Sobre l'immensitat del món o alguna cosa menys profunda

B - M'agraden les planes immenses..

S - A mi no.. Sents que el món és immens

B - Sents que el món és immens!

S - No t'estressa pensar que no el podràs veure mai tot?

B - M'estressaria pensar que hi pot haver un dia en que ja l'hagi vist tot

Sobre perdre's pel món

Mirem els mapes, el de carreteres de la michelin i el de trens que vaig treure d'una web. Mirem el calendari. Cada nom de poble, l'escric damunt del google i que en busqui imatges. A tot arreu ens hi aturaríem. Ell es veu a venir que morirem congelats de fred en algun poblet dels alps eslovens, amb les motxilles cobertes de rosada entre les nostres cames. Això és una bajanada, li dic. Sempre podem entrar al bar del poble, posar ulls de xai apunt de ser degollat i dir: sobe... (habitació en eslovè, vaja). No ens faran dormir al carrer, no? Els pobles petits, ja les tenen, aquestes coses.. I jo faig cara de bona persona. De persona innocent i perduda enmig d'aquest món enorme i despietat. De debó que faig aquesta cara. És útil. La gent m'ajuda sempre i em pregunta si aquella cua és la correcte per facturar les motxilles a l'avió que se'n va cap a.. cap on sigui, o com es fa per anar a tal carrer. També faig cara de saber on són les coses, encara que sembli contradictori amb el que acabo de dir

Un amic, un amic argentí, em deia que quan se'n va anar a viure a Buenos Aires va passar una temporada que es dedicava a passejar pels barris més perillosos de nit. Em va dir que quan es creuava amb algú que feia mala pinta, es posava a cantar, a xiular, a caminar decididament, com si fos el rei d'aquell barri, com si se'l conegués de tota la vida, com si sabés què es trobaria al girar per una cantonada, encara que s'hagués perdut i s'estigués morint de por. Deia que així no li passava mai res. Jo també ho faig, ara, això. Quan em perdo, faig com si m'ho conegués. Miro el mapa abans d'endinsar-me on sigui, si és que tinc mapa, que no em vegi ningú que el miro, me n'aprenc un parell de noms i de direccions, ben ràpid, i apa, com si hagués nascut allà

Així també és molt més divertit. El millor de quan vas a un lloc no és visitar les coses que s'han de visitar, sinó fer-te teu aquell lloc. Almenys per mi funciona així. Per això m'agrada tant viatjar i em sento cómode a tot arreu. Perquè em faig meus tots els llocs on vaig i tinc la sensació que podria aturar-me i instal·lar-me a qualsevol lloc del món, si mai em vingués de gust fer-ho

Eugenio MONTALE (Satura, 1976)

Prima del viaggio si scrutano gli orari, Abans del viatge s'escruten els horaris,
le coincidenze, le soste, le pernottazioni les coincidències, les parades, les pernoctacions
e le prenotazioni (di camere con bagno i les reserves* (d'habitació amb bany
o doccia, a un letto o due o addirittura un flat); o dutxa, d'un llit o dos o fins i tot un flat);
si consultano le guide Hachette e quelle dei musei, es consulten les guies Hachette i aquelles dels museus
si cambiano valute, si dividono es canvien valutes ", es divideixen
franchi da escudos, rubli da copechi; els francs per escuts, els rubles per copecsº;
prima del viaggio s’informa abans del viatge s'informa
qualche amico o parente, si controllano qualsevol amic o parent, es controlen
valigie e passaporti, si completa les maletes i els passaports, es completa
il corredo, si acquista un supplemento l'equip, s'adquireix un suplement
di lamette da barba, eventualmente de fulles d'afaitar^, eventualment
si dà un’occhiata al testamento, pura es fa un cop d'ull al testament, malgrat
scaramanzia perché i disastri aerei ¨perquè els desastres aeris
in percentuale sono nulla; en percentatge són nuls;
prima abans
del viaggio si è tranquilli ma si sospetta che del viatge s'està tranquil, ja que se sospita que
il saggio non si muova e che il piacere el savi no es mou i que el plaer
di ritornare costi uno sproposito. de retornar val un disbarat.
E poi si parte e tutto è O.K. e tutto I llavors es marxa i tot és O.K i tot
è per il meglio e inutile […] és pel millor i inútil [...]


