partido de los Campesinos

R.Checa.- Al menos 80 detenidos por incidentes provocados en una marcha organizada por un grupo neonazi

El progresista Türk gana las elecciones en Eslovenia

El centroizquierdista Danilo Türk vence en los comicios presidenciales de Eslovenia

Danilo Türk, de centre-esquerra, guanya les eleccions d'Eslovènia

Respuesta: No.¿Les gusta a ustedes Mae West?
- Andy ¿Qué sabe sobre la historia de Inglaterra?
Respuesta: Les puedo hablar sobre Enrique VIII.
- ¿Y qué puedes decirnos sobre él?
Respuesta: Que es la mejor película de la última temporada. Fastuosa presentación, extraordinario espectáculo.
- La ha visto usted?
Respuesta: No la he visto. ¿Quiere conocer Inglaterra? Cómprese un Ford Baby
- ¿Qué preferiría ver usted más que nada?
Respuesta: Las regatas Oxford-Cambridge, señor.
- ¿Cuántas son las partes del mundo?
Respuesta: Cinco.
- Muy bien. Nómbrelas.
Respuesta: Inglaterra y las otras.
- ¿Cuáles son las otras?
Respuesta: Los bolcheviques, los alemanes e Italia.
-¿Dónde están las Islas Gilbert?
Respuesta: En Inglaterra. Inglaterra no estará atada de pies y manos en su fortaleza. Inglaterra necesita diez mil aviones. Visiten las playas del Sur de Inglaterra.
- ¿Nos permite que le miremos la lengua?
Respuesta: Sí, señor. Límpiese los dientes con pasta Flit. ¿Quiere tener aliento fresco? Use pasta Flit

La guerra de las salamandras, Karel Capek

és genial genial. Us encantarà, és apte per a tots els públics

Aviam,

obro un llibre i després del primer paràgraf, em trobo això


Anteayer un caza enemigo ametralló encima de nuestra ciudad a un caza alemán hasta quitarle un ala. Y el fuselaje se incendió y cayó en algún lugar en el campo, pero el ala aquella, al soltarse del fuselaje, arrancó varios puñados de tornillos y tuercas, que cayeron sobre la plaza y les abollaron las cabezas a unas cuantas mujeres


fins aquí ja he pensat "uala". Hi ha imatges que m'agraden. La dels tornillos i las tuercas de l'avió tocat i enfonsat caient per damunt del cap de la gent, l'he trobat fantàstica. Però és que segueix


Pero aquella ala planeaba sobre nuestra ciudad, los que podían se quedaban mirándola, hasta que el ala, con un movimiento chirriante se elevó por encima de la misma plaza, donde se juntaron los clientes de los dos restaurantes, y la sombra del ala aquella cruzaba la plaza y la gente atravesaba la plaza corriendo hacia un lado y enseguida corría hacia el lado donde había estado un momento antes, porque el ala no dejaba de moverse como un péndulo enorme, que hacía huir a los ciudadanos en dirección contraria al sitio posible de su caída y mientras tanto emitía un ruido cada vez más fuerte y un sonido silbante. Y entonces dio un giro rápido y cayó en el jardín del decano


a on, a la imatge genial d'una ala d'avió ballant damunt la plaça, amb la gent corrent amunt i avall perquè no els hi caigui al damunt, s'hi barreja la manera d'escriure oscil·lant i ràpida, ben bé com allò que està descrivint. I ja per acabar-ho d'adornar,


Y a los cinco minutos los ciudadanos ya se llevaban el metal y las chapas de aquella ala, para que en seguida, al día siguiente, aparecieran como techos de jaulas de conejos o gallineros; un ciudadano cortó esa misma tarde tiras de aquella chapa y por la noche se hizo en la moto unos hermosos protectores para las piernas


Llavors em poso a riure, se m'escapen les llàgrimes i penso: he fet una troballa de llibre!! Sí, no? Juraria que sí


El llibre i l'autor: Trenes rigurosamente vigilados. Bohumil Hrabal. Aquest és txec. Perquè els txecs també són eslaus

notícies variades

La CE celebra el acuerdo de reforma policial en Bosnia y verá si es suficiente para cerrar el Acuerdo de Asociación

Moscú dice que no apoyará una "santa alianza" contra Irán, en referencia al escudo antimisiles estadounidense

El Parlamento checo decide endurecer la Ley de Inmigración

Rusia espera recibir por escrito las propuestas de Washington de colaboración en el escudo antimisiles

Tusk reitera que sacará a las tropas de Irak en 2008 y condiciona la presencia del escudo antimisiles de EEUU (Tusk és el de Polònia)

La explosión en el autobús, con 8 muertos y 45 heridos, se debe a un atentado terrorista, según el gobernador (a Rússia)

Al menos siete muertos y más de 40 heridos en la explosión de un autobús en la ciudad rusa de Togliatti

El fiscal general de Albania se niega a colaborar en una investigación sobre corrupción y crimen organizado

La fiscalía del TPIY apela las sentencias dictadas contra dos serbios por la matanza de Vukovar

Putin afirma, en recuerdo a las purgas de Stalin, que "ningún ideal está por encima de la vida humana"

Las autoridades serbias interrogan al hijo de Mladic para obtener "cierta información"

Moscú limita a 70 el número observadores de la OSCE que supervisarán las próximas elecciones legislativas

Hackers de un grupo nacionalista ruso bloquean temporalmente la web del presidente ucraniano

Publicados finalmente los resultados oficiales de las elecciones generales (a Ucraïna)

Del Ponte exige a Serbia "acciones más concretas" para capturar a Mladic y a otros fugitivos