Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Post estupendu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Post estupendu. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de maig del 2010

Evolució dels alfabets

Breu explicació: Tots els alfabets que apareixen són de llengües semítiques, menys els tres de dalt: el de transliteració (que és per qualsevol llengua del món mundial), el grec i el ciríl·lic.
El fenici i l'etiop procedeixen de l'alfabet proto-cananeu: el fenici però, és molt més antic que l'etiop, que és el que s'utilitza actualment. L'estrangelo és una variant de l'arameu (que és una llengua no extingida, però gairebé), el més utilitzat actualment. L'hebreu i l'àrab provenen tots dos d'algun alfabet arameu, però no sé si l'estrangelo o d'algun altre (el serto, el nestorià, o potser encara algun altre). L'àrab no prové directament de l'arameu, sinó que hi ha un alfabet intermig: el nabateu (de Petra). I ara ja us podeu entretenir mirant el quadre. A baix a la dreta hi ha un petit esquema per saber a quin alfabet correspon cada lletra, i de quin alfabet prové

(cliqueu per ampliar)



diumenge, 26 d’abril del 2009

Coses que tinc pendents de fer a la vida

1. Banyar-me al Mar Negre de cos sencer (només hi he posat els peus)

2. Veure sortir el sol a Vladivostok (que és quan a Catalunya es pon)

3. Fer-me una foto a davant de l'església de Sant Vassili de Moscou (l'únic monument al món que vull veure)

4. Trobar Uldz

5. Tenir un fill que es digui Zoran (per cridar-lo Zoraneeeeeeee)

6. Tornar a veure les muntanyes més boniques del món (que es troben al sud de Sèrbia, uns quilòmetres més avall de Valjevo, a prop de la frontera amb Bòsnia)


Ara no em ve res més al cap

divendres, 9 de maig del 2008

De nou, torno a tenir dos llibres al costat de l'ordinador, fent cua a la filera per ser llegits. Cap dels dos autors, de fet, no és exactament eslau, però sí

Kafka és un alemany de txèquia. Per tant és alemany, però txec. El procés de Kafka, doncs

Nabokov és rus, però escriu en anglès. Com en Hemon, que és bosni. Per tant, escriu en americà, però és rus. Lolita de Nabokov, doncs

Són al costat de l'ordinador, un al damunt de l'altre. La portada de Lolita és horrible. Horrible. De color rosa, però un rosa horrible i malaltís. La del procés és de llibre barat. De dibuix barat. De fet, és una edició barata. Em torna boja comprar llibres, però el meu pressupost no em deixa comprar llibres de tapes dures. Quan sigui rica, em compraré llibres bonics. Per ara, només llibres per llegir

Pensant tot això, algun veí ha deixat anar un crit sobtat, entre orgàsmic i dolorós, i m'ha sobresaltat. Venia cap a casa i pensava en coses d'escriure. Coses que a mi m'agrada fer. Les dues coses que més m'agraden són els viatges i llegir. I també escriure. Especialment, escriure sobre els viatges i sobre el llegir i sobre l'escriure. Una persona em va dir que tenia un problema:

- T'agraden massa els llocs - em va dir - les ciutats, els noms de coses. Això no és bo, t'oblides de la resta, de les coses de veritat, només són llocs
- Bah - vaig fer. I no hi vaig pensar més

Després penso que els llocs, per mi, són la cosa més de veritat que hi ha. Amb això de "les coses de veritat", crec que volia dir que havia de sentir-me més atreta per les persones que pels llocs, o tenir més sentiments cap a les persones que pels llocs. Sort que vaig fer Bah i no hi vaig pensar més, perquè no tenia raó

Belgrad no és Belgrad quan està buit. Ni tampoc ho és Moscou. Ni Girona. Ni tan sols Uldz, que no hi deu viure ningú. Els llocs són amb persones, i sinó, no són. Són llocs buits i perden l'interès. Després de certa època buscant alguna cosa que em semblés real (i tirar cap al surrealisme per després tornar-ne) i trobar gust pels moments absurds de la vida (aquells en que penses: què hi faig jo, aquí, ara?), crec que el més real que he trobat són els llocs. A la majoria de persones ens fa falta alguna cosa real i tangible. Que hi sigui més enllà de tu. Per mi aquestes coses són Belgrad, on la gent es mou ràpida com formiguetes dins dels tramvies, i són Uldz, on els quatre habitants del poble treuen la pols de damunt les tendes ignorant la meva existència, i són Vladivostok, on, quan aquí s'acaba un dia (hagi estat bo, hagi estat dolent) sempre sempre hi surt el sol

