1100

M'agrada fer números de post rodons. Amb més motiu si estic en llocs tan bonics com Belgrad, dalt d'un turó

Aquest matí m'he llevat més o menys aviat i he esmorzat. Vaig comprar una melmelada (de la barata, que aquí posen en pots de plàstic, si us allotjeu en algun alberg segurament us en donaran d'aquesta) i és bastant dolenta, però ja ha fet el fet
Més tard m'he posat al menjador-sala-cuina a traduir. Ben entrat el matí, gairebé migdia, s'ha despertat la Marijana i mentre es dutxava ha entrat una nena petita a casa
M'ha fet molta il·lusió que entrés una nena i parlar-hi una mica, li he ofert prunes però no n'ha volgut (tinc taaaantes prunes, què en faré!!), més tard (després de dir-li que portava les ungles pintades molt bonic i que la goma de cabell en forma de bola peluda de color rosa també era molt bonica) li he dit si volia suc de taronja i ha dit que sí. De fet m'ha dit "potser". Però aquest potser volia dir que "sí", i m'ha fet recordar una història de la primera vegada que vaig ser a belgrad (no la trobo pel bloq, però resumint, jo li preguntava al conductor del tramvia si aquell anava a l'estació de trens, i ell em responia "potser", i jo pensava, com que potser, o hi va o no hi va!, però avui he vist que volia dir que sí). Llavors ha vingut la Marijana i ha posat la radio. Se sentia música no ho sé, normal, i la nena (Anja, té quatre anys i viu un parell de cases més avall) ha dit que si allò era una cançó, que com li podia agradar. La Marijana ha respós que sí que era una cançó i que quina li agradava ella. La nena ha respós Gas gas. La Marijana ha dit que no li agradava. La Anja ha dit que si l'hagués sentit sí que li agradaria. Tot plegat m'ha fet molt de riure, més que res, perquè la cançó en qüestió (una d'en Bregovic de fa un parell d'anys) va ser la melodia del meu mòbil durant un parell d'anys
Llavors m'he menjat un peix

I després cap al centre a escoltar algun concert del Belef (enllaç per si algú es passa per la ciutat aquests dies)

Veieu que bé que celebrarem el post 1100!!

MOSCOU 1000

Perquè quin altre lloc millor que fer el post 1000 que l'habitació de la residència de la universitat de Moscou, amb el portàtil a la falda i al voltant tota la roba, els regals, els papers, els llibres, les sabates i les coses d'abrigar,
la ciutat des d'on surt el transsiberià i per culpa d'això em va començar tota aquesta tonteria (que tenia guardada des de petita, però en fi, surt quan surt)
... i per celebrar-ho, perquè 1000 són 1000, en fi, doncs gràcies a tots i totes els que aneu llegint el bloq, que aneu i veniu o que us quedeu sempre, que apreneu alguna cosa o me l'ensenyeu, gràcies a tothom que he anat coneixent des de que em va venir la tonteria i que taaant m'han canviat la vida (no faig llista amb noms, que fa lleig), i als que ja hi eren d'abans i malgrat tot em fan companyia, i a la gent que m'he trobat en els viatges per l'Est i amb qui ens hem fet amics, i amb els que no també, i als que només ens hem fet coneguts, i amb els que ens hem enamorat, i amb els que hem fet un tros de viatge junts, i amb els que hem viscut junts, i amb els que ens hem passejat junts, hem vist amagar-se i sortir el sol junts, hem creuat un pont sobre el Danubi junts o ens hem banyat o hem fet un cafè o el que vosaltres vulgueu

perquè ... jo què sé... 1000 són 1000, i celebrar-los a Moscou, poder celebrar qualsevol cosa a Moscou, és tot un regal de la vida

Gràcies per això, doncs

I us desitjo a tots una vida molt feliç :) :) :)




(el bloq aviat segueix des de Catalunya....)

900!!!!

és força improbable que arribi als 1000 posts abans de marxar a Moscou (tampoc voldria forçar la cosa), però m'alegra força dedicar el post 900 a dir-vos que avui a TV1, a les 10, en un reportatge d'un programa que es diu "espanyoles por el mundo" o alguna cosa així, apareixerà Sant Petersburg

Que de Moscou a Sant Petersburg queda a una nit de tren de distància, però a Rússia, tot és tan gros que, per la banda esquerra dels Urals, tot acaba sent per allà mateix!

i ja de passada, fa un temps se'n van anar a Belgrad.

(aquí ho teniu: http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090525/espanoles-mundo--serbia/512643.shtml)

Jo li vaig dir tota il·lusionada a una amiga d'allà: mira! va sortir Belgrad per la tele! I ella em va contestar: sí, ja ho sé, em vaig passar molta estona amb ells! Així que res, com ja he dit algun cop, Belgrad és una ciutat realment petita

900 posts!! mola! (espero, ara, alguna felicitació, estimats i aplicats lectors..)

