feia temps que esperava poder posar això....

neva a Vladivostok

avui és a Sarajevo, on hi neven plomes

(quines ganes de tornar-hi, mare meva!)

fa uns dies em va escriure un mail en Dobri, el meu amic de Belgrad, dient-me que es passarien el cap d'any (i fins el cinc de gener) saltant per les muntanyes que hi ha per allà a la vora, que si hi volia anar. Ufs ufs. (nononono, no me n'hi vaig)


(se'm prepara un cap de setmana dels que a mi m'agraden, d'aïllament social, com a mínim des d'arafins a diumenge al matí, que ja és algo. Com a molt em comunicaré amb el socorrista de la piscina, i perquè és guapuquetecagues. Iujuju!!)


aquesta nit he somiat, entre d'altres coses, que donava classes a la universitat. Feia una classe sobre el viatjar. No sé què esperaven els alumnes que s'havien apuntat a l'optativa (era una optativa, sí), però després de sentir com els hi presentava l'assignatura, han marxat gairebé tots i n'han quedat només tres o quatre, però hem acabat tots plorant de l'emoció. Començava preguntant-los què era per ells viatjar, i algú em responia (crec que una professora vella que em controlava, desconfiant de la meva capacitat) que viatjar era superar obstacles
i jo deia que ah! que res d'això, que si un tancava els ulls i s'imaginava un lloc amb tots els detalls (i en el somni descrivia un lloc qualsevol amb tots els detalls), doncs que llavors ja estaves viatjant
i saltava per la classe parlant de samarqanda, i parlant d'uldz, i parlant de sarajevo, i al final tots ens hem emocionat, perquè ens ho imaginàvem tant bé que era com si hi fóssim; de fet no els hi explicava gaire res (a les pròximes classes, pensava parlar-los sobre quan va nèixer el concepte de "viatge", explicar les vides sobre els viatges més importants i coses que s'han de posar a la motxilla), però hem acabat tots mig plorant i feliços

avui som el dia de la setmana shtunë del mes nëntor i sec davant l'ordinador. Aquí Catalunya, concretament a Girona, són dos quarts d'una de la nit

Vladivostok avui està preciosa, això ho fa que davant l'estació hi ha aturats autobusos de diferents coloraines

És tan maco, aquest petit instant de temps guardat per una webcam, que gairebé em salten les llàgrimes. Deu ser molt complicat, trobar quin és el teu bus enmig de tot aquest caos. Quines ganes, que sigui el dia que sortiré per una de les tres portes de l'edifici de la dreta (la del mig) i veure els autobusos allà davant meu

aquesta tarda, corregint les faltes d'ortografia d'un treball de recerca, he après que a les persones amb síndrome de down se'ls hi diu mongols perquè un tio que es va a posar a estudiar el síndrome de down va decidir que els trets facials s'assemblaven molt (no diré res sobre Uldz, tot i que de fet és pràcticament l'únic que m'interessa de Mongòlia)

a una de les primers classes de rus, el professor ens feia dir algun dels llocs i noms i coses que coneixíem de Rússia, i ho anava apuntant a la pissarra. Algú havia dit Moscou i no vaig poder evitar la temptació d'afegir, just després de sentir el nom, Vladivostok!

Així
MOCKBA
BЛAДИBOCTOK
va quedar escrit a la pissarra i vaig pensar: ah! el transsiberià!
Va dir: Vladivostok, molt bé! A l'altra banda de Rússia, eh
sísí.... pensava per dins. A l'altra banda de Rússia

murmuro entre dents: necessito un bitllet de tren per anar fins a Moscou. Necessito un cotxe per anar a Srebrenica

Vaig pensant més coses, o escric coses que porto pensades de fa dies. Els balcans s'han convertit en una constant a la vida sense que ho hagi buscat. En serio. Ja hi eren però han passat tot de coses involuntàries que fan que m'envoltin per totes bandes. Porto un parell de dies intentant no afegir un sospir darrere la paraula balcans. Mirar-m'ho des de la distància i tal. Pensar: ei, que només és un lloc del món, que només són gent del món i que aquesta teva merda de fascinació segurament només és perquè és a la vora i ningú sap on està, ni tu mateixa sabies on estava ara fa un any, que et vas quedar flipant quan el noi aquell de Zagreb t'explicava la forma de Croàcia i tu pensaves per dins "no li diguis que no tens ni puta idea d'on posar Croàcia, que quedaràs fatal". Hosti, amb els Balcans

És que Bal-cans. Insisteixo molt amb la sonoritat de la paraula. Fa uns dies seia a un bar amb un amic. Parlàvem de països i de llocs del món i d'història i de coses d'aquestes. El joc consistia en anar dient llocs del món que, pel nom que tenien, ens feien venir ganes d'anar-hi. Samarqanda! deia jo. Basilea! deia ell. I jo el mirava i deia: Basilea?? per favor!! I així tota l'estona. No vam coincidir en cap, crec.