Els llibres són l'altre lloc. Per això no em puc resistir mai a la temptació d'un llibre físic, assegut mirant-me al costat de l'ordinador


En fi. Coses d'aquestes penso a vegades. Espero que el crit del veí hagi estat orgàsmic, més que no pas dolorós

diumenge, 13 d’abril del 2008

Los nuestros, Serguéi Dovlàtov

Tornem a la frase d'ahir

Al abuelo le disgustaba el desorden. Por ejemplo, la revolución no fue de su agrado. Más aún, retuvo incluso su curso. La cosa fue así.
Las masas del extrarradio se lanzaron hacia el centro de la ciudad. El abuelo pensó que aquello era un pogrom judío. Sacó el fusil y se subió al tejado. Cuando las masas se acercaron, el abuelo se puso a disparar. Fue el único habitante de Vladivostok que se enfrentó a la revolución. No obstante, la revolución triunfó. Las masas siguieron su camino al centro por los callejones.

Los nuestros, Serguéi Dovlàtov



m'imagino a l'avi d'en Dovlàtov dalt d'una teulada de Vladivostok. Ell és enorme (un moment abans, el llibre el descriu així, enorme). Té el cabell negre i fort. La pell rasposa. Vesteix de color beix i marró. La teulada de Vladivostok és metàl·lica. Segurament Dovlàtov està parlant de la teulada d'un edifici, i ens hem d'imaginar un franctirador més a l'estil de les pel·lícules americanes. Però la imaginació del lector sempre és distorcionant, i jo m'imagino l'avi -que en aquell moment encara no és avi, sinó jove, no voldria que el substantiu us perjudiqués- dalt d'una teulada metàl·lica d'una caseta de Vladivostok. La teulada té dues vessants i l'avi-jove és dempeus dalt del carener. Davant seu, s'estenen infinites teulades metàl·liques, de totes les altres cases de Vladivostok. A davant i a l'esquerra, cases i més cases. A la dreta hi ha el mar, i es veuen les grues del port i algun vaixell enorme de color gris fosc. Un carrer passa per davant la casa, de dreta a esquerra. El cel.. el color del cel no me l'he imaginat, encara. Ho veig tot sense cel. Evidentment hi ha cel.. però no me l'imagino de cap manera. Ni blau ni gris ni amb núvols ni sense. L'important és l'avi dalt la teulada, amb un fusell que aguanta amb les dues mans i que apunta cap enlaire. Mira al port i veu com dels vaixells, com formiguetes, comença a baixar la "massa revolucionaria". Surten del vaixell per damunt la barana i cauen al port, com si fossin una substància espessa, fosca i humida, com sang que surt a glopades d'una ferida. La massa revolucionaria comença a estendre's pels carrers de Vladivostok i l'avi-jove, des de la seva atalaia, s'ho mira. Llavors la massa arriba al seu carrer (es diferencien tan sols els caps, la substància és bonyeguda) i l'avi-jove carrega l'arma. Apunta cap a la massa i dispara. Les bales es fonen a la massa i desapareixen. Semblen gotes d'aigua caigudes a la bassa a càmera lenta. En dispara unes quantes mentre la massa segueix avançant en direcció a l'esquerra, cap al centre. Al cap d'una estona, la massa es comença a desfer i només passa per davant casa seva la cua de la multitud, grupets de persones que es diferencien com a tals, que caminen divertits i de tant en tant criden alguna cosa. L'avi-jove ja no els hi dispara, mira com passen i prou. Després el carrer es queda buit, però encara se sent la cridòria al centre. L'avi-jove s'està uns instants més dalt la teulada i, després, convençut que no és un pogrom i que sigui el que sigui, no hi pot fer res, baixa i entra a casa