Jo ara hi posaria "plaer"


* aquest és un d'aquells casos que el traductor posa joc de paraules intraduïble
" no em ve ara al cap la paraula en català
º mola, un toc de rus
^ ???
¨ scaramanzia no sé què és

sàvies reflexions a l'aeroport de Budapest (fetes entre les dotze i les quatre de la nit)

Tinc tendència a agafar els sandvitxs prefabricats amb més mal aspecte... però són bons! Tinc la teoria que és els que millor fan els de les companyies sandvitxeres; quan volen fer-ne un amb un aparença no-sintètica, llavors és horrible, perquè és igualment sintètic i tu t'esperaves enganyadament il·lusionat que no ho fos


(recomano el de marisc, amb pals d'aquells de peix de plàstic i molta salsa de color rosa, són absolutament deliciosos)

confesso que estic cagadíssima de por


quan vaig anar a Roma tenia por, però no tanta. Vaig fer que els meus amics m'escrivissin una carta i me les vaig endur. Només me les vaig llegir una vegada, a l'avió, però i què, les tenia amb mi



i ara torno a tenir molta por
per això m'emporto al damunt tonteries que em fan sentir més segura i acompanyada, sigui on sigui....

la samarreta que va regalar-me la laia (la de el infierno te espera!), la xapa que em fa pensar amb en borja, la llanterna que em van regalar ahir els papes (a més que mai se sap, ehem), el carnet de donant, euros escampats en diferents motxilles i butxaques, el ninotet que em va donar l'anna just abans de marxar, el llibre d'en manu, el minicotxet blau, la motxilla del coronel tapioca que m'acompanya des dels quinze anys (uau!),

i la música, la música! que no falti la música!!




la por no marxa mai! l'important és que no se't mengi massa

conec gent que té molta mania a les guies de viatge. Que si no sé què que si no sé què més.... Però és que una guia te l'has de prendre com el que és, una guia. Ni hi aprendràs història, ni res gaire pràctic, ni trobaràs allotjament o lloc on alimentar-te, ni descobriràs cap racó encantador, o els bars on es reuneixen els estudiants

però és que una guia, segons com ho veig jo, només serveix per concretar una ciutat, per fer-te-la més teva, perquè et sonin una mica els noms i perquè vegis una mica com s'organitza i funciona la ciutat

per fer-ho entendre més fàcil. Ara va i et dic: BERLIN! Si no hi has estat mai ni n'has tingut intencions, pots ubicar Berlin, dir alguns noms de lloc, etcetc. Però no veus la ciutat, quatre imatges barrejades que no saps massa on situar. Un cop has mirat alguna guia, o algun mapa, les coses es comencen a fer més clares. Prova-ho amb qualsevol ciutat del món

Per això m'agraden tant. Perquè no m'agrada que els llocs em semblin tant grans i desconeguts que se m'escapen de les mans

Zdravo (hola)
Zdravo (hola)
Kako si? (com estàs?)
Hvala, dobro. In ti? (gràcies, bé. I tu?)
Dobro (bé)
Si prvič tukaj? (és la teva primera visita?)
Ne, tudi lani smo prišli (no, vam venir l'any passat)
Vam je všeč? (t'ho estàs passant bé?)
Ja, zelo mi je všeč. Zelo mi je všeč pokrajina (sí, m'agrada molt. M'agrada molt el paisatge)
Od kod si? (d'on ets?)
Sem iz Calalunje. Si Slovenec? (sóc de Catalunya. Ets eslovè?)
Ja! Kje si zaposleni? (sí! On treballes?)
Sem študent (sóc estudiant)
Kaj študirate? (què estudies?)
Filoložia eslava. Zakaj se smejite? Je moja slovenščina tako slaba? (Filologia eslava. De què rius? Tant malament parlo l'eslovè?)



