Un parell d'articles

Pecados europeos

Lenguas y culturas en la antigua Yugoslavia: ni juntas, ni separadas

hit..

jo us poso el video, i millor no comento res

més versets

Ja sam dama visokog morala, zato svoju nikom nisam dala
Sóc una dama d'alta moral, perquè "el meu" no li he donat a ningú

Ispred kuće metar drva, ti si moja ljubav prva
Davant de la casa un metre d'arbres, tu ets el meu primer amor (ho estic posant també en serbi perquè veieu que són rimes sempre, però entendreu que no m'entretingui fent rimar això)

Mala moja dođi da sviramo malkice, ja dok sviram ti mi skini gaćice
Petita meva vine que jugarem, mentre jo jugo tu em treuràs els calçotets

OOOO, otpala ti ruka ako drugu takneš oko struka
Oooo, et caurà la mà si a un altre toques per la cintura

Nisam zgodan al sam neophodan, ko me proba želi me do groba
No sóc convenient però sóc necessari, qui em prova em vol fins a la tomba

Guram guram ne može da udje moja noga u cipele tuđe.
Premo, premo, no pot entrar el meu peu a les sabates dels demés

Pevaljka sam od glave do pete, oko mene sve valute lete
Cantant sóc de cap a peus, al meu voltant totes les monedes volen

Sutra kada prođe što je noći milo, ti ne pričaj drugovima šta je sinoć bilo
Demà quan hagin passat les delícies de la nit, no expliquis als amics què va passar la nit passada

Puši puši mala puši mala ti, ne dozvoli vatri da se ugasiiiii
Fuma fuma petita, fuma petita, no permetis que el foc s'apagui

Dva bunara dva bunara a velika suša, dođi dragi izgore mi i srce i dušaaaa
Dos pous dos pous i una gran sequía, vine estimat i crema'm el cor i l'ànimaaa

Ja sam mladić od pedeset ljeta, šta sam mator ništa mi ne smeta, sve me cure u mom selu jure, kaže majka da je zbog frizure
Sóc un jove de cincuanta estius, que sóc un vell que res em molesta, totes les noies del meu poble em persegueixen, diu la mare que és pel pentinat


Bé.. n'hi ha cinquanta mil més, si algú diu que li fan gràcia ja les posaré!

Versos de Turbo-Folk

(el turbofolk és una música.. música.. que es va posar de moda als anys 70 i 80 als Balcans. Aca Lukas, Sinan Sakic -que el vaig sentir mig d'estranquis a Belgrad-, i Ceca, i molts d'altres, en són alguns exemples)(vindrien a ser un equivalent de Camela)

Sve, sve, sve, sve ćeš da mi daš, al ja neću s tobom jer si mafijaš.
Tot, tot, tot, tot m'ho donaràs, però no vull estar amb tu perquè ets un mafiós.

Daj zagrli me, daj daj daj, vodoravno a i uspravnooooo
Vinga abraça'm, vinga vinga vinga, en horitzontal i en verticaaaaal

Skočit ću sa sedmoga sprata, rodila mi žena a ja nisam tata.
Saltaré des d'un setè pis, la meva dona ha donat a llum i jo no sóc pare.

Oću kući da te vodim, ali ja sam izbjeglica nemam kuće bože bože zar ja tražim nemoguće?
Et vull portar a casa, però sóc un refugiat, no tinc casa, déu meu déu meu, és que no puc buscar-ne?

Vetar duva kiša sipi a pod nama krevet škripi
El vent bufa, la pluja cau, i sota nostra el llit grinyola

Moj se dragi u autu voza a ja jadna u šumi kod koza!!!!
El meu estimat condueix un cotxe, i jo pobra al bosc amb una cabra!!!!

Uz malu peć i radio svašta sam joj radio.
Prop d'un estufa petita i una radio li vaig fer de tot

Moja mala nema prednjih zubi, kad me ljubi jezikom me ubi!!!
La meva petita no té dents de davant, quan em besa amb llengua em mata!!!

Nećeš čak ni pasulj da mi skuvaš, a kamoli decu da mi čuvaš
No vols ni coure'm les mongetes, i molt menys els nens que em conserves (?? segur que m'equivoco molt al traduir)

... en tinc una llista molt llarga que m'acaben d'enviar, però ja us podeu fer una idea del nivellàs de les lletres

li vaig enviar aquesta foto del failblog a la Biljana i de seguida em va respondre: això sembla balcànic! (de fet va dir "serbi", però tan se val, de-per-llà)

Sí, realment ho sembla

És com aquell lavabo de Txeboksari (al centre de la part occidental de Rússia), que hi havia dos lavabos però una sola porta. Gràficament vindria a ser això:



Ai! aquests de l'est!

m'acabo de topar amb el cd d'amaneció de boikot, del 2008...

hop hop hop!!

http://www.boikot.com.es/index.html

boikot ja m'agradava, però ara més

hahahah

que bo

http://www.artfagcity.com/2009/08/24/img-mgmt-turbo-sculpture/

escultures que fan gràcia pels Balcans

dibuixos animats en.. hm.. iugoslau

hahah, per favor, que horribles

Himne de Iugoslàvia

cada cop que ho escolto, em peto de riure..

