em va dir un cop que la meva germana que si vivies una temporada llarga a fora i llavors tornaves a la teva ciutat, tardaves anys a tornar-t'hi a fer del tot. Potser és una exageració, però de moment fa dues setmanes que torno a ser aquí i és com si tingués les pupil·les dilatades constantment i no hi hagués detall que se m'escapés. Sempre he estat observadora, però ara ho veig tot. Veig les llavors dels arbres que tantes pessigolles fan al coll si te n'entra una volant baix, enganxades a la vorera per culpa d'un cop de vent i veig la cara d'un noi estranger al metro fent ganyotes perquè un home demana diners al metro enmig de laments molt pronunciats, també veig una dona que no sap si asseure's o no damunt d'un paper que ha deixat una altra noia demanant diners pels seus sis fills, i una senyora que camina i se li escapa el riure no sé gaire bé perquè. Veig els vitralls de la sagrada família i la dent esquerra del gat, que li surt per fora el llavi. Espero que la meva germana tingui raó i això em duri anys