Aquest instant és força fantàstic perquè acabo de traduir l'últim capítol de la novel·la d'Igor Marojević, Parter.

Encara queda molta, moltíssima feina, però aquest instant és la mar de fantàstic

Conferència

Sobre la traducció del serbi al català i del català al serbi

SERÀ MOLT INTERESSANT, n'estic convençuda

el divendres 17 de setembre, a les 19:30, a l'Espai Mallorca de Barcelona

http://www.espaimallorca.cat/botiga/programa.php

les armes blanques, en serbi, no són blanques, sinó que són fredes

(m'agraden aquestes petites diferències)

-per cert, ja torno a ser a Catalunya-

Alguns enllaços útils pel serbocroat

Krstarica: traductor on-line serbi-... Una mica lluny de ser perfecte, però és el millor que hi ha (a més, sol incloure les definicions de les paraules)

http://recnik.krstarica.com/

Hrvatski jezični portal: encara que digui que és croat, aquí trobareu casi totes les paraules. També la conjugació dels verbs, fraseologia, i la definició, etimologia, i fins i tot onomàstica.. Tot!

http://hjp.srce.hr/index.php?show=search

Vukajlija: diccionari d'argot serbi. La gent posa les definicions, o sigui que a vegades només són acudits. Però és molt útil

http://vukajlija.com/

Espero que a algú li serveixin algun dia..

Guglati

A vegades la llengua serbia em fa riure. Com la frase següent:

da se odmah uloguješ i gugluješ

vol dir "que ara et connectis i busquis al google"

Si us hi mireu una mica, veureu que ulogujes i guglujes no són més que la versió serbianitzada de l'anglès (to log i to google). Com si nosaltres diguéssim "que ara et loguis i guglegis"

Què hi farem, almenys a mi sempre se m'escapa una bona riallada quan em trobo coses d'aquestes. Guglujes!!

massa

m'encurioseix la frase "sam sam" en serbi. Vol dir "estic sol". Però si considerem sam sam (el primer sam seria el verb "estic" i el segon "sol") la frase és incorrecta gramaticalment. En aquest cas hauria de ser "ja sam sam", i llavors estaria bé. Però si considerem sam sam (el primer sam seria "sol" i el segon, "estic", sol estic) llavors és del tot correcte. I em puc estar molta estona dient sam sam i pensant en si ara ho faig correcte o incorrecte. Per sort, sóc noia i haig de dir sama sam, o sigui que, almenys els dies que parli sola (sama govorim) perquè estic sola (sama sam), reflexionaré de forma gramaticalment correcte. Sama sam sada, to je vidno

Dušman

és sabut que el serbi té moltes paraules que venen del turc (és lògic). Karaburma (un barri de Belgrad que vol dir alguna cosa com "anell de boda negre", si és que no he oblidat el significat) i Kalemegdan (camp de batalla, i també el parc-fortalesa del centre de la ciutat) en són dos exemples. També ho és la paraula dušman (enemic), que també es troba al romanès i que ha sabut viatjar, per l'altre costat, fins a l'Índia. De fet una amiga serbia em deia que, si mirava pel·lícules de bollywood, de tant en tant entenia paraules. Al ser dues llengües indoeuropees, aquí hi podria haver bona part de l'explicació, però tenint en compte aquest dušman, és possible que ella entengui més paraules de l'hindi que no pas jo mateixa (que també parlo una llengua indoeuropea). També és possible que ella encara sigui capaç d'entendre més paraules que jo perquè és serbia, sí, però nascuda a la costa croata, on tenen un munt de paraules italianes, o, com vaig aprendre l'altre dia, venecianes. És obvi que com més maneres tinguis d'anomenar una mateixa paraula, més possibilitats hi ha que aquesta paraula coincideixi amb alguna altra llengua

El cas és que l'altre dia sèiem en algun bar de Barcelona i amb nosaltres s'hi van asseure uns amics turcs. Ella me'n va assenyalar un que portava un barret i em va dir que aquell noi dormia amb una noia diferent cada nit. En serbi, va afegir, d'aquest tipus de noi se'n diu un XXXX (he oblidat la paraula, i se suposa que la paraula seria argot), i em va picar l'ullet, com si volgués dir: ara puc dir aquesta paraula en veu alta i, com que és en serbi i el noi és turc, no m'entendrà. Jo no me'n vaig poder estar: vigila, vaig dir-li, que aquesta paraula no sigui del turc i t'estigui entenent perfectament. Ella es va quedar muda de cop, tota seriosa, però després va deixar anar una riallada i aquí es va acabar l'anècdota

més versets

Ja sam dama visokog morala, zato svoju nikom nisam dala
Sóc una dama d'alta moral, perquè "el meu" no li he donat a ningú