Però Balcans. És com sona. Però també el que diu. És com dir vàter que fa lleig, o diví, que em fa imaginar les coses amb forma de teles vermelles que pengen del sostre. Però Balcans! Balcans són muntanyes, un cotxe, carreteres de corbes, poblets, iaies que creuen un pont amb la barana metàl·lica, teulades inclinades, casetes enfilant-se, un camp de futbol amb l'herba seca, un bosc espès, una vall que apareix entre els arbres esquitxada de més poblets vora el riu, el menjar enganxat a dins la boca i que entra al coll fet una bola enorme perquè de gana que tenia no m'ha donat temps a mastegar, i cau a l'estómac i sents el pataplaf de quan cau, i també olors, i el terra i qualsevol textura que trepitgis sota els peus, un cafè i el pòsit a baix, la manta que pica d'un alberg, seure fent pipi mirant al sostre i pensar: estic fent pipi als balcans!!

què feu encara a aquí? correu! aneu-hi!

de cop m'han vingut ganes de tornar a mirar-me coses del transsiberià!!

estava pensant: hi ha una cosa que no m'agrada d'aquest bloq... (sí, només una) i és que la direcció és transiberia.blogspot.com. I és transsiberià! I no està equivocat perquè ja hi hagi un transsiberia.blogspot.com (perquè hi és), sinó perquè al moment de fer el bloq em pensava que anava amb una sola s i vaig pensar, mira que bé! l'adreça no està agafada! (i la de la leanan sí que està agafada, cosa que em fa molta ràbia perquè la molt cabrona que va agafar l'adreça només va escriure un putu post al 2001!! T'ODIO!)

és que transsiberià.... sona tan bé!


transsiberià......... oi que sí? ah!

quin goig que fa!



tucutu-tucutu-tucutu-tucutu-tucutu-tucutu-tucutu-tucutu-tucutu-tucutu-tucutu


i així fins a la fi del món! Fins a Vladivostok!

ara feia temps que no feia un repàs a les webcams que tinc enllaçades (és una mala hora, de fet, perquè la majoria són en llocs on ara és de nit)


o sigui que la primera, la d'Albània, fa trampes, perquè és de dia

la de Brest, Bielorússia, en canvi, és de veritat. Es pot veure doncs, que a Brest també fan servir aquests fanals de color taronja tant horribles. Periòdicament es posa de moda un tipus de fanal o un altre, i segons la moda, passegem pel carrer de color taronja, de color gris, o de color de debò. A Brest, doncs, tots taronja

la de Pleven, Bulgària, no se m'obre. La de Rousse sí. A la plaça Svoboda s'hi ha reunit un grup de gent que sembla que n'esperi d'altra. No hi ha de fer molta fred avui, a Bulgària, perquè tots van amb màniga curta. La webcam de Svishtov tampoc va


Dubrovnik, Croàcia, està ple ple de gent, malgrat ja és de nit. Hi ha una terrasseta, però sembla que la majoria de gent passeja. El carrer deu ser cèntric, per l'aglomeració i perquè sembla que vagi a parar a una esglèsia. Però potser m'equivoco. A Dubrovnik també tenen els llums taronjes, però són fanals més petits i no fan tant d'escàndol com els de Brest. Potser ho fa la distància amb la webcam


A Opatija, no hi ha ningú mirant al mar. Mirant el llum dels fanals reflectit a l'aigua, es veu com es mouen les onades


Osijek també es veu força buit. A baix, en una zona fosca, s'hi veu un grupet de persones, que no sembla que esperin gaire ningú. "Gent dolenta", que diu una amiga cada cop que veu gent assegura a un lloc fosc (al moment de capturar la imatge, la gent dolenta ja se n'havia anat..)