(sóc d'un humor força elemental)

de fet és així

fotos de Guča 2009

(jo no hi he anat, però mira)

BeerFest de Belgrad (post musical llarg)

per tercer any, em surt de parlar del Beerfest (el primer perquè els óssos es van menjar un noi que va caure a les gàbies del zoo, el segon perquè m'hi vaig enamorar), i com que segurament pocs podrem ser-hi, us poso aquí uns quants videoclips de diferents grups que hi van, per estendre una mica la cultura musical d'allà, tan estupenda i tan desconeguda! (jo tampoc en sé gaire res de pràcticament cap, així els descobrirem junts!)

Dimecres 12
Grup = Wikeda
Cançó = Narekoh se buntovnik
Aquests són búlgars


Grup = Laibach
Cançó = Rossiya (Rússia)
Són eslovens, ja n'havia parlat fa temps. Els han acusat de ser moolt de dretes, i possiblement també de ser moolt d'esquerres




Dijous 13
Grup = Divlje Jagode
Cançó = Jedina moja
Dels anys 70-80, aquests sí que em sonen! Com que es fan de mal ubicar els grups, a aquella època, direm que són iugoslaus


Grup = Darko Rundek & Cargo Orkestar
Cançó = Put u Sumrak
De Croàcia. Aquest tampoc el coneixia, però sembla que és força famós!


Grup = Rambo Amadeus
Cançó = Don't Happy Be Worried
També prou conegut a Sèrbia, en tinc un grapat de cançons.. però no m'agrada. Diuen que és perquè no entenc les lletres. Ja pot ser!


Grup = Letu Stuke
Cançó = Minimalizam
Mireu, sense adonar-me'n gaire, vaig tenir moolt temps aquesta cançó a la llista de reproducció del costat, o sigui que potser us sona i tot. Nyi! De Bòsnia




Divendres 14
Grup = Vatra
Cançó = Ruska
Croats, també els havíem tingut per la llita de reproducció del bloq! I amb aquesta mateixa cançó


Grup = Psihomodo pop
Cançó = Natrag u garazu
Croats. Mireu el videoclip, ja podeu veure de quina època és això..



hi ha més grups, però vull anar a sopar.... si us fa gràcia, contineu vosaltres mateixos amb la recerca!!
http://www.belgradebeerfest.com/active/sr-latin/home/muzicki_program.html

mira tu quines coses!

http://fronterasblog.wordpress.com/2009/06/13/yugoslavia-por-un-dia/

i...

les dues fotos que vaig fer durant el viatge de 4 dies a Belgrad per setmana santa

(tot esperant el tren que anava de Timisoara (a Romania, vols barats amb clickair, a 3-4hores de Belgrad), aquest no és el meu tren, però és que semblava fet d'una xapa blava taaaaaan primeta que no vaig poder evitar fer-li una foto)


(dins del tren anant per Romania cap a Sèrbia, tot creuant la plana sembrada)

ja no tinc més fotos!!

Especial Sofia

Aquest gener vaig passejar un matí per la ciutat de Sofia, però no m'he dignat a passar les fotos del mòbil a l'ordinador fins avui. Aquí les teniu. Totes totes totes. Qualitat mòbil

(una mesquita)

(això em sembla que era un mercat, o un antic mercat)

(neu que encara no s'ha fos)

(Aleksandar Nevski vist de lluny)

(un descampat davant de l'església que hi ha a la foto de sobre, i a la de més a sota, on hi venien icones de color daurat amb el sant en primer pla)

(Aleksandar Nevski)

(una estàtua molt grossa, la veieu?)