800 posts

Danas pisem moj 800 (osam sto) posta

To nije bilo trudan, nego lak, mnogo mnogo lak. Samo sedila sam ispred laptopa i pisala

Ovde napisala sam o Balkanu, o Rusiji, o moju dragu Istoku, 

i nista ne mislim kad pisem, zato sto samo sedim i sanjam

I sada, u moju glavu (s Balkanom, Rusijom i Istokom), takodje jesi ti, onda kad sedim i pisem (i, naravno, sanjam), ne samo mislim na Istok, takodje mislim na tebe

A ne znam ako ti znas kako odlican to jest..

Zato sto ako Istok je do jaja, kad ti si ovde, moj zivot je do jaja :)

i a la resta de lectors, gràcies per fer-me companyia durant 1, 100, o 800 posts :)

700

El bloq torna a fer anys (perquè els bloqs fan anys per dos motius, quan fan un any real, i quan fan un número múltiple de 100 de posts) i fa 700 posts. O sigui que guai, 700 posts no està malament

Vaig començar aquest bloq, alguns ja ho sabeu, sense saber situar Albània al mapa i sense consciència de quant gros és Rússia, però amb una atracció inexplicable cap a Europa de l'Est. Tot plegat era una mena d'intuïció, però. Potser com més els coneixia menys m'agradaven (ara que ho rellegeixo, al segon post d'aquest bloq vaig escriure això
"De fet, ara m'adono que no tinc ni puta idea de res del transiberià
només que és llarg i que hi vull anar")


Res a dir. 700 posts després, un any i mig després, un any de carrera de filologia eslava després, dos mesos i mig vivint a Belgrad després.... m'agraden encara més i més

i més i més i més i més i més!!


Total, que la intuïció era bona i aquí seguim encara. I més de 14.000 visites en un bloq de l'estil que estic fent, és una passada


O sigui que Gràcies!

600

Amb 600 posts, he après a col·locar Kiev i Odessa damunt del mapa, a llegir en ciríl·lic més o menys ràpid i a embogir tot ballant

500 posts

Salto d'un any de bloq a 500 posts amb menys d'una setmana. Aquest ritme segurament és perjudicial. Això vol dir que d'aquí un altre any hauré escrit 1000 posts? Perquè tots són escrits, trincu trincu. I com més n'escric, més coses tinc per escriure. Com més em poso en el món dels eslaus, més coses n'aprenc i més coses en vull saber. És com si per fi hagués trobat una font de coneixement inacabable. De coneixement vull dir d'aprendre coses. 500 posts eh? poca broma i digueu-me quants bloqs catalans hi ha amb aquesta quantitat. Ara em vull fer la xula, què passa


I ja que hi som, parlaré de mi. Que celebro 500 posts, i això em sembla que no ho havia celebrat mai (de la leanan, sumant totes les etapes, passo un parell de desenes dels 300). 500 són molts eh? em faig por i tot


parlaré de mi. I com ja vaig pensar una vegada, i ho vaig dir en veu alta, i potser fins i tot ho vaig escriure a aquí, l'única cosa que m'agrada tant com parlar de mi mateixa és parlar sobre els països de l'est. No pararia mai. M'hi estic hores. Nits senceres. Sempre hi ha coses a dir. I si no hi ha res més a dir, ho repeteixo. Escoltaria algú descrivint-me Sarajevo quaranta-mil vegades seguides. I m'agradarien totes per igual. M'agrada tant buscar-ne fotos ara com al principi. I mirar la webcam de Vladivostok


per aquest motiu i per molts d'altres, i encara que soni horrible i imbècil, em sento una eslavòfila molt molt pura, suposo que perquè aquesta passió no té cap mena de raó o motiu lògic. No tinc un xicot eslau, la meva família i els meus amics no tenen cap mena de relació i/o interès per eslavolàndia, no tinc coneguts anteriors a començar la carrera que haguessin fet filologia eslava.... No hi ha influència de res ni de ningú i això és el que més em sorpren, realment no sé d'on em ve tot plegat, m'ho pregunten i no ho sé. La veritat és que primer vaig decidir fer filologia eslava i una estona després vaig buscar si hi havia una carrera que es digués així


I com més coses sé dels eslaus, més m'agraden. Són persones ben iguals que nosaltres, eh? Però igualment. A mi, on em posin un eslau, que em treguin els romànics..


Què ho deu fer, això? Bé, tampoc em preocupa gaire. Són els altres que m'ho pregunten. Les passions ja les tenen, aquestes coses.... que són injustificables i això és el que les fa millor. Que no tenen raó de ser. Són i punt


500 i som-hi, cap als 1000

400

Després de 400 posts, digueu-me, apreciats lectors,



què penseu, ara, quan sentiu Balcans?

guerra o fascinació?



i Rússia?

comunisme i màfia o immensitat?



i Uldz?

un lloc del món perdut al mig de res o el lloc del món que ho canvia tot?