A Varazdin (seguim a Croàcia) està clar que s'han passat amb la il·luminació de la plaça. Hòstia puta

La de Zagreb no se m'obre, però sí la d'Split i de l'aeroport d'Split. La primera no es veu res, massa fosc, però a la segona hi ha un avió amb una escala enganxada, o sigui que potser ara carreguen passatgers (no se'n veuen), o netegen per dins, o potser s'enlairarà d'aquí una estona


(ei, si algú s'avorreix amb el post, només ha de fer que deixar de llegir-lo. Gràcies)



oh! la d'Egipte me l'han canviat! l'últim cop que la vaig mirar enfocava una casa en obres davant del mar. Pel que llegeixo a les lletres, ara és d'un club rus (ruskii club) a Daxabe. Ali baba

la de Trencin, Eslovàquia, no veig bé què és, massa fosc

a Ljubljana hi ha un autocar enorme aparcat davant la webcam, al carrer Dalmatinovna (qui hagi dit: a que va a buscar la guia de Ljubljana a veure si troba el carrer, ho haurà clavat de ple). Bé, la meva guia no té llista de carrers, o sigui que ens quedarem amb les ganes


estic cansada, vaig a dormir


ah! perdó

Vladivostok està molt emboirat


(al començar a escriure el post)


(a l'acabar d'escriure el post)




ДОБРЫЙ ДЕНЬ, ВЛАДИВОСТОК!

Lahko noć, Ljubljana!

Quan em poso a mirar les fotos que vaig posant en aquest bloq, em poso molt nerviosa i em venen ganes de plorar perquè com que sé que hi aniré, doncs jo què sé, jo sóc una persona d'aquelles que els hi fa vergonya demanar que els hi cobrin el cafè, i sóc més d'escoltar que no pas de parlar, i ves-te'n tu així al kyrgystan, a més no sóc gaire d'enfilar-me a les muntanyes a peu o amb bicicleta, a mi m'agrada veure-les de lluny, patapam, la muntanyota i la serralada senceres, per això quan vaig amb avió no puc dormir i només faig que mirar a baix, i no sé, m'espanto i em poso nerviosa només mirant una foto, de ganes que tinc d'anar-ho jo a veure i de la seguretat que, què cony, és que hi aniré, i ja, tothom diu que li agrada viatjar, però és que jo n'estic ENAMORADA, per les persones sóc més aviat mandrosa, però pel viatjar sí que puc fer qualsevol cosa, i posar-me a estudiar eslaves, i apuntar-me a la piscina per estar en forma, i un munt de coses més que d'altra manera no faria, perquè és per això que a mi em mola viure, i qui no ho entengui és que és tonto

Turista sedentari, gràcies per una mica de part que et toca

i ja prou de mirar fotos

avui fa un cel magníficament estrellat a Sarajevo, sense ni un sol núvol o sigui que pots passar-te la nit del dissabte passejant amunt i avall i mirant enlaire aviam quantes estrelletes pots comptar




A Samarkanda, en canvi, hi ha un parell de nuvolets, però no sé si són de pluja o d'aquells que són blancs i esponjosos i només passen i fan bonic. Allà ja hi són diumenge






i a Vladivostok hi ha una mica de boira, però com que és molt aviat encara (cap a les 10 d'aquí surt el sol allà, i ara aquí som les 11) suposo que al llarg del matí s'anirà aclarint. Allà sí que és ben entrat el diumenge i aquí no ha ni començat

la veritat és que avui ha estat un dia horrible

no he après res, no he fet cap nou amic, he fotut molts crits, no he escoltat el minoria, no ha quadrat caixa, no he vist sortir el sol, i quan es ponia l'únic que ha fet ha estat enlluernar-me



i potser a algú li semblarà tonto (a mi m'ho sembla), a d'altres obsessiu (a mi m'ho sembla), a d'altres estúpid i raro (a mi m'ho sembla),


però és que em calma molt pensar que encara que sigui el dia més horrible del món, a Vladivostok a aquesta hora sempre hi surt al sol




sisi, suposo que una mica tonta, i obsessiva, i estúpida, i rara, sí que sóc

coses

Vladivostok avui es lleva molt emboirat, els de l'alfombreta d'ordinador amb Uldz encara no m'han respòs i jo segueixo sense saber dir hola i adéu amb romanès

però com l'altre dia vaig escriure el post sobre Bulgària i vaig deixar-me la guia d'europa de l'est just al costat del teclat, ara hi puc donar un cop d'ull i veure que, en romanès

Hola és Buna
i Adéu és La revedere

i a veure si puc dir algun Multumesc, que vol dir Gràcies

El sol surt a l'estació de Vladivostok

no ho trobeu absolutament meravellós?

el sol de Vladivostok

just en aquest instant, s'està ponent el sol a Vladivostok


http://www.vladivostok.ru/camera/camera.php?id=3

ara m'he emocionat, ves..