(el riu que creua Sofia)


(pasta que, encara ho recordo, em va costar 50 cèntims. A dins hi ha kajmak, o algun formatge d'aquests que si en menges molt et fa mal de panxa)

a partir d'aquí, ja són del trajecte Sofia-Belgrad, i si no recordo malament, gairebé totes estan fetes just passada la frontera

(muntanyes balcàniques pelades i grogues perquè encara no érem primavera)

(cotxes típics)

vualà! I com que ja fa uns quants mesos i no sé gaire d'on són, aquí us enllaço el post sobre Sofia que vaig fer en el seu moment

(els Balcans s'estan posant de moda.....)

ja veureu, ja!!

no em sorprendrà gens si aviat per Barcelona surt alguna sala o discoteca on comencen a passar-hi balkan beats d'aquests, i aviat acabem cridant tots "ajde ajde" i "oooppaaaaaaaaaaaaaa!"

Ara que ho penso, si a Stolac és on vam comprar les cireres, cal dir que d'Stolac era un poeta bosni que es diu Mak Dizdar. Que per què sé aquesta dada tan concreta? Doncs perquè jo sé moltes coses. El que passa és que tampoc estic del tot segura d'haver estat a Stolac. Potser era Pocitelj. Ah sí! Ara ho he llegit: a Stolac ens va parar la policia després de venir d'un camí de cabres que baixava fent revolts per una muntanya. I va ser l'endemà de Stolac i Pocitelj, camí de Croàcia, quan vam comprar cireres. Per això tenia la sensació que a aquell restaurant de carretera on ens vam aturar hi feia una mica d'olor de mar (s'entreveia entre muntanya i muntanya)

Ja sé que us semblarà una tonteria, però porto molts de dies pensant en cireres, en concret en una bossa de cireres enorme que vam comprar per quatre duros a un poblet al sud de Mostar, potser Stolac. Me'n recordo que anàvem amb el cotxe (hola èlia, que no et veig mai) veient tot de senyores amb cistells plens de cireres i no sabíem si aturar-nos a comprar-ne o no. Com a bones catalanetes, vam intentar evitar el desig, però al final no vam poder-nos contenir més. És que eren tan vermelles i n'hi havia tantes!! I tot just acabàvem d'entrar al maig!! Semblava impossible, que ja hi haguessin aquelles cireres. O sigui que vam parar-nos en un tros de carretera amb unes quantes paradetes amb senyores i cireres, i ens en vam comprar una bona bossa. Però vam dir, és clar: per després. Una estona més tard ja no podíem més de sentir-ne l'olor, vam aparcar el cotxe davant d'un restaurant de carretera i allà ens vam empatxar de cireres

D'això fa dos anys! I cada estiu que han tornat les cireres, que he pensat amb aquelles!

O potser, ben mirat, aquelles cireres no les vam comprar a Bòsnia, sinó a Croàcia. Què més dóna, amb com n'eren de bones!

Resulta que, quan escrivia al bloq de menvaigabelgrad.blogspot.com, hi ha un post que no vaig penjar mai, i no sé perquè. Aquí el teniu (és llarg). És del 29 d'agost del 2008

"A en Dobri li agraden les russes tan com a mi els serbis i parlem d'aixo mentre bevem un cafe (un nescafe gegant congelat) a l'speak easy, un bar just a tocar de Trg Republika, i mirem tambe la gent com passa i la pluja que cau. Em diu que les noies russes sempre l'estimen molt, pero que els nois russos no h ha manera. Ell no entenia perque fins que una li va dir: clar que no els hi caus be, si estas sempre acompanyat d'alguna noia russa! Tot aixo m'ho explica perque d'aqui una estona ha de venir un noi rus (l'Anatoli/tolik) que, segons ell, es l'unic rus que coneix a qui cau be. De fet si que es molt simpatic, i em parla en rus i jo li intento parlar amb rus, pero que voleu, despres de dos mesos (gairebe dos i mig) d'inmersio serbia, el meu rus esta ves a saber a quin raco del meu cervell i dic Razumes?* quan vull dir Ponimaes?** (no tinc lletres ciriliques en aquest ordinador)

P.D al mig del post. M'he fet del facebook rus. Vkontakte.ru
meravellos el doblatge al rus


Perdoneu, ja segueixo. Amb el rus tambe arriba una noia serbia, i com que ja no plou i el rus ha arribat fa unes hores i marxa l'endema de Belgrad, el portem a fer una volta. Anem xinoxano fins a la kafana ?, que us trobareu a totes les guies turistiques, pero que es molt bonic i molt autentic i es menja molt be. Es la kafana mes antiga de tot belgrad i bla bla. De fet no voliem anar alla, nomes ensenyar-ho de fora, pero en Dobri veu que a dins hi ha uns seus amics, o sigui que entrem, seiem, demanem cerveses, rakija, kajmak i amanides gregues, mes coses de menjar que no en se el nom, i apa, ja hi som. Tot plegat es forca internacional, perque tambe hi ha dues noies franceses, una que treballa a l'embaixada i l'altra que te la parella serbia, la noia serbia i el rus que quan sortim de ? comencen a fer manetes, i a en Dobri que li agraden les russes i a mi que m'agraden els serbis, l'amor internacional flota a l'aire, i no es maco aixo..





