1100

M'agrada fer números de post rodons. Amb més motiu si estic en llocs tan bonics com Belgrad, dalt d'un turó

Aquest matí m'he llevat més o menys aviat i he esmorzat. Vaig comprar una melmelada (de la barata, que aquí posen en pots de plàstic, si us allotjeu en algun alberg segurament us en donaran d'aquesta) i és bastant dolenta, però ja ha fet el fet
Més tard m'he posat al menjador-sala-cuina a traduir. Ben entrat el matí, gairebé migdia, s'ha despertat la Marijana i mentre es dutxava ha entrat una nena petita a casa
M'ha fet molta il·lusió que entrés una nena i parlar-hi una mica, li he ofert prunes però no n'ha volgut (tinc taaaantes prunes, què en faré!!), més tard (després de dir-li que portava les ungles pintades molt bonic i que la goma de cabell en forma de bola peluda de color rosa també era molt bonica) li he dit si volia suc de taronja i ha dit que sí. De fet m'ha dit "potser". Però aquest potser volia dir que "sí", i m'ha fet recordar una història de la primera vegada que vaig ser a belgrad (no la trobo pel bloq, però resumint, jo li preguntava al conductor del tramvia si aquell anava a l'estació de trens, i ell em responia "potser", i jo pensava, com que potser, o hi va o no hi va!, però avui he vist que volia dir que sí). Llavors ha vingut la Marijana i ha posat la radio. Se sentia música no ho sé, normal, i la nena (Anja, té quatre anys i viu un parell de cases més avall) ha dit que si allò era una cançó, que com li podia agradar. La Marijana ha respós que sí que era una cançó i que quina li agradava ella. La nena ha respós Gas gas. La Marijana ha dit que no li agradava. La Anja ha dit que si l'hagués sentit sí que li agradaria. Tot plegat m'ha fet molt de riure, més que res, perquè la cançó en qüestió (una d'en Bregovic de fa un parell d'anys) va ser la melodia del meu mòbil durant un parell d'anys
Llavors m'he menjat un peix

I després cap al centre a escoltar algun concert del Belef (enllaç per si algú es passa per la ciutat aquests dies)

Veieu que bé que celebrarem el post 1100!!