Ispred kuće metar drva, ti si moja ljubav prva
Davant de la casa un metre d'arbres, tu ets el meu primer amor (ho estic posant també en serbi perquè veieu que són rimes sempre, però entendreu que no m'entretingui fent rimar això)

Mala moja dođi da sviramo malkice, ja dok sviram ti mi skini gaćice
Petita meva vine que jugarem, mentre jo jugo tu em treuràs els calçotets

OOOO, otpala ti ruka ako drugu takneš oko struka
Oooo, et caurà la mà si a un altre toques per la cintura

Nisam zgodan al sam neophodan, ko me proba želi me do groba
No sóc convenient però sóc necessari, qui em prova em vol fins a la tomba

Guram guram ne može da udje moja noga u cipele tuđe.
Premo, premo, no pot entrar el meu peu a les sabates dels demés

Pevaljka sam od glave do pete, oko mene sve valute lete
Cantant sóc de cap a peus, al meu voltant totes les monedes volen

Sutra kada prođe što je noći milo, ti ne pričaj drugovima šta je sinoć bilo
Demà quan hagin passat les delícies de la nit, no expliquis als amics què va passar la nit passada

Puši puši mala puši mala ti, ne dozvoli vatri da se ugasiiiii
Fuma fuma petita, fuma petita, no permetis que el foc s'apagui

Dva bunara dva bunara a velika suša, dođi dragi izgore mi i srce i dušaaaa
Dos pous dos pous i una gran sequía, vine estimat i crema'm el cor i l'ànimaaa

Ja sam mladić od pedeset ljeta, šta sam mator ništa mi ne smeta, sve me cure u mom selu jure, kaže majka da je zbog frizure
Sóc un jove de cincuanta estius, que sóc un vell que res em molesta, totes les noies del meu poble em persegueixen, diu la mare que és pel pentinat


Bé.. n'hi ha cinquanta mil més, si algú diu que li fan gràcia ja les posaré!

Versos de Turbo-Folk

(el turbofolk és una música.. música.. que es va posar de moda als anys 70 i 80 als Balcans. Aca Lukas, Sinan Sakic -que el vaig sentir mig d'estranquis a Belgrad-, i Ceca, i molts d'altres, en són alguns exemples)(vindrien a ser un equivalent de Camela)

Sve, sve, sve, sve ćeš da mi daš, al ja neću s tobom jer si mafijaš.
Tot, tot, tot, tot m'ho donaràs, però no vull estar amb tu perquè ets un mafiós.

Daj zagrli me, daj daj daj, vodoravno a i uspravnooooo
Vinga abraça'm, vinga vinga vinga, en horitzontal i en verticaaaaal

Skočit ću sa sedmoga sprata, rodila mi žena a ja nisam tata.
Saltaré des d'un setè pis, la meva dona ha donat a llum i jo no sóc pare.

Oću kući da te vodim, ali ja sam izbjeglica nemam kuće bože bože zar ja tražim nemoguće?
Et vull portar a casa, però sóc un refugiat, no tinc casa, déu meu déu meu, és que no puc buscar-ne?

Vetar duva kiša sipi a pod nama krevet škripi
El vent bufa, la pluja cau, i sota nostra el llit grinyola

Moj se dragi u autu voza a ja jadna u šumi kod koza!!!!
El meu estimat condueix un cotxe, i jo pobra al bosc amb una cabra!!!!

Uz malu peć i radio svašta sam joj radio.
Prop d'un estufa petita i una radio li vaig fer de tot

Moja mala nema prednjih zubi, kad me ljubi jezikom me ubi!!!
La meva petita no té dents de davant, quan em besa amb llengua em mata!!!

