dimecres, 24 de gener del 2007

Viatjar

Viatjar té un gran inconvenient:

Per exemple, te'n vas a Venècia, que és una destinació així com típica
I un cop hi ets, com resisteixes la temptació d'arribar fins a Eslovènia?
I llavors, com t'ho fas per no anar fins a Zagreb?
I llavors, com pots no anar a visitar Belgrad?
I llavors, com s'ha de fer per no arribar-se a Romania?
I ja que hi ets, continuar tirant, rodejar el mar Negre, passar per Ucraïna, veure com deu ser Crimea, i bé, Rússia és allà al costat, i sota Rússia hi ha Geòrgia, i al costat Armènia. I amb uns quants quilòmetres, te'n pots anar a veure el mar Caspi. O a l'Iran. O a Síria. A la terra de Canaan. A Jordània. A Bagdad. A veure el Tigris i l'Eufrates. A Kuwait. I altre cop a l'Iran. I al costat d'Iran hi ha Turkmenistan. I al costat Uzbekistan. I amb la tonteria ja ets a Samarkanda

Però clar, la majoria de cops t'hauràs de quedar a Venècia.... Que ja és maco ja, Venècia. Però coi.... tirant tirant, te'n vas a Samarkanda


L'inconvenient (o avantatge) de viatjar és aquest: que cada cop que vas a un lloc, quedes al costat d'un altre

5 comentaris:

Anònim ha dit...

mai ho havia trobat tan ben explicat.

Anònim ha dit...

i les vegades que m'ha passat això!

Anònim ha dit...

(tirant tirant, me'n vaig anar fins a Sarajevo..)

Anònim ha dit...

i tirant tirant, doncs ara me'n vaig fins a budapest..

Anònim ha dit...

Sí ho expliques molt bé. Jo tirant tirant surto al carrer i miro la gent i els arbres i els cotxes i els núvols i penso que també n'hi deu haver a Samarqanda i llavors ja hi sóc, quan arribo a la plaça la miro amb ulls nous i sé que els núvols d'ahir poder demà seran a Samarqanda o a les valls del Tigris i l'Eufrates. Mentrestant celebro poder descobrir espais del meu barri que no conec profundament, imiro els gats com si els veiés per primera vegada, i tinc una autocaravana i estic jubilat i em dic: què m'impedeix d'anar a una ciutat com Samarqanda...