Havent sopat anem cap a Kalemegdan tot passejant per Knez Mihail. Han omplert el carrer de banderetes de colors i fa molt de goig. Anem als diferents llocs de Kalemegdan on sabem que les vistes son mes boniques, pero l'aire esta una mica emboirat i no es veu gaire res. Despres baixem cap a les dues esglesietes amagades que queden a la dreta del parc (mirant al riu). Recordo que la primera nit que vaig ser a Belgrad, ara fara gairebe un any, en un altre viatge als Balcans, en Dobri em va portar a veure les esglesietes, que em van encantar, pero en aquests dos mesos aqui encara no les havia sabut trobar





Com que veiem que la serbia i el rus volen estar sols i jo no vull perdre l'ultim bus, amb en Dobri ens n'anem cap a casa. Li dic, ens hem de tornar a veure abans que marxi! Perque nomes em queden quatre dies, i el dia que vam anar a sopar i a visitar Kalemegdan amb el rus i la serbia i en Dobri va ser ara fa dos dies


*entens? (en serbi)
*entens? (en rus)"

Suposo que no el vaig publicar perquè no està acabat. I què més dóna

Ruzico si bio!

És curiós (lògic, més aviat) que, quan aprens un cançó amb un idioma que pràcticament no coneixes, cantis la lletra com quan eres petit i et pensaves que a la cançó de Bola de Drac deien "els seus cops i el seu àme amé" (i així tantes d'altres)

Estàvem asseguts esperant la posta de sol al parc de Kalemegdan (Belgrad), amb un parell de cerveses (la meva s'escalfava i ell se me la bebia) i a dalt d'un tros de muralla, de les que t'hi poses amb els peus penjant i mires Novi Beograd i el Danubi, hi havia una colla de nois i noies que tocaven la guitarra i cantaven una selecció dels grans clàssics de la música iugoslava dels anys 80 i 90. Als primers acords d'una vaig exclamar:

- aquesta me la sé!

i ell em va dir

- jo encara no, quina és?

i li vaig cantar

-Jako su to tamo bilo lazi!

(pensant-me que clavava les paraules, tot i que la de veritat és Ako su to samo bile lazi)

i va fer

- a sí! ja sé (cosa que em va fer recrear en la creença que me la sabia)

i quan el grup de cantaires belgradenses va cantar la tornada, llavors vaig veure que - a no!, que de fet diuen una altra cosa i que jo la lletra me l'havia inventat

És com quan la Marina canta la seva cançó de Marina i diu

- Ajde ajde meni mi kori itu inu si (de fet ho canvia cada cop que la canta)

(la de veritat és Ajde ajde, reci mi, koju igru igras ti)

i a mi em fa molta gràcia, perquè em fa pensar en quan érem petites i cantàvem les cançons d'oïda

Per això em fa tanta, tantíssima il·lusió saber-me la cançó de Ruzica si bila de dalt a baix, sense equivocar-me en una sola lletra. Però aquesta sí, és que aquesta ja l'he cantada tantíssimes vegades!!

Al(i) znam da nemam prava! Ti nisi vise moja.. draga!

I amb la tonteria, vam arribar fins al mar negre (part 9)

Constanta..... Constanta és una ciutat suposadament turística, però no és pas així a l'hivern. A l'hivern no hi ha res ni hi ha ningú. Constanta, a la costa del mar negre, va ser l'última sorpresa del viatge.. No sé si per bé, no sé si per mal, però sé que no ens oblidarem de Constanta en la vida!

Aquí us deixo amb algunes de les fotografies...


El mar negre, el port al fons, i el casino, que surt a totes les fotos quan volen ensenyar què hi ha a aquesta ciutat

El centre antic de la ciutat. Ooooo

L'estàtua en homenatge a Ovidi, a la plaça major de la ciutat. A la nit estava il·luminada de verd. I a banda i banda hi passaven cotxes. Molt ràpid

Això és la plaça major i el descampat del davant. Si us hi fixeu, veureu l'estàtua d'Ovidi



La platja del mar negre :) Nedant recte vas al Caucas!

El mar negre.....



i un gos!!!

Fins aquí les fotografies i explicacions del viatge. L'endemà vam demanar un taxi que ens va dur a un aeroport molt petit i molt estrany. D'anècdotes, mil..... però si de cas ja aniran sortint

Per acabar, doncs, només una última cosa....: ANEU A ROMANIA!