Nećeš čak ni pasulj da mi skuvaš, a kamoli decu da mi čuvaš
No vols ni coure'm les mongetes, i molt menys els nens que em conserves (?? segur que m'equivoco molt al traduir)

... en tinc una llista molt llarga que m'acaben d'enviar, però ja us podeu fer una idea del nivellàs de les lletres

vull te

és una cosa molt tonta, però fa gràcia

En serbi "t'estimo" es diu "volim te". A un serbi li feia molta gràcia que en català, si diem "volem te", significa que volem te

i això li feia molta gràcia

(a mi em segueix fent gràcia que "do jaja", literalment "fins els ous", sigui una expressió positiva)

I déu digué, que es faci la llum!!

En polonès (que és llengua eslava), świat vol dir món, i światło vol dir llum

En serbi (que és llengua eslava), svet vol dir món, i svetlo vol dir llum

En romanès (que no és llengua eslava), lume vol dir món, i lumina vol dir llum

no ho trobeu molt, molt molt curiós (i bonic també)??

Ahir vaig tenir el luxe d'assistir a una xerrada magistral entre un rus i una sèrbia. El rus parlava en rus i la sèrbia parlava en serbi. I resulta que s'entenien! La sèrbia va dir: les paraules del rus són com les arcaiques sèrbies, quan veig que no n'entén una, en busco una de "passada de moda". I el rus va dir: quan anem a Polònia, ens sembla que parlin com en els contes populars

Ara faltaria preguntar a un polonès, a veure si tanquem el cercle o s'hi han d'afegir més llengües eslaves

uuuuu

Després de molts esforços per recordar que la u davant d'un verb de moviment (córrer, anar, venir, passar per,...) en rus té el sentit de marxar (уйти /uit'i/, per exemple), va i descobreixo que en serbi "ući" vol dir "entrar". Ja són ganes de tocar la pera

Ja són ganes de tocar-me la pera!


I fins aquí la lliçó del dia sobre llengües eslaves que no s'assemblen gaire

Ruzico si bio!

És curiós (lògic, més aviat) que, quan aprens un cançó amb un idioma que pràcticament no coneixes, cantis la lletra com quan eres petit i et pensaves que a la cançó de Bola de Drac deien "els seus cops i el seu àme amé" (i així tantes d'altres)

Estàvem asseguts esperant la posta de sol al parc de Kalemegdan (Belgrad), amb un parell de cerveses (la meva s'escalfava i ell se me la bebia) i a dalt d'un tros de muralla, de les que t'hi poses amb els peus penjant i mires Novi Beograd i el Danubi, hi havia una colla de nois i noies que tocaven la guitarra i cantaven una selecció dels grans clàssics de la música iugoslava dels anys 80 i 90. Als primers acords d'una vaig exclamar:

- aquesta me la sé!

i ell em va dir

- jo encara no, quina és?

i li vaig cantar

-Jako su to tamo bilo lazi!

(pensant-me que clavava les paraules, tot i que la de veritat és Ako su to samo bile lazi)

i va fer

- a sí! ja sé (cosa que em va fer recrear en la creença que me la sabia)

i quan el grup de cantaires belgradenses va cantar la tornada, llavors vaig veure que - a no!, que de fet diuen una altra cosa i que jo la lletra me l'havia inventat

És com quan la Marina canta la seva cançó de Marina i diu

- Ajde ajde meni mi kori itu inu si (de fet ho canvia cada cop que la canta)

(la de veritat és Ajde ajde, reci mi, koju igru igras ti)

i a mi em fa molta gràcia, perquè em fa pensar en quan érem petites i cantàvem les cançons d'oïda

Per això em fa tanta, tantíssima il·lusió saber-me la cançó de Ruzica si bila de dalt a baix, sense equivocar-me en una sola lletra. Però aquesta sí, és que aquesta ja l'he cantada tantíssimes vegades!!

Al(i) znam da nemam prava! Ti nisi vise moja.. draga!