i tot això resumit en cinc frases i mitja

diumenge, 10 de febrer del 2008

Sobre perdre's pel món

Mirem els mapes, el de carreteres de la michelin i el de trens que vaig treure d'una web. Mirem el calendari. Cada nom de poble, l'escric damunt del google i que en busqui imatges. A tot arreu ens hi aturaríem. Ell es veu a venir que morirem congelats de fred en algun poblet dels alps eslovens, amb les motxilles cobertes de rosada entre les nostres cames. Això és una bajanada, li dic. Sempre podem entrar al bar del poble, posar ulls de xai apunt de ser degollat i dir: sobe... (habitació en eslovè, vaja). No ens faran dormir al carrer, no? Els pobles petits, ja les tenen, aquestes coses.. I jo faig cara de bona persona. De persona innocent i perduda enmig d'aquest món enorme i despietat. De debó que faig aquesta cara. És útil. La gent m'ajuda sempre i em pregunta si aquella cua és la correcte per facturar les motxilles a l'avió que se'n va cap a.. cap on sigui, o com es fa per anar a tal carrer. També faig cara de saber on són les coses, encara que sembli contradictori amb el que acabo de dir

Un amic, un amic argentí, em deia que quan se'n va anar a viure a Buenos Aires va passar una temporada que es dedicava a passejar pels barris més perillosos de nit. Em va dir que quan es creuava amb algú que feia mala pinta, es posava a cantar, a xiular, a caminar decididament, com si fos el rei d'aquell barri, com si se'l conegués de tota la vida, com si sabés què es trobaria al girar per una cantonada, encara que s'hagués perdut i s'estigués morint de por. Deia que així no li passava mai res. Jo també ho faig, ara, això. Quan em perdo, faig com si m'ho conegués. Miro el mapa abans d'endinsar-me on sigui, si és que tinc mapa, que no em vegi ningú que el miro, me n'aprenc un parell de noms i de direccions, ben ràpid, i apa, com si hagués nascut allà

Així també és molt més divertit. El millor de quan vas a un lloc no és visitar les coses que s'han de visitar, sinó fer-te teu aquell lloc. Almenys per mi funciona així. Per això m'agrada tant viatjar i em sento cómode a tot arreu. Perquè em faig meus tots els llocs on vaig i tinc la sensació que podria aturar-me i instal·lar-me a qualsevol lloc del món, si mai em vingués de gust fer-ho

dilluns, 28 de gener del 2008

Avui he somiat que anava a Ljubljana

Bé, en el somni ni tan sols hi he aconseguit arribar, però la intenció era anar-hi

Primer hi havia d'anar amb la meva germana. Com que havia estat una decisió precipitada, preparàvem la motxilla a corre-cuita. Ni temps teníem d'agafar cap mapa, ni de repassar la llista de coses amb calma. Entaforàvem quatre samarretes, un parell de pantalons, grapats de roba interior, pasta de dents i una ampolla d'aigua, i apala, a viatjar

Llavors resultava que qui feia el viatge amb mi era el meu pare. Hi anàvem amb tren, i a mi se m'acudia comentar que a Follia hi havia no sé què digne de visitar. Follia, per raons internes, en el meu somni era un sinònim de Colomers. Colomers és un poblet de l'Empordà on no hi arriba el tren. Després decidia, doncs, que era molt millor anar directe fins a Montpellier, que amb l'hora que era, arribaríem allà que ja seria fosc. El meu pare insistia en visitar primer Follia, i jo que no, i ell que sí. Jo li deia que no hi havia tren a Follia, que estàvem anant a Ljubljana, que a Follia hi podríem anar qualsevol dia amb cotxe, i que què cony, amb tots els respectes per la gent de Follia-Colomers, jo no m'estava saltant un dia de classe per anar a Follia

