diumenge, 13 de febrer del 2011

La sal de la tierra, de Józef Wittlin

(petita ressenya d'un llibre que encara no he acabat de llegir)


Pels que heu llegit Les aventures del soldat Švejk, de Hašek, potser us despertaré l'interès pel llibre si us dic que La sal de la tierra de Józef Wittlin en seria un alter ego. L'argument és senzill: estiu de 1914, un home d'un poblot de Galicja (ara entre Polònia i Ucraïna, en aquella època sota l'imperi austrohongarès) és cridat a files i se'n va a la guerra. Malgrat la simplicitat de l'argument, no us hi avorrireu. La guerra no es veu, però hi és present. Està explicada des de la perspectiva d'un home analfabet, catòlic, lleial a l'emperador, pobre, sol, que entén la guerra des d'un punt de vista tan simple que la transforma en absurda, complexa i absurda: ben bé com és la guerra.
Les escenes magistrals passen una darrere l'altra (els cossos dels homes que han estat cridats avancen despullats per una fila de cadires fins a la cortina on un metge els espera a darrere per decidir si són aptes per anar al front de guerra o bé s'han de quedar a la rereguard ....per posar un exemple......), i les frases i les idees brillants també hi són sense parar..
Desconocido es el primer hombre que dio su vida en esta guerra. Desconocido es el hombre que lo mató. Desconocido es el último hombre que pereció en esta guerra
Resultó que existían dos maneras de abandonar este mundo: la muerte civil como resultado de sufrimientos y dolencias digamos domésticos, y la muerte militar, violenta, que atacaba los organismos dotados de una salud excelente.

Mentre avança el llibre, en Piotr (el protagonista) es va adonant de la contradicció de la guerra: l'emperador el té controlat, el crida a lluitar, és un nom apuntat en llibretes de noms que salten de funcionari a funcionari, però al mateix temps és anònim, un entre tants.. Lluita al costat d'hongaresos -ell els creu heretges- contra els russos -que són ortodoxos, però cristians-; ....

El cap de Piotr Niewladomski és espès i està confós com aquesta ressenya que estic intentant escriure, però al mateix temps és clarivident de tan senzill


Ja està. Llegiu llegiu, que us agradarà