Ja hi sóc

El primer dia a Belgrad ja pensava que podria haver fet tot el viatge només per anar-hi a dinar i tornar a casa. Fins a aquests nivells val la pena aquest tros de terra

El nou vol directe Barcelona-Belgrad també val la pena, perquè van tenir l’assenyada idea de creuar tots els Balcans, entres per Zadar, baixes una mica, terra endins, veus Sarajevo (és fàcil de reconèixer, queda a la dreta, és el poble més gros que veus, allargat, entre muntanyes), i després l’avió baixa, s’acaben les muntanyes, veus plana i camps i l’avió aterra no gaire lluny de Zemun, però ja a dins la Vojvodina

L’avió va fer una hora tard però en Milos (el germà de la meva companya de pis) m’esperava pacientment i sense un bri de mala llet als ulls. Amb el cotxe (vermell, atrotinat, posant la música amb cassets) vam anar cap al barri on, fa uns anys, s’hi van construir la casa. És un barri de refugiats, de Dalmàcia i de Bòsnia, el govern els hi va vendre les terres i mica en mica s’hi han anat fent cases. Tots sembla que es coneixen, venen de la mateixa zona i suposo que han passat junts la desgràcia d’haver de marxar a la força d’allà on has nascut i anar a un lloc on no hi tens res. Tragèdies d’aquestes.. potser aquest bloq peca de ser massa positiu i entusiasta, però és que les coses dolentes millor que us les expliquin ells mateixos..

Vam arribar a casa seva, a Busije, un d’aquests barris a l’altra banda del Sava, tirant cap a la plana i en direcció a Novi Sad. Em van fer seure, em van donar suc, em van donar cafè turc, em van ensenyar els arbres (pruners, “membrillers”, pomeres, pereres, mongeteres, tomateres, figueres, blat de moro,..), en Milos em va ensenyar el seu estudi (cinc guitarres, uns quants timbals.. és que és guitarrista i viu miraculosament d’això, o sobreviu més aviat, però és el que el fa feliç, o sigui que endavant). Em van donar dinar: escudella (fins i tot hi havia carn bullida, jo els hi vaig explicar que em pensava que d’escudella només en fèiem nosaltres, ells van dir que el mateix i que no sabien si m’agradaria la carn bullida), pebrots farcits d’arròs i carn, pastís de xocolata, prunes del jardí, amanida de tomata, cogombre i ceba del jardí i un altre cafè. Més tard hi havia una festa d’aniversari i em vaig oferir a preparar sangria. La sangria que preparo no és especialment bona ni sofisticada, però dóna el pego i a la gent li fa gràcia veure com la preparo i que és tan fàcil. O sigui que vam anar a comprar els ingredients i mentre seia al cotxe pensava que ja només per dinar havia valgut la pena el viatge amb avió

Després em vaig dutxar. Com que la pressió de l’aigua era molt baixa, a dins el bany no hi havia aigua calenta, per això em vaig dutxar a la dutxa que tenen muntada a fora, al mig de l’hort. Vaig tenir la mala idea d’oblidar-me roba neta dins de casa, i la mala sort que mentre era a la dutxa arribessin visites a tots els membres de la família, o sigui que la passejadeta de l’hort fins a l’habitació embolicada només amb la tovallola va ser força graciosa

Llavors vam anar a la festa d’aniversari, a Batajnica, també per allà la plana. Vam asseure’ns al pati, a dins hi havia els pares mirant la tele i a fora sèiem, vaig entrar a la cuina a preparar la sangria amb el noi que feia anys i alguna cosa deuria fer malament que al tirar-hi el sucre va començar a sortir espuma i vaig embrutir tota la taula de vi. D’alcohol fort, ja que érem on érem, hi vam posar rakija. La rakija no és com el vodka, la rakija té gust, i un gust molt especial, o sigui que va quedar sangria amb gust de rakija, ja està bé. La festa era petita, tots asseguts amb rotllana amb el menjar al mig, una mica de vent fresc i aquesta manera xerraire que tenen els serbis, xerren i xerren, es posen a xerrar de qualsevol cosa i sembla que tots els hi interessa

Vam retirar-nos d’hora i al cel hi havia uns llamps enormes, però res de pluja

L’endemà em vaig llevar quan van trucar-me els meus pares i vaig posar-me a esmorzar. La mare m’explicava coses, creia que no entenia res però de tant en tant sí que entenia coses i ella se n’adonava i deia “ah mira, sí que ho ha entès!”. Com la història d’una dona que s’havia trobat una serp al llit o un home de 50 anys que havia violat i matat una nena de 8. Em va fer menjar prunes, peres, més pastís i cafè turc. Jo els hi vaig explicar l’anècdota de la primera vegada que vaig provar el cafè turc (era a grècia, no sabíem què era i ens vam trobar amb la boca plena del pòsit del cafè, i els cambrers vinga a riure) i els hi va fer gràcia com fa gràcia sempre que explico l’aventura. Llavors va venir un senyor amb una camisa d’estampat granate, despitragat i panxa de cervesa, la calva tapada amb uns blens gruixuts que semblaven rastes de tan cargolats i oliosos que estaven, i que em mirava tot encuriosit. Després va marxar i va baixar en Milos, o sigui que vam tornar a esmorzar. Embotit, formatge, pa, amanida, suc

Al cap d’una estona vam agafar el cotxe i vam creuar tot Belgrad (Zemun, el riu, el centre i més enllà, fins a Kumodraz, que està a dalt d’un turonet) fins a la casa on habitaré a partir de divendres. Vam veure més suc amb la meva nova futura companya de pis (Marijana), vam mirar les vistes, em va explicar el seu viatge a Barcelona i vam tornar cap a Busije per dinar (ja eren les cinc). Com que la mare s’havia adormit, vam dinar cap a les sis. Qui llegís el bloq que vaig escriure l’altra vegada que vaig ser a Belgrad, ja sabrà que tenen un problema greu amb els horaris de menjar. Més pebrots (va fer una versió de la recepta amb carbassa perquè ho provés), carn, frankfurts, pa i amanida. Després un cafè turc i cap a una altra festa

En Milos i una noia havien de cantar i tocar a la festa, d’un seu amic que estava vivint a Eslovènia i havia vingut de visita uns dies a Belgrad. La meitat de la gent que hi havia era músic, guitarristes, baixos, cantants, teclats, bateries,.. de fet, tots havien format grups amb tots. Es veu que a Zemun, o la zona de Belgrad que queda a l’altra banda de riu, té una superpoblació de músics. El grup més famós de la zona potser és YU grupa, però segur que n’hi ha molts més. En Milos mateix forma part de tres grups diferents. La festa era al jardí, la temperatura era perfecta, la música en directe, què més es pot voler... doncs carn de porc! Cuinada a la balcànica, enxufant un pal al porquet i fent-lo girar pacientment sobre el foc untant-lo de greix

Vaig conèixer un dentista i va estar molta estona explicant-me la vida dels dentistes (ja sé que no us ho espereu, però els dentistes serbis tenen molt bona fama) i de la vida al país en general

Més tard vaig anar a dormir i ara m’he despertat. L’únic que haig de fer avui és anar-me a registrar a la policia i intentar fer funcionar la targeta de mòbil serbia que fa més d’un any que no faig servir

Ara no hi ha electricitat a la casa, quines coses