Així doncs, quan era al tren que anava cap a Montpellier, qui anava amb mi ja no era el meu pare, sinó la meva amiga d'infància Roser. Jo insistia per arribar una mica enllà, ni que fos fins a Itàlia, però advertia que ella ja li anava bé arribar només fins a Montpellier i seguir l'endemà. Capitulava i ens posàvem a buscar un lloc on passar la nit (érem al passeig marítim, mirant el mediterrani, i començava a fosquejar). Jo insistia per un alberg, i ella que no, que feien pudor, millor un hotel. Jo que, en temporada baixa, era una tonteria rebutjar un alberg, perquè el més probable és que tinguis una habitació per tu solet a preu d'alberg. Ella que no, que als llits no s'hi estava bé i que quan viatjava amb el seu ex, sempre anava d'hotel. Finalment trobàvem un alberg (deu euros la nit), ella s'estirava damunt un dels llits i es passava una bona estona remugant, que si el matalàs, que si el soroll, que si la manta, que si el terra, que si no sé què. Jo acabava per saltar, em posava a cridar que n'estava farta, que així no podíem anar, que la meva butxaca no estava per anar-se pagant nits d'hotel, que ella ja ho sabia i que si ja ho sabia i no ho volia, doncs no haver vingut. Llavors em calmava, li deia que potser no era una bona idea, anar a visitar poblets d'Eslovènia, que podíem arribar fins a Ljubljana, i visitar altres ciutats, Sarajevo i així. Pensava però, que els albergs de Sarajevo tampoc li agradarien

L'endemà, finalment, anàvem a comprar el bitllet de tren cap a Ljubljana. La noia que els venia només parlava francès (cal remarcar el fet que tots els venedors de bitllets de l'estació de trens de Montpellier són dones i tenen el cap de color taronja), jo li deia vocalitzant LIUBLIANA, SLOVINIA, i somreia com si ho hagués entès. Eng past dié, em deia. Després de molts esforços i que la Roser li donés una moneda de dos euros amb quaranta cèntims i la dona s'ofengués visiblement, jo entenia que l'eng past dié era un euro amb deu, i els hi donava. Em sorprenia que el bitllet de tren Montpellier-Ljubljana només valgués un euro amb deu, i comprovava el nom de destinació imprès al bitllet. No hi posava Ljubljana, hi posava Arboliana! Li deia a la venedora que jo no li havia dit Arboliana, que li havia dit Ljubljana, Eslovènia, i ella tornava a somriure, es quedava el bitllet a Arboliana i em deia que eren quaranta euros (trenta-vuit amb noranta, perquè encara tenia el meu euro amb deu. Sí, tinc uns somnis complexos i detallistes)

Un cop amb els bitllets, ens deia que el tren sortia de "là, su!" (això és en italià), però a dos quarts de dotze del migdia. Ho maleïa tot perquè acabaríem arribant a Ljubljana de nit, i sense alberg reservat. Confiava amb la germana de l'Igor (una noia de Ljubjlana que treballa en un alberg), però no m'hi havia pogut posar encara en contacte. I fent temps pels carrers de Montpellier, s'ha acabat el meu somni

dimarts, 22 de gener del 2008

Почему я пишу по-русcки
si pràcticament no puc dir res?

Как я могу делать поэзию
si pràcticament no puc dir res?

Не могу пиcать ни метафору
ни ощунение
ни res,
encara res, i això no valdrà per res,
ni здесь ni там s'entendrà res

только queda меня el so
(что en rus, per cert, - preciós)


//

Potxemú iá pixú parruski
si pràcticament no puc dir res?

Kak iá mógu diélat poezíiu
si pràcticament no puc dir res?

Nié mógu picát ni mitáforu
ni oixyñenie
ni res,
encara res, i això no valdrà per res,
ni zdiés ni tam s'entendrà res

Tóllka queda miñá el so
(shto en rus, per cert, - preciós)

dissabte, 12 de gener del 2008

Tinc ganes de passejar-me per Eslovènia amb un mapa ben gros,
on hi surtin tots els poblets i tots els rierols i tots els caminets

Un mapa enorme que no sàpiga plegar,
que quedi arrugat
i que s'acabi estripant de tant mirar-lo

Un mapa immens
per anar seguint cada corba exacta de la carretera des de dalt de l'autobús
i exclamar: ara passarem damunt del Sava!
i passar-hi


Un mapa gegant i cap guia de viatge,
per saber sempre a quin lloc sóc del món,
i no saber mai què m'hi trobaré!

dimecres, 26 de desembre del 2007

M'atura un noi pel carrer que va molt abrigat i em dóna un palet d'encens. La Mariona m'ha ensenyat a diferenciar els alcohòlics dels heroïnòmans i aquests dels esquizofrènics, però aquest noi no sembla cap de les tres coses, més aviat diria que va una mica fumat i prou