Mai he acabat d'entendre del tot la utilitat d'aquestes recopilacions de frases, i menys de frases com "De què rius?". Què representa? que a cada instant has de dir "un moment, que miro si la frase aquesta surt al meu llibre recopilatori" (faltaria que posessin aquesta frase amb l'idioma corresponent). Igualment a mi m'encanten i per casa en tinc uns quants. Així puc anar pel món dient Ich schwitze!*, Zakaj se smejite?" i Betant balati ra'alº


* Estic suant! = alemany
" De què rius? = eslovè
º Per error he begut verí = hebreu

Sobre galetes

s'ha d'admetre que un dels elements imprescindibles en tot viatge són les galetes


fins i tot podríem classificar-les sobre la seva utilitat i comoditat


per exemple. Les pim's són molt bones, però no van bé per endur-se-les. El plàstic es trenca massa ràpid i no es pot tancar per conservar-les. A més no n'hi van gaires. El mateix amb les petite ecolier, que és impossible doblegar aquell plàstic per tal de fer-les durar més temps, i tot plegat ocupa molt d'espai

En canvi, les dinosaure són molt pràctiques. Pots llençar el paquet de cartró i guardar només les bossetes. El mateix amb les príncipe, que quan te n'has menjat tres o quatre ja ho pots tancar bé. A més, el paquet està ben ple i no ocupa més espai del necessari

el mateix podríem dir de les galetes maria de tota la vida. L'únic que tenen de dolent és que una galeta maria així sola, no sempre ve de gust


i així podríem anar fent amb cada marca i tipus de galeta

Gent i llocs del món

(a en Borja em fa il·lusió veure'l perquè li puc parlar de coses i de llocs i sap de què li estic parlant)


va, diga'm un país i te'l reservo per anar-hi amb tu. Ucraïna vols? (tinc la sensació que vol Ucraïna)

Romania
Romania? doncs Romania

O sigui, que amb en Borja aniré a Romania. Amb la meva germana creuaré els Estats Units. Les del pis... a veure si les enredo per anar a la República Txeca. A Praga, que cap hi ha estat i és més light que Moldàvia o Albània. I a fer el transsiberià, per descomptadíssim. I a Argentina. On hi hauré de visitar els ara actuals companys de feina, però que suposo que quan jo hi vagi, tornaran a ser a Argentina. Amb l'Aina i l'Anna, suposo que podríem anar a Amsterdam. És potser la única ciutat així més guai on vull anar. I són, sens dubte, les candidates ideals per anar a Amsterdam. La Fany..... la Fany va cometre l'error de dir-me que tenia ganes de viatjar, que li era igual a on, que el que volia era viatjar. L'Èlia també està fitxada, que em digui on vol anar, que l'acompanyo. Cap problema. Macedònia? Macedònia fa per tu. Per exemple. I l'Estel? L'Estel la veig pel nord d'Àfrica. El meu amic Hanan d'Israel ara serà tot un any a Barcelona. Algun dia em tocarà anar-lo a visitar a Israel. També haig d'anar a la zona del Caucas i a Azerbaijan, i Turkmenistan i llocs així. Però per aquests llocs encara no he trobat la persona. Ja la trobaré, ja.... però encara no l'he trobat. No us penseu pas però, que em quedaré sense visitar Samarcanda

I que ningú es pensi que somio. Perquè no





I parlant de tot plegat, ja tinc guia per Budapest. Amb munts, munts de fotografies

// t'ho he dit, oi B., que estic terriblement orgullosa de tu? perquè n'estic. Has vist mai el mar Negre? No és una illa tropical, però tampoc està malament.....

Em sembla que hi ha dos motius principals per viatjar

marxar d'aquí

anar a allà

i hi vas sola?
sí!
però no et fa por?
el què em fa por?
anar a un lloc que no saps on vas
clar que sé on vaig!
vull dir que no coneixes
però és que per això hi vaig!
i saps parlar el seu idioma?
no! no! això rai, però
i on dormiràs?
no ho sé! ja trobaré lloc. I si no, passejaré
i no tens por anant-t'hi sola?
em fa més il·lusió que por, la veritat

tenim molt poca cultura del viatjar sol. A un alberg de Roma em vaig trobar una noia que venia d'Austràlia i viatjava sola per Europa. Al mateix alberg vaig trobar-me dues noies de Barcelona que es van sorprendre molt quan van saber que havia vingut sola des de Catalunya. Els hi assenyalava l'altra noia dient-los: perdoneu! que aquesta ve d'Austràlia! A Catalunya s'hi va a peu! Molts japonesos sempre van sols. El meu amic Hanan d'Israel viatjava sol i també la meva amiga Anya de Bielorússia. I no era res excepcional. Aquí, en canvi, sona una mica exòtic i tot