la nena diu:
- iaia. Iaiona (Bako. Bakice)

la resta s'hauria d'entendre :P

Sobre maneres de dir "alcohol" a Sèrbia

Per començar, dir que als Balcans la beguda més famosa és la rakija, i no pas el vodka (o votka, com escriuen ells), com en d'altres països eslaus. Malgrat que són begudes diferents, la forma de beure-la és força similar: en petits gots, brindant cada vegada i d'un sol glop. De totes maneres, el vodka també és molt conegut i a vegades se l'anomena carinyosament, amb diminutius tals com "votkica" o versions més curioses com "votkenzi". Quan es parla de la rakija, sovint no es fa servir cap altre nom a part de rakija, tot i que a l'hora de seure a una kafana a demanar-ne, en general es fa servir un substantiu derivat de la fruita de la qual prové, per exemple: dunjevača (dunja = codony), jabukovača (jabuka = poma), šljivovica (šljiva = pruna), etc, o directament pel nom de la fruita, és a dir, dunja, šljiva,.. També pot ser anomenada diferent segons si gaudeix o no d'unes certes característiques.. O sigui, quan una rakija és molt dolenta, llavors no és rakija, sinò brlja; i quan la rakija es bull es torna šumadijski čaj (Šumadija és la regió central de Sèrbia, i čaj significa te). També trobem altres paraules, com mučenica, que és la rakija destil·lada dues vegades, però literalment significa "la màrtir" o "la que pateix"; radža, diminutiu afectuós de rakija (???) o domaća, que significa "domèstic" o "de casa", i que segons el context, també pot fer referència a la rakija, en oposició a altres begudes de fora del país

Una de les "manies" de l'idioma serbi és capgirar l'ordre de les síl·labes de les paraules que en contenen dues: és a dir, no és res estrany que, enlloc de "brate" (germà en vocatiu) s'escolti "tebra", o enlloc de "mačka" (gata, o noia en argot), se senti "čkama". Aquesta característica també arriba al món de les begudes, de tal manera que la paraula "piće" (beguda), es transforma en "ćepi", o a vegades, per fer-ho sonar com si fos una paraula vinguda de l'anglès, canvia a "ćeps" (en serbi, com en moltes d'altres llengües, una -i final es relaciona amb el plural, mentre que en anglès, com ja és sabut, això passa amb la -s). El mateix es pot veure amb la segona beguda més famosa a Sèrbia: la cervesa, o pivo. Pel procés anomenat abans, "pivo" es transforma en "vopi", i finalment, en "vops". Evidentment, la majoria dels cops es parla de pivo o piće, però tots aquests girs de síl·labes hi donen un to informal

Altres paraules per anomenar la beguda alcohòlica en si, a més de la més literal, alkoholno piće, són "žestina" o "žestoko piće", que fa referència a tot tipus de begudes d'alta graduació i que es podria traduir per "begudes brusques o efusives"; i "vatrena voda", literalment "aigua de foc". Existeixen, és clar, mots que fan referència a altres begudes, a més de la cervesa i la rakija, com skivi (whisky o viski, creat pel mateix procés d'invertir síl·labes vist abans), o més afectuosament, tiski; i el mateix es fa per anomenar carinyosament el vi (vino en serbi), substituint la v per la t, és a dir, "vino" passa a ser "tino". També trobem paraules per parlar de barreges, per exemple, špricer (aigua amb gas i vi blanc, la paraula ve de l'spritzer alemany), bambus (vi negre amb coca-cola, o el nostre "calimotxo"), vopsint (cervesa amb absenta, com ja he comentat anteriorment, la cervesa també es pot anomenar vops, i, en serbi, absenta es diu apsint), beton (qualsevol barreja que no combini, com cervesa i vodka, potser perquè beton significa formigó i aquest és una mescla d'aigua i ciment), o, la que més m'agrada, restlovača, que ve clarament de l'anglès "rest" i que fa referència al còctel que es fa posant, en un sol got, el contingut de tots els culs de got dels convidats, un cop aquests han marxat a casa

I això és tot per avui

*** per qualsevol error que algú més expert que jo sàpiga veure, per favor, m'ho faci saber!

Pa florit

Ei endevina què tinc per sopar / Cik pogodi sta imam za veceru
pa florit, pa florit / Budjav lebac, budjav lebac,
nyam nyam nyam nyam... / njam njam njam njam...
Ei endevina què tinc per sopar / Cik pogodi sta imam za veceru
pa florit pa florit / budjav lebac, budjab lebac

Ai de mi, ai, ai de mi, ai / Ajme mene joj, ajme mene joj
pa florit, pa florit / budjav lebac, budjav lebac
nyam nyam nyam nyam / njam njam njam njam
Ai de mi, ai, ai de mi, ai / Ajme mene joj, ajme mene joj
pa florit, pa florit / budjav lebac, budjav lebac