Mentre em dóna l'encens em pregunta si sóc d'aquí i li responc que sí

Mira, he llegado de la índia, de un pequeño recodo espiritual donde pasé unos años, y ahora que estoy en occidente, llevo incienso de blablabla, solo quiero una pequeña ayuda para poder volver allí blablabla (més o menys)

No me'n puc estar

Te subvensionas el·l viaje a l·la india vendiendo pal·litos de incienso por barcel·lona? eso tiene su mérito, eh! mira, es que a mi me gustaria ir a ul·ldz, a mongol·lia, i l·la verdad, no se de donde sacar el·l dinero.. Ul·ldz tambien es un pequenyo recodo.. no se si espiritual·l o no.. pero pequenyo seguro que es.. bueno, tiene una muralla, parece ser.. de l·la epoca en que l·los manxues temían a l·los mongoles i hisieron una muralla.. a l·lo mejor era en l·la epoca de gengis kan i el·l senyor gengis estuvo allí, dandol·le gol·lpes a la muralla con sus punyos de ierro.. a saber.. el·l caso es que me gustaria mucho ir.. incl·luso ahora, viniendo en tren, e escrito un poema, espera que te l·lo l·leo. Esta en catal·lan, e? pero seguro que l·lo entiendes, el·l catal·lan se entiende bien. L·lo siento pero no llevo ni un euro para darte por el·l incienso, te l·lo juro, te devuel·lvo el·l pal·lito de incienso, verdad? Bueno.. pero te l·leo el poema, fa aixins, aviam..

Si mai vaig a Uldz
hi aniré per baix

és a dir, tindré una furgoneta
ben plena de coses
i la conduirem entre dos


Vindrem d'entre els dos mars
pujarem pel mig d'istans
creuarem mongòlia per algun camí
(sota les rodes de la furgoneta
saltaran les pedres)

i arribarem a Öndörhan
i arribarem a Berh
i arribarem a Dundburd
per la carretera A-167


i llavors entrarem a Uldz

la gent sortirà fora les tendes
les dones s'eixugaran les mans a les faldilles
i els nens s'hi amagaran darrere
els homes ens miraran recelosos mentre fumen


Aparcarem la furgoneta a la plaça del poble

Llavors baixaré del cotxe
tancaré d'un cop la porta
i em posaré a plorar de joia

divendres, 7 de desembre del 2007

Petit estudi per passar l'estona

Anem a posar el google els noms de diferents països i a veure què surt a la primera pàgina d'imatges (poso el nom en espanyol)


Albània = 7 mapes del país. 2 fotos de misses albaneses. 2 banderes albaneses. 7 fotos de llocs bonics (una no es correspon a albània, hi ha un cartell on hi posa "Ferreteria". 1 foto d'un grup de música. 1 euro amb el país dibuixat









Armènia = 10 mapes. 1 foto d'una miss armènia. 1 bandera armènia. 8 fotos de llocs bonics (3 de les quals són del mateix lloc)











Azerbaijan = 8 mapes. 1 bandera. 1 senyor dins d'una banyera plena de petroli. 2 fotos de noies vestides a l'autòctona. 1 foto d'uns nens perquè els salvis. 7 fotos de llocs bonics







Bielorússia = 3 mapes. 1 bandera. 5 coses relacionades amb monedes i bitllets. 1 foto de misses bielorússies. 1 foto de gent ballant a calafell. 1 foto d'una casa de color blanc. 3 fotos de gent que sembla que voti o es manifesti. 1 foto folclòrica. 1 foto de gent autòctona del camp. 1 cd d'una cantant. 2 fotos de gent malalta





Bulgària = 8 mapes. 8 fotos de llocs bonics. 1 foto d'un edifici. 2 monedes. 1 foto d'unes nenes folclòriques








Bòsnia i Hercegovina = 9 mapes. 7 fotos de llocs bonics. 3 fotos amb soldats inclosos. 1 biblioteca cremant








Croàcia = 7 mapes. 1 bandera. 10 fotos de llocs bonics. 1 alfabet signat. 1 equip de futbol