(i aprofitant que no dedico mai posts a ningú, avui al dedico als meus excompanys de feina des d'ahir. Un petó per en Pau i un petó per la Fany)

idiomes

em sembla a mi que, un dels problemes principals de quan intentes comunicar-te amb algú que no parla el mateix idioma que tu, no és que no puguis fer-te entendre, és que no saps segur si l'altre t'està entenent

Sarajevo (fotos)

Fa un parell de dies, feien per la tele un documental anomenat "L'Art de Viatjar", i un deia
"una de les coses més ingènues que es poden fer amb un lloc on has somiat anar, és anar-hi"

quina bajanada

jo somiava amb Sarajevo des de feia molts anys. I encara hi somio més ara que hi he anat. Així doncs, més fotos, totes barrejades i sense explicacions

em sembla que me n'he enamorat..

Llocs

Llocs típics de voler anar als quals no m'atrau anar

Índia
Cuba
Xina
Canadà
Hawai i coses per l'estil
(platges cristalines)
Àfrica en general (algun país en concret potser sí)
París
Escòcia

ai ai

Em sembla que un cop sigui a Bologna, no podré evitar arribar-me fins a la frontera amb Eslovènia


per què la gent es compra bitllets de tornada?





em fa més por tenir por de fer el que vull que no pas la por que em produeix fer el que vull

couchsurfing

Això del couchsurfing sembla meravellós

Per ara m'ho he estat mirant, i hi ha "sofàs" a

Moscou
Nizhniy Novgorod
Yekaterinburg
Omsk
Novosibirsk
Krasnoyask
Irkutsk
Ulan-Ude
Chita
Vladivostok



És una possibilitat, fer el transsiberià saltant de sofà en sofà
Més ben dit

ÉS la possibilitat

Viatjar

Viatjar té un gran inconvenient:

Per exemple, te'n vas a Venècia, que és una destinació així com típica
I un cop hi ets, com resisteixes la temptació d'arribar fins a Eslovènia?
I llavors, com t'ho fas per no anar fins a Zagreb?
I llavors, com pots no anar a visitar Belgrad?
I llavors, com s'ha de fer per no arribar-se a Romania?
I ja que hi ets, continuar tirant, rodejar el mar Negre, passar per Ucraïna, veure com deu ser Crimea, i bé, Rússia és allà al costat, i sota Rússia hi ha Geòrgia, i al costat Armènia. I amb uns quants quilòmetres, te'n pots anar a veure el mar Caspi. O a l'Iran. O a Síria. A la terra de Canaan. A Jordània. A Bagdad. A veure el Tigris i l'Eufrates. A Kuwait. I altre cop a l'Iran. I al costat d'Iran hi ha Turkmenistan. I al costat Uzbekistan. I amb la tonteria ja ets a Samarkanda

Però clar, la majoria de cops t'hauràs de quedar a Venècia.... Que ja és maco ja, Venècia. Però coi.... tirant tirant, te'n vas a Samarkanda


L'inconvenient (o avantatge) de viatjar és aquest: que cada cop que vas a un lloc, quedes al costat d'un altre

Dia 9.9

Fa uns dies mirava amb la meva germana una pel·lícula sobre pingüins que van fer per TV3
Pensàvem quant que ens agradaria anar a veure-ho amb els nostres ulls, i llavors la meva germana va dir:
és al món on vivim, tampoc està tan lluny!

i oh! és una de les frases que m'han fet posar més la pell de gallina

passa sovint, mirant fotos i reportatges de llocs més enllà d'europa que penses: com m'agradaria anar-hi, veure-ho, ser-hi....però llavors no ho fas perquè no tens temps, ni diners i aquestes coses....


però caram, em va reconfortar molt pensar que res no està tan lluny, que s'hi pot anar.... ni que sigui a peu