300 missatges

Amb 300 posts que porto escrits o copiats, si resulta que te n'has llegit bona part, hauries de saber que m'agrada molt fer llistes

Llista de la compra 2, doncs

Posat
samarreta
sostens
jersei
calces
mitjons
pantalons
bambes

Motxilla secreta
targeta telèfon (si és que trobo una targeta que serveixi per trucar des de Sèrbia i Eslovènia)
targeta crèdit
dni
passaport
targeta sanitària europea
carnet UB i UPC
eurus
bitllets d'avió
telèfons i adreces

Motxilla càmera
Càmera de vídeo
2bateries (1=recanvi)
2cintes de vídeo (1=recanvi)
mòbil
llibreta
bolis negres (pack de 5 bolis bic de l'abacus)
cel·lo
mp3
2piles (1=recanvi)

Motxilla gran
3cintes de vídeo
1bateria (?)
carregador bateries
carregador mòbil
guies
llibre Manu
3-4piles
braçalets amb la bandera (per regalar)
1pantalons
2-3samarretes
1samarreta màniga curta
calces
sostens
gelocatils
banyador (termes de Budapest, benvingudeu-me..)
mitjons
sandàlies-xancletes
tovallola blava
raspall de dents (plegable)
pasta de dents
xampú
paper higiènic
bosses d'escombraries
agulles d'estendre roba
menjar
ampolla d'aigua
motxilla coronel tapioca plegada (eterna motxilla....)
pijama
compreses
tirites


això és la llista per quan em mogui pel món. Llavors hi ha la llista dos, que representa que deixo la motxilla gran a on sigui i em moc per la ciutat amb la motxilla del coronel tapioca a l'esquena. Però tampoc cal posar-la


i crec crec crec que no hauré ni de facturar. Visca jo!

200 posts i La meva amiga Anya m'explica coses sobre Bielorússia 5

Lukaixenko /
primer mandat = 1994 - 1999 (allà són de cinc anys)
al 1996 convoca un referèndum per allargar el seu mandat dos anys més
primer mandat, doncs = 1994 - 2001
segon mandat = 2001 - 2006
al 2004 convoca un referèndum per eliminar els límits dels mandats presidencials (el límit era de dos mandats per persona, o sigui que ell s'hauria hagut de retirar al 2006)
tercer mandat = 2006 - en teoria 2011

- En teoria, quan són les pròximes eleccions?
- En teoria, d'aquí quatre anys..
- Però què passarà amb el país? Cap on està anant?
- No ho sé, la veritat és que no ho sé (i se la veu com tota trasbalsada, realment no sembla saber com acabarà tot plegat)
- Però en Lukaixenko, quants anys té?
- Uns cinquanta..
- O sigui que no es morirà aviat..
- Què va..
- Però no acabarà explotant per alguna banda, tot això? La gent, vull dir.. Encara que de fet, aquí en Franco es va aguantar fins que es va morir.......
- Pffffff... que horrible que és, no ho sé pas, no ho sé pas.... (i sospira fent que no amb el cap)

- I què va passar el 25 de març?
- Quan en Lukaixenko va tornar a guanyar les eleccions, el 19 de març del 2006, molts joves van plantar tendes a una plaça de Minsk per protestar. Després de tres dies allà (crec), van tancar-los a la presó per "prendre drogues, beure vodka i follar"

el 25 de març, que era dissabte, la gent va sortir a manifestar-se i moltíssims policies van sortir al carrer, amb el casc i l'escut i gasos, tots colze amb colze. Jo no era a Bielorússia en aquell moment, estava estudiant fora, però molts amics hi van ser, un m'explicava que un dels policies li va dir que baixés pel metro i anés a sortir per darrere seu i es continués manifestant allà, que si es quedava on era acabarien picant-lo, i un altre va veure un policia cridant a una dona gran dient-li "babuixka". Babuixka significa tant "àvia" com "senyora gran", i la dona va respondre "si tingués un nét com tu ja m'hauria suïcidat"

i d'això fa un any, aquí al costat

Mangos arreu del món

Hi ha Mangos a

Albània
Armènia
Azerbaijan
Bielorússia
Bòsnia i Herzegovina
Bulgària
Croàcia
República Txeca
Estònia
Hongria
Israel
Jordània
Kazakhstan
Kuwait
Latvia
Macedònia
Moldova
Montenegro
Polònia
Qatar
Rumania
Rússia
Sèrbia
Eslovàquia
Eslovènia
Síria
Ucraïna
Uzbekistan
Girona
Santa Lucía de Tirajana


Personalment, trobo a faltar Mangos a
Letònia
Geòrgia
Turkmenistan
Tayikistan
Kirguistan
Mongòlia
Argentina
Vaticà




I amb aquest post tant estúpid, celebro els meus 100 posts en aquest bloq