Catalunya = 12 mapes. 1 bandera. 2 coses relacionades amb política. 3 coses relacionades amb la història de Catalunya. 1 circuit d'scalextric. 1 samarreta











Eslovàquia = 7 mapes. 2 banderes. 2 monedes. 8 fotos de llocs bonics. 1 foto folclòrica












Eslovènia = 7 mapes. 9 fotos de llocs bonics. 1 moneda. 3 fotos de jugadors de bàsquet










Espanya = 11 mapes. 2 escuts de no sé què. 2 fotos de "llocs bonics". 1 foto d'en franco. 1 quadre del segle 16. 2 coses relacionades amb els esports. 1 cosa que diu "somos españa"











Estats Units d'Amèrica = 9 mapes. 3 banderes (evidentment guanyen en nombre de banderes). 1 plànol de NY. 1 dolar amb el Che. 1 estatua de la llibertat. 4 fotos de llocs bonics. 1 foto de la seu de la ONU









Geòrgia = 13 mapes (9 dels quals corresponen a l'estat de Geòrgia dels EUA). 3 fotos de llocs bonics (no sé quantes són de Geòrgia). 1 dibuix d'una nena amb la bandera d'EUA de fons. 2 banderes de Geòrgia (americanes). 1 foto artística










Iran = 5 mapes. 2 banderes. 3 dibuixos-acudits. 2 gràfics. 2 fotos de llocs bonics. 2 missils. 1 foto amb soldats. 1 foto amb gent cremant coses. 1 cd d'una cantant. 1 diari







Irak = 2 mapes. 17 fotos relacionades amb la guerra (5 amb liciats, 6 amb soldats, 1 amb 1 tanc i 4 amb molt de fum)








Israel = 6 mapes. 4 banderes (acaben de superar els americans!). 5 fotos de llocs bonics. 3 fotos de guerra. 1 cd molt estrany. 1 cosa jueva









Kosovo = 11 mapes. 1 bandera albanesa. 4 fotos de guerra (2 caps esclafats i una guiri amb un soldat). 1 foto perquè salvis els nens de Kosovo. 1 portada de llibre. 1 foto d'uns senyors al parlament de catalunya. 1 foto del camp bondsteal










Macedònia = 2 mapes. 2 bols de macedònia. 2 banderes. 1 foto de llocs bonics. 1 foto de coses variades de macedònia (grega). 2 fotos de gent per macedònia (1 guiris i 1 avis). 10 fotos relacionades amb gent que canta









Moldàvia = 11 mapes. 3 fotos de llocs bonics. 1 moneda. 2 fotos relacionades amb espanya. 1 nens que volen que els salvis. 1 senyor dalt d'un pòdium. 1 avió militar aparcat al carrer

(m'està agafant un mal de cap.. això porta més estona que la que sembla!)




Polònia = 6 mapes. 6 fotos de llocs bonics. 1 pollastre. 2 fotos de guiris. 1 foto amb en bush. 1 foto d'un caixer de la caixa a polònia. 3 portades del llibre del Polònia











República Txeca = 8 mapes. 1 miss txèquia. 1 bandera. 1 escut. 8 fotos de llocs bonics. 1 foto de folclòrics







Rússia = 8 mapes. 8 fotos de llocs bonics (4 de Sant Basili). 1 foto d'un forat (una mina de diamants). 1 miss rússia. 1 folclòrica. 1 postaletes







Sèrbia = 8 mapes. 2 banderes. 3 fotos de llocs bonics. 1 foto d'eurovision. 2 fotos de futbol. 2 coses que no sé què són. 1 foto d'un vaixell. 1 foto folclòrica








Ucraïna = 12 mapes. 1 bandera. 3 fotos de llocs bonics. 1 foto d'un equip de futbol. 2 fotos de gent variada. 1 collage de diferents coses d'internet









Uldz = el pato donald. ASX Maker. L'equip nacional de Yaounde. 1 cabana. la mateixa cabana. 1 xinesos. 1 xinesa. 1 dibuix d'una dona netejant el terra. 1 foto d'uns cucs cruixents fastigosos que no vull obrir en gros. gats. 3d max. en scherlok holmes. 1 foto de nova zelanda. la meva nina que mira el dia que fa a uldz. 1 cavall. 1 angelet amb una caixa i un fons verd fluorescent. 1 cotxe. 1 paisatge. en winnie de pu. 1 gos

dimecres, 21 de novembre del 2007

Oda als Balcans

Balcans, Balcans!
Balcans!


Balcans! ai... Balcans!


Balcans!
Balcans, Balcans, Balcans!


oh, Balcans!



___________

Els Balcans són molt bonics. Els Balcans tenen plana i tenen muntanya i tenen mar. Tenen una costa molt bonica i unes muntanyes molt verdes i unes muntanyes molt pelades. Hi ha molts poblets i les ciutats no són gaire grosses. Bé, Atenes sí que és grossa i Belgrad també, i Sofia suposo que també, però les altres no són gaire grosses. Però als Balcans hi ha moltíssims poblets. Als Balcans també hi ha moltes persones diferents i n'hi ha que són amigues i n'hi ha que no, però com a tot arreu. Als Balcans hi ha hagut una guerra, però com a tot arreu. Als Balcans hi ha diferents cultures barrejades, però com a tot arreu. Tenen diferents religions, però com a tot arreu. Em direu que no, que els Balcans la guerra va ser fa més poc, que les cultures barrejades estan barrejades diferent i que les religions estan barrejades diferent, que els Balcans no són com a tot arreu. Jo us diré que sou tontos, que és com a tot arreu. Llavors us diré que els Balcans no són com a tot arreu, els Balcans són especial, els Balcans són un tros de terra que flota per damunt de tot i que s'arrela fort a baix, són una península flotant d'arrels profundes, els Balcans estan al cul del món i no hi estan, perquè s'hi va a peu i tothom passa per allà per anar d'una banda a l'altra, i al cul del món no hi pots anar a peu, com a mínim necessites una barca. Els Balcans s'haurien pogut evitar, com a mínim el concepte de Balcans que molta gent té al cap, els Balcans lletjos i de color marró brut, però molta gent no va fer res per evitar els Balcans, i potser els Balcans no s'haurien pogut evitar i haurien acabat a tiros igualment, o també s'haurien pogut separar senzillament com s'acabarà separant tot per aquí, perquè tot acabarà petant, Catalunya acabarà petant, Europa acabarà petant, Occident acabarà petant, i Kosovo se separarà i els serbis no pujaran damunt dels tancs, perquè els serbis ja no pugen damunt dels tancs, els serbis estudien filologia espanyola i miren el sol que es pon a Novi Beograd, perquè sí que aquí només es parla dels Balcans quan algú puja damunt d'un tanc, però això no vol dir que no tinguin bicicletes la resta de l'any. Els Balcans són el racó més bonic del món, i tenen plana, tenen muntanya i tenen mar

dijous, 2 d’agost del 2007

Em sembla que hi ha dos motius principals per viatjar


marxar d'aquí

anar a allà

dimecres, 24 de gener del 2007

Viatjar

Viatjar té un gran inconvenient:

Per exemple, te'n vas a Venècia, que és una destinació així com típica
I un cop hi ets, com resisteixes la temptació d'arribar fins a Eslovènia?
I llavors, com t'ho fas per no anar fins a Zagreb?
I llavors, com pots no anar a visitar Belgrad?
I llavors, com s'ha de fer per no arribar-se a Romania?
I ja que hi ets, continuar tirant, rodejar el mar Negre, passar per Ucraïna, veure com deu ser Crimea, i bé, Rússia és allà al costat, i sota Rússia hi ha Geòrgia, i al costat Armènia. I amb uns quants quilòmetres, te'n pots anar a veure el mar Caspi. O a l'Iran. O a Síria. A la terra de Canaan. A Jordània. A Bagdad. A veure el Tigris i l'Eufrates. A Kuwait. I altre cop a l'Iran. I al costat d'Iran hi ha Turkmenistan. I al costat Uzbekistan. I amb la tonteria ja ets a Samarkanda

Però clar, la majoria de cops t'hauràs de quedar a Venècia.... Que ja és maco ja, Venècia. Però coi.... tirant tirant, te'n vas a Samarkanda


L'inconvenient (o avantatge) de viatjar és aquest: que cada cop que vas a un lloc, quedes al costat d'un altre