Per algun motiu, els octubres sempre són mesos de baixa productivitat al bloq. Potser ho fa l'entrada al curs, les pluges, .. -no hi sé veure altre motius-

El cas és que, de coses per explicar, no és pas que me'n faltin. I més últimament, que estic en contacte constant amb eslaus. No només perquè visc amb dos serbis (un té el passaport serbi i el croat, l'altre el serbi i el bosni, cosa que li permet entrar GRATIS -sense visat- a tots els països musulmans), sinó per... no ho sé. El cas és que sempre n'hi ha algun pel voltant. Ja sigui una polonesa que vaig conèixer a Varsòvia i ara ha vingut a estudiar a Girona, com una sèrbia que ve a posar reagge en un club de Barcelona i que té por de no tenir on anar a dormir, com una letona (vaja, amb els gentilicis) filla de la professora d'una amiga d'una amiga que venia a Barcelona a fer unes pràctiques i que portava la seva filleta de 2 anys amb qui em vaig encarinyar, com un serbi de Vukovar que està a la ciutat fent de voluntari i que m'explica com un seu veí, quan els de l'Unprofor donaven diners a canvi d'armes, es va presentar amb un camió ple de missils, i un altre seu veí, com que havia anat de visita a una casa i no el sentien picar el timbre, va començar a tirat trets a l'aire amb una metralleta, i els seus amics anaven al bosc a veure qui tirava més granades i que ell mateix sabia muntar i desmuntar un kalashnikov ràpidament (és que Vukovar és allà on va començar la guerra de Croàcia el 91)(també és, per cert, lloc de naixement de Leopold Ružička -que vol dir "Leopold Roseta"-, premi nobel de química el 1939 pels seus treballs amb polimetilé i terpé

Ho veieu, de coses per explicar sempre n'hi ha. Ni tan sols he dit que vam passar-nos quatre dies a Polònia veient com diferents universitats europees cantaven cançons i feien fragments d'obres de teatre en rus, preparant sangria als jardins de Pultusk i fent versions rumberes de Chopin

Ni que en la meva última feina esporàdica hi havia un munt de polonesos, i amb un, en Pawel, vam parlar força i quan ja se n'anava em va dir alguna cosa, segurament "espero que ens tornarem a veure", i jo, que estava enfeinada amb altres coses, només vaig entendre la paraula "veure" i vaig pensar que em deia "adéu" (en polonès, "adéu" conté la paraula "veure"), o sigui que li vaig dir "adéu". Després vaig caure en l'absurd i trist de la conversa:

-Espero que ens tornem a veure- diu Pawel

-Adéu- li responc

Què s'hi farà.... des d'aquí li demano disculpes

Però som octubre i aquí al bloq s'escriu sap, ja se sap, potser és el començament de curs, potser és la pluja, potser són els nervis...