Sempre hi poso melmelada però no en tinc / Dzemujem ja stalno ali nemam dzema
sobre el pa, per untar-la / da na leba, mazem njega
nyam nyam nyam nyam /njam njam njam njam
Sempre hi poso melmelada però no en tinc / dzemujem ja stalno ali nemam dzema
sobre el pa, per untar-la / da na leba, mazem njega

Si tingués una mica de paprika i greix / Jos da imam malo alevu i loj
per posar-ho tot damunt del pa / da na leba mecem svega
Si tingués una mica de paprika i greix / jos da imam malo alevu i loj
per posar-ho tot damunt del pa / da na leba mecem svega

No val res per mi, no em val res, quan és salat / Dzaba meni dza dzaba kad je slan
pa florit, pa florit / budjav lebac, budjav lebac
nyam nyam nyam nyam / njam njam njam njam
No val res per mi, no em val res, quan és salat / Dzaba meni dza dzaba kad je slan
pa florit, pa florit / budjav lebac, budjav lebac

Ai de mi, ai, ai de mi, ai / Ajme mene joj, ajme mene joj
pa florit, pa florit / budjav lebac, budjav lebac
nyam nyam nyam nyam / njam njam njam njam
Ai de mi, ai, ai de mi, ai / Ajme mene joj, ajme mene joj
pa florit, pa florit / budjav lebac, budjav lebac

I les neveres dels veïns sempre estan plenes de tot / a kod komse uvek pun frizider svega,
mortadela i nutela
I les neveres dels veïns sempre estan plenes de tot / a kod komse uvek pun frizider svega,
mortadela i nutela

Ei endevina què tinc per sopar / Cik pogodi sta imam za veceru
pa florit, pa florit / Budjav lebac, budjav lebac,
nyam nyam nyam nyam... / njam njam njam njam...
Ei endevina què tinc per sopar / Cik pogodi sta imam za veceru
pa florit pa florit / budjav lebac, budjab lebac

Si tinc mai un fill, li diré Vuk, o Zoran (i el cridaré: Zoooranee). Vuk vol dir llop, però com sona s'assembla massa a "book" en anglès. Zoran no vol dir res, però potser té alguna cosa a veure amb l'albada, que es diu Zora

Si tinc una filla, li diré.. no sé com li diré, potser li posaré un nom rus, potser li posaré de nom Irina, i així tothom li dirà Ira i la cridaré Iiiirotxka 

aquí, noms per triar i remenar

i aquí, llistes dels 10 noms més posats a molts paísos

i aquí, uns quants noms polonesos

El meu diccionari està desordenat

El meu diccionari de butxaca serbi espanyol (que és tan petit i tan bonic i que em vaig comprar més per capritxosa que per necessitat) resulta que està desordenat

Mireu, sinó, a la lletra b

bezuslovan

bezvredan

bežičan

biće

beda

belo

bes

bik

bilo koji

beleška

beležiti

biljka

birati

biser

biskup

bistar

bit

biti

belance

belančevina

bežati

blag

blagajna

aquest problema, però, passa només amb les -i- i les -e-, em pregunto perquè serà..

em podia esperar moltes coses d'un diccionari, però mai que estigués desordenat!!

polonès

en polonès, te es diu herbata, senyor es diu pan, i treballador, robotnik

i cap de les tres llengues eslaves que més conec (el rus, el serbi i el polonès) diuen T'estimo de la mateixa manera

en rus es diu Я люблю тебя (en transcripció, Ia liubliu tebià)
en polonès es diu Ja kocham cię
en serbi es diu Ja te volim

Curiosament, el polonès també té el verb Lubić, i el serbi el verb Ljubiti, molt semblants al verb "estimar" rus. Però en polonès, Ja lubim cię vol dir "m'agrades" (una mica menys fort que "estimar", ja que també poden agradar-te les pomes) i en serbi, Ja te ljubim vol dir "et faig petons"

als diccionaris trobareu, però, que Ljubiti vol dir "estimar" en serbocroat, però crec que això ja només ho fan servir a Croàcia, si un serbi/a et diu per telèfon "Ljubim te", no vol dir que t'estimi, sinó que t'envia un petó. De la mateixa manera, si un serbi diu Volim jabuke, no vol dir que estimi les pomes, sinó que li agraden


coses de les llengües, que es dispersen