A Belgrad vaig tenir la meravellosa sort de viure dalt de tot del turonet on hi ha el barri de Kumodraž (era gairebé un poble). Els últims dies d'agost, un divendres a la nit, de cop es va posar a fer vent i pluja i mal temps fins el dia que vaig tornar a Catalunya. El dilluns després d'aquest divendres me'l vaig passar a casa i no vaig veure els meus dos gossos serbis en tot el dia, perquè corren sempre pel jardí i aquell dia estaven amagats. L'endemà, però, havia de baixar per força al centre, així que caminava baixant pel turó en direcció a la parada d'autobus. Feia fred, i era un fred com el de Moscou. Enlloc més he sentit el mateix fred, i malgrat la temperatura no era la mateixa que quan a Rússia estàvem a -30º, sí que era el mateix tipus de fred. Potser és un fred continental, no ho sé. El cas és que si vas ben abrigat, només el notes allà on et toca la pell: vull dir, el fred mediterrani, et toca només la galta però et cala fins els ossos. En canvi, el fred de Moscou, i també el d'aquell dia a Belgrad, et refreda allà on toca i prou, no tens fred per dins, només per fora. A més d'això, havia fet vent i el cel era d'un blau.. i a més, des de dalt del turonet, veia els altres turons del voltant, del verd tan bonic que tenen allà. Perfecte tot plegat, doncs. Pensava molt en Moscou

Llavors em va venir al cap que quan vam arribar a Moscou i vam sortir de la parada del metro per anar cap a l'edifici de l'universitat per primera vegada, carregats de maletes, ens vam aturar per creuar el carrer i jo olorava l'aire (érem setembre) i vaig dir a l'Arnau i a la Sandra (que ja ni se'n deuen enrecordar) que feia olor de Belgrad

Rússia (i Moscou, perquè de fet bàsicament només conec Moscou, i ho conec molt poc) és un país molt especial. Segurament algú em dirà que tots ho són, però Rússia... -m'he encallat ara escrivint el post-. Tinc la sensació que els mesos a Moscou són un parèntesis a part, quan era allà ja tenia aquesta sensació i ara la segueixo tenint. No sé explicar més enllà d'això. D'aquí uns anys hi pensaré i se'm farà difícil creure que realment vaig viure uns mesos a l'enorme, freda i espectacular Moscou

En resum, últimament penso molt en Rússia, suposo que perquè d'aquí quatre dies començo el quart (i últim) any de carrera... i llavors crec que seguirem fent encara moltes coses. Vaja, que estic contenta