Dušman

és sabut que el serbi té moltes paraules que venen del turc (és lògic). Karaburma (un barri de Belgrad que vol dir alguna cosa com "anell de boda negre", si és que no he oblidat el significat) i Kalemegdan (camp de batalla, i també el parc-fortalesa del centre de la ciutat) en són dos exemples. També ho és la paraula dušman (enemic), que també es troba al romanès i que ha sabut viatjar, per l'altre costat, fins a l'Índia. De fet una amiga serbia em deia que, si mirava pel·lícules de bollywood, de tant en tant entenia paraules. Al ser dues llengües indoeuropees, aquí hi podria haver bona part de l'explicació, però tenint en compte aquest dušman, és possible que ella entengui més paraules de l'hindi que no pas jo mateixa (que també parlo una llengua indoeuropea). També és possible que ella encara sigui capaç d'entendre més paraules que jo perquè és serbia, sí, però nascuda a la costa croata, on tenen un munt de paraules italianes, o, com vaig aprendre l'altre dia, venecianes. És obvi que com més maneres tinguis d'anomenar una mateixa paraula, més possibilitats hi ha que aquesta paraula coincideixi amb alguna altra llengua

El cas és que l'altre dia sèiem en algun bar de Barcelona i amb nosaltres s'hi van asseure uns amics turcs. Ella me'n va assenyalar un que portava un barret i em va dir que aquell noi dormia amb una noia diferent cada nit. En serbi, va afegir, d'aquest tipus de noi se'n diu un XXXX (he oblidat la paraula, i se suposa que la paraula seria argot), i em va picar l'ullet, com si volgués dir: ara puc dir aquesta paraula en veu alta i, com que és en serbi i el noi és turc, no m'entendrà. Jo no me'n vaig poder estar: vigila, vaig dir-li, que aquesta paraula no sigui del turc i t'estigui entenent perfectament. Ella es va quedar muda de cop, tota seriosa, però després va deixar anar una riallada i aquí es va acabar l'anècdota