Barbacoa

Dimecres vam anar a fer una barbacoa. Vaig aixecar-me d'hora per creuar tota la ciutat (dues hores en total), fins a Batajnica. Seria alguna cosa així com anar a Granollers, si Granollers fos un barri de Barcelona. Un cop tots reunits, ens en vam anar fins algun lloc inexacte a la riba del Danubi, tirant cap amunt, cap a Vojvodina (la meitat nord de Serbia que, a diferència del país, és tot pla i només hi ha una muntanya, Fruska gora, al sud de Novi Sad)(perdoneu que us martiritzi amb tants noms, però un cop d'ull al mapa sempre ho fa tot més entenedor). El cas és que vam arribar cap algun lloc inconcret, potser Belegiš i ens vam aturar per veure si trobàvem algun lloc on poder fer un foc petit, una platjeta on estirar-nos i banyar-nos i acampar si de cas se'ns hi feia fosc. Anomeno Belegiš perquè, pel que van comentar-me, en aquell lloc van rodar alguna de les escenes de Gat negre gat blanc. Però el Danubi puja i baixa de nivell que fa goig de veure i tot estava inundat d'aigua, res on poder-se aturar. O sigui que vam seguir conduint més cap al nord, fins a Stari slankamen (pedra de sal)(que té un cartell a l'entrada on anuncia que el poble serà turístic a partir del 2015) i després de conduir més i més ben aprop de la riba, vam trobar un lloc bonic amb uns pescadors. Vam encendre un foc ben a tocar de l'aigua, sota l'ombra d'uns arbres (jo només buscava troncs, perquè de fer foc en sé tirant a poc..) i hi vam coure xai, cevapcici i peix. Jo vaig preparar l'amanida. És, suposo, el tros de xai més bo que he menjat en la meva vida. Em vaig mig adormir sota els arbres del bosc, mirant uns bitxets que es quedaven aturats volant a l'aire i de cop es movien cap a un costat

Ens volíem banyar, però el Danubi, malgrat soni tan bé el nom, és un riu força brut. A més, l'aigua estava prou alta com perquè no hi hagués platja, l'aigua arribava fins a les fulles dels arbres

Però és tan bonic..

Cap a les set vam pujar al cotxe i vam tornar cap a Batajnica

Unes hores després vam anar a visitar a una noia que estudia cinema i ens va ensenyar el seu últim curt (està al youtube i no el sé trobar). També hi havia un noi, tenen un grup de teatre experimental. No puc dir que em senti especialment atreta pels actors. Al jardí de la noia hi havia una glorieta i ens hi vam asseure a xerrar. L'actor s'hi va estirar mentre fumava, repetint de tan en tan que li agradava el so de l'aigua i cridant: Heleeeeen (la noia es diu Jelena) ves a buscar-me bla bla bla. Més tard, mentre miràvem el curt a l'ordinador, es va posar a dins del llit i va escriure en un paper alguna cosa que llavors va donar a la Jelena. Tot plegat em va fer venir unes miques de ganes de preguntar-li si era tonto o què li passava. Tot això potser no ho hauria d'escriure al bloq, però és més que res per ensenyar que de tontos n'hi ha per totes bandes

L'endemà em vaig llevar i em vaig asseure a taula. La mare de la Biljana havia preparat pastís amb cireres i me'n va fer menjar uns quants trossos (i jo feliç). Després em va fer cafè i em va dir: ara beu-te el cafè i quan baixi en Milos esmorzareu. Jo creia que el pastís era l'esmorzar, però no hi fa res, hi vam tornar. Mentre esmorzàvem per segona vegada va venir un home a visitar-los, molt semblant a aquest actor (que és el dolent de Gat negre gat blanc), però amb una vintena d'anys més, i només feia que renegar i criticar les dones, explicant que tenia una gossa i que no li donava menjar, només ossos i pell de peix

Havent dinat vaig tornar cap a casa meva, amb una altra bossa plena de tomates